de Bruckner.
Encara no entenc la funcionalitat dels "bateigs" de les simfonies.
Per què "Romàntica", la Quarta Simfonia de Bruckner? Potser és més "Romàntica" la Primera o la Tercera -anomenada Wagner-, tal com bé sabeu la va compondre en honor a aquest compositor.
El que no podem negar d'aquesta simfonia és la seva extensió -depèn del director-; la grandiositat instrumental, la potència magistral de l'orquestració del vent, la melodiositat de la corda i la "corda" dels motius o temes a desenvolupar, els quals en són molts durant toa la simfonia.
Per què us proposo aquesta, justament? Estàvem analitzant quintes amb el meu germà i de sobte em posa un exemple l'inici d'aquesta simfonia, la qual comença amb quintes de la trompa.
A partir d'aquí he volgut saber més d'aquesta simfonia tan "Romàntica"...
També he descobert, potser massa tard, que Bruckner li agradava fer infinitat d'esbossos o versions. Amb la Tercera que li vaig escoltar a Järvi a l'Agost, possiblement era una versió de les tantes que tenia, no va ser que ell l'hagués retallat al seu gust, que moltes vegades ho fa, sinó tot el contrari....-quanta ignorància, la meva!!!-. Amb la quarta també li passa una cosa semblant. Dic això perquè en Paavo Järvi l'ha gravat amb els de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt, composant una mena de collage amb totes les versions o trossos escampats d'aquesta simfonia.
Cada director, pel que es veu, la dirigeix o se l'amaneix al seu gust perquè el mateix compositor va donar llibertat en aquest aspecte de la fragmentació....
Jo he triat com a director en Sergiu Celibidache. Un director que no li agradava gens que li enregistressin els concerts perquè deia que cada Concert era ÚNIC. Però gràcies a gent que no li va fer cas, tenim aquestes joies. A més Celibidache era especialista en Bruckner.
Ja m'ho sabreu dir...
