Aquesta nova orquestra és la que interpreta el Concert per a 4 violins de Vivaldi que ja vaig penjar aviat farà un mes.
Us vull penjar una peça de Txaikovski poc coneguga, per a orquestra de Corda -sense vent-.
Ara que fa calor, és tranquil·la, assossegada i fins i tot, feliç. Càlida i de vegades, tumultuosa.
Molta solemnitat inicialment desemboca, amb retardants, amb una explosió d'alegria. Agitato i melodiosa. Aquest és el Txaikovski menys traumàtic.
La gràcia d'una bona interpretació és aquella que en moments ràpids o agitats, el fraseig dels intruments, els més difícils com els violoncels i contrabaixos, s'entenguin i no es converteixi en un embolic per l'oïdor, cosa que en alguns passatges de simfonies de Beethoven els passa a la majoria de directors, incloent-hi en Paavo Järvi. Aquí tenim una orquestra que això no els passa. Interpretació acurada.