Visc a Catalunya com si visqués a l'estranger.
Sé més concerts dels que es fan a fora que totes les programacions de dins.
La informàció musical, DE LA MÚSICA, és gairebé innexistent. Avui m'he assabentat per TVE a Catalunya, com si fos una anècdota que Zubin Mehta havia estat a Barcelona. Com a tall de mostra, d'haver passat amb unes de les orquestres "millors del món" -segons el criteri periodístic actual-, la Simfònica de Baviera... Només he percebut dos acords d'una peça que encara és hora de saber què era -que en sóc molt bona endevinant-les- ja que s'hi caguen a sobre, vull dir, parlen a sobre per tal de minimitzar-ne l'aprofundiment de la notícia.
La seva altra "Música" és la de la ignorància. La NO-MÚSICA. La que fan quatre drogates i alcohòlics, amb grenyes -i no parlo de la Republicana amb la bateria i de les músiques de "Sapalastres" que no em semblen malament perquè tenen certa originalitat diferent a la propaganda abusiva dels mitjans catalans-. D'aquesta n'omplen hores i hores; setmanes. Te la fan menjar per força...i no parlem del flamenkillu, allò és espanyolisme pur -potser en WERT ho hauria imposar al currículum acadèmic-.... Tots els que s'hi dediquen saben menys música -música de la de veritat- que les meves gates. Almenys elles tenen gust: Bach i Beethoven!
Catalunya és el país sense Música i com m'agradaria exiliar-me en un país on la Música es visqui plenament.