….(Feliç puntal, jo sóc la teva beina, enfonsat-hi i deixa’m morir!)*.
La Simfonia Número 8 de Mahler m’ha deixat sense paraules. Va ser una nit molt llarga perquè no em vaig adormir fins a les 2:30 A.M..
Tenia el Cervell ple a vessar de melodies i notes…Tot sonava a la memòria. I va ser aquí on realment va començar el concert, en el silenci de la nit….
El millor exemple és un poema Pòstum de Piercy Shelley.
Music, when soft voices die,
Vibrates in the memory –
Odours, when sweet violets sicken,
Live within the sense they quicken. (Fragment).
I això que Mahler no m’agrada…. Va ser un Concert Excepcional!
Head ööd,
Noemí.
P.S. I si vols llegir la meva visió personal, una mica més Internacinal, amb Traductor Google al costat…
http://catarsimusical.blogspot.com.es/
Això mateix li vaig escriure al director estonià Paavo Järvi, a un quart i cinc de dues, sabent que aquesta hora el personatge sol estar més actiu -quan penja coses!-; per ser més exactes: 1;21 A. M. i a la 1:22 A. M., s'ho havia mirat i prou. No va tenir la mateixa deferència que li mostro jo. Ni el mateix respecte.
Em va costar molt trobar el poema en sí i encara més trobar-lo en anglès per tal que no hagués de fer una vulgar traducció. M'hi vaig estar molta estona traduint-ho a l'anglès, comprovant que cada paraula era la que jo volia. Aquesta és la meva deferència, sinó faria temps que ja li hauria escrit en català tal com ho vaig fer, però per simplificar-li la feina, que en té molta, la feinada afegida de traduir, la faig jo.
Diuen que la millor manera d'insultar algú és ignorant-lo. Potser és la seva intenció? Què en penseu?
* El Parèntesi no li vaig posar....