La clavecinista Chiara Massini va penjar una peça per a 2 violins i 2 violes d'un compositor poc conegut del Barroc.
Va ser en el Barroc quan la viola de braç la que s'anomenava de Braccia en italià, va començar a prendre forma. Abans hi havia primer la de Gamba, precedent del violoncel actual i, la d'Amore...
És més grossa que el violí, d'entre 38 a 45 cm la caixa harmònica. Té un so profund i alhora molt dolç.
Des del Barroc, passant per l'Estil Galant d'un dels fills de Bach, pels compositors de l'Escola de Mannheim -una orquestra que va revolucionar la música orquestral del classicisme, protagonitzat per la dinastia de músics Bohèmia dels Stamitz-, Mozart i, els Romàntics com Max Bruch o el rus Glazunov, el so profund de la viola ens ha arribat fins a nosaltres. Deixant un bon testimoniatge d'aquest gran instrument. cal dir que moltes peces inicialment escrites per a viola també són factibles amb Clarinet. Diguem-ne que és l'instrument que més se li assembla per tessitura.
[https://www.youtube.com/watch?v=R-tL2sE1Mvk]
[https://www.youtube.com/watch?v=Ei4cEn0m3bA]
[https://www.youtube.com/watch?v=NW6k8WyynTw]
I per acabar un bis.... Txaikovski. Piano i viola. Jo no la coneixia!
[https://www.youtube.com/watch?v=JauIAxqDrrw]
