En una entrevista que li van fer a Paavo Järvi sobre les diferents interpretacions musicals que dónen les diferents orquestres la va encertar de mig a mig. I jo ho he comprovat en la meva pròpia carn auditiva.
Ahir a la nit TV3 va oferir cançonetes veneçolanes interpretades per Juan Diego Flórez (peruà de repertori rossinià) per la Philarmònica de los Angeles, on Gustavo Dudamenl n'és l'actual director.
Gairebé totes les orquestres no europees s'esforcen al màxim per oferir perfectament el repertori del Vell Món d'una manera impecable. Si interpreten Txaikovsky no hi hauria d'haver, en principi, cap diferència amb un d'Europea. Segons Järvi, segur que és capaç de trobar-ne. Ell és molt BO.
Ahir doncs, vaig trobar el concert començat.
Aquella música no em deia res. Sabia que era de Veneçolana pels aires, els ritmes caribenys, etc.
Però hi va haver una cosa que sí que vaig notar una diferència cabdal.
El Danzón Núm. 2 d'Arturo Márquez -i que una vegada ja ens el va presentar la Republicana i que ella l'havia de tocar al piano....
Quina Diferència!!!!
La simfònica de Los Angeles no tenia color. La música que interpretava era freda. Sí, tocaven les notes que hi havia a la partitura i ja està. No tenien el ritme que portaven l'Orquestra Sinfónica Bolivariana de Venezuela. Aquests americans NO TENIEN ÀNIMA. Feu l'intent....
Això sí, la música de Rossini o Donizzetti, com qualsevol altra....
La música és ètnica i amb aquesta premisa, s'ha de saber escoltar.