El meu germà m'havia parlat un vídeo a You Tube del famós i excèntric Glenn Gould, un pianista que actualment es creu que tenia la Síndrome d'Asperger, una mena d'autisme.
Avui l'he trobat.
M'agradaria poder-lo comparar amb una dona italiana que fins i tot supera al Mestre Leonhardt en les variacions Goldberg. Té una manera molt diferent i estudiada de tocar el Clavecí. Chiara Massini.
De Glenn Gould us poso un frangment només d'un moviment d'una Partita. Ell sempre tocava amb piano. Res de clave. Hi ha alguna rateta sabionda en el món de la crítica que es fa seves unes paraules dites per un opinador sobre la música antiga: "Bach no es pot tocar amb piano". I ella ho arrossega a totes bandes. Cert que Bach va fer certes recomanacions a l'inventor del piano i aquest en va fer cas però això no vol dir que no es pugui tocar. De fet, en Järvi no podria dirigir orquestres com fa actualment ni amb els mateixos instruments perquè si hi hagués una llei musical o estètica que ho prohibís, oi, que fes prevaler l'autenticitat per sobre de la millora mecànica, ens quedaríem una més pobres.
Glenn Gould, amb la seva personalitat brillant i excèntrica va fer arribar la música de Bach més enllà de les fronteres. Potser tenia una manera de tocar molt especial; pot agradar més o menys; és molt particular.
Però a mi m'agrada més el clavecí i no és per què la rateta sabionda ho repeteixi com un lloro, sinó perquè té un aire diferent. I la interpretació acurada que en fa Chiara Massini també s'ho val. Fixeu-vos a partir del minut 3: 05- 4: 47
La versió de la Chiara és més llarga mentres que la de Glenn Gould és un trosset. Canta i tot....
[https://www.youtube.com/watch?v=qB76jxBq_gQ&list=RD024JG8KkWhsiY]
[https://www.youtube.com/watch?v=IfXcXJK7Plg&list=PL81D87E64B45B9704]