Tots estem més o menys acostumats a escoltar un Rossini d'Òperes bufes, i d'unes Obertures fetes a córrer-cuita perquè tenia tanta fama que no permetia que ningú se les copiés.
Però estic segura que això que us presento....ni de broma.
També té algunes sonates per a 2 violins, cello i contrabaix, fetes quan era jove. Però és una formació estranya i hom hi afegeix un conjunt instrumental de cordes, com un quartet ampliat.
Jo la primera vegada que vaig escoltar el duet va ser per un violoncel i un contrabaix de la Berliner Philarhomie i, després a casa, amb el meu germà i un company músic que tocava el violoncel.
Música en directe és la millor cosa del món.
Aquesta gravació està molt ben feta. El contrabaix se sent molt bé ja que normalment has de fer orelles per localitzar-lo.
Rossini es diu que va manllevar tics mozartians melòdics.
Pot ser seriós però en el fons sempre li surt la faceta del bromista.
