És una Òpera de Wagner, basada amb un llibret anònim medieval del mateix títol. A Catalunya es pot trobar amb la traducció d'un Carles Riba joveníssim.
La història està composta de múltiples altres històries del món literari conegut: Llegenda de Sant Jordi, Jonàs, el per què de Tristany -veure el nom de Benjamí-, Teseu i les veles negres, etc.
Wagner només utilitza un tros de la història, l'enamorament de Tristany per culpa d'un filtre amorós que li dóna Isolda i, sobretot el tràgic desenllaç.
He triat una versió d'un director de la talla conservadora. Mariss Jansons, letó d'origen jueu.
En general la fan molt lenta. Zubin Mehta deu n'hi do, 19 minuts... Les escoles conservadores s'hi adormen una mica.
[https://www.youtube.com/watch?v=HGYWTjfqtZ8]
[https://www.youtube.com/watch?v=SCNALOOo5Pk]
Cal dir que musicalment el filtre amorós està en combinació entre el violoncel, instrument que inicia la melodia i els clarinets que l'acompanyen amb els acords restants i li donen un aire espiritual...
