Ahir em van regalar una entrada per a anar escoltar Música de Cambra a la meva ciutat. Quatre gats que cabien a la platea, amb molts seients, encara buits..
La Música culte no és viscuda amb intensitat de la mateixa manera que a Alemanya, per exemple.
Per tal de fer concent a un compositor local, li van interpretar un "Haiku" "Haiku en trio" ja que els components eren això, un trio. Aquell guirigall, més que poesia era com qui entra algú a casa teva cridant, i tu estàs allà immòbil sense assabentar-te de res. Perceps uns acords atzarosos del piano -però que el compositor no et dirà el mateix, que són totalment premeditats-; un violí que li correspon amb notes dobles i finalment, un violoncel, algú amb seny, vol posar les coses clares i serenes... "Haiku en trio de Benet Casablancas, Premi Arts musicals 2010 de Sabadell.
La serenor esperada va ser un trio de Beethoven. Del Beethoven més clàssic, del més melòdic i fins i tot íntim i a voltes, apassionat ple de diàlegs ben entesos amb tots els components del grup. La pau que idealitzava en la Humanitat transformada en música. (Primer Moviment).
[https://www.youtube.com/watch?v=iiD9K7tzn-k]
A la segona part, el Ludwig Trio (Piano: Hyo Sun Lim, coreana; Violí: Abel Tomàs i Violoncel: Arnau Tomàs) ens van obsequiar amb un trio de Mendessohn que feia molts anys que no escoltava.
Apassionat, viu com tota l'obra cambrística de Mendelssohn. El seu segon moviment recorda la típica "romança sense paraules" amb els arpegis interns de la melodia del piano inicial. Els altres instruments li segueixen l'expressivitat amb "molto sentimento". La tonalitat hi ajuda a la contensió: RE menor. Sembla una declaració amorosa, sense gaires contrastos, molt lirisme, senzillesa..un regal per a l'oïda, plena de sorolls innecessaris de la modernitat. SUBLIM.
[https://www.youtube.com/watch?v=7ysYPQEV_4I]
Com que van agradar tant i van ser tan aplaudits per aquests bombonets musicals ens van oferir una mena de tango poti-poti: Hi havien melodies entrellaçades de Txaikovsky, jo en vaig poder descobrir dues: El concert per a violí i la sisena simfonia "patètica".
Trio Ludwig, format per una coreana Hyo Sun Lim que ha actuat fent sempre Música de Cambra, amb la magnífica violinista americana Hilary Hahn, el violoncelista judeo letó, Mischa Maisky, etc., ara forma part d'aquest trio format pels dos germans Abel i Arnau Tomàs.
Tret dels defectes que hi puguin haver sempre en un directe, puc dir que el violí li faltava un pèl més de sonoritat i vivor; el violoncel, magnífic, era l'ànima del trio juntament amb la precisió i autenticitat del piano.
El públic també va ser conseqüent amb el repertori ofertat. Els aplaudiments a l'obra de Casablancas van ser més com a compliment i, a la resta d'obres, perquè realment valia la pena.
Tot plegat, un dia rodó.
Bravo!