De sota les pedres i se suposa per endoll, se'ns va plantar en el món dels solistes virtuosos pianístics un Lang Lang amb molta fantasia interpretativa -vaja una altra mona-. Chopin el destrossava, tot lent i s'atrevia a dir que com que era un compositor romàntic, s'havia d'interpretar com més lent, millor. Fals.
Igual que aquella coreana mal educada, m'ha arribat un pianista xinès amb molta qualitat musical.
M'ha enviat un vídeo de Rachmaninoff, una sonata però com que a mi no m'agrada he intentat trobar altres peces més clàssiques, Chopin -una Balada- i la súper i coneguda Sonata de Beethoven "Clar de lluna".
És molt diferent de Lang Lang i òbviament de Barenboim que li donà llum verda com a intèrpret de piano.
Sap llegir les indicacions de les partitures de manera assenyada. Escoltant-lo sembla un escultor que d'una pedra qualsevol en fa una escultura sonora. No es deixa cap raconet sense que les seves mans hi tregui el so o el tempo adequat.
Sona diferent del clàssic Barenboim.
Escoltem-lo. Primer, Beethoven.
https://www.youtube.com/watch?v=BM417F7bhWU
https://www.youtube.com/watch?v=zQ9JAKZyPFo
https://www.youtube.com/watch?v=_uZtI3uk7xc
Ara, Chopin.
