És un director jove, polonès que es fa càrrec de l'Orquestra de Cambra Nova Europa.
Va començar fent concerts de Vivaldi, Serenata per cordes de Dvorak, de corda majoritàriament, però després, després d'assentar-se com a una nova Orquestra fent Mozart (un concert i altres simfonies, com la Júpiter), ara s'arrisca amb la 7a de Beethoven.
No és un Gardiner, ni Hogwood ( en pau descansi) o Harnoncourt ni molt menys un Järvi, però el seu resultat final, m'agrada prou per tenir-lo al capdamunt.
La introducció del primer mov., la fa durar més que la resta de directors, amb retardants, com si fos amb càmera lenta per explotar amb tota la força i potència a un tutti exhuberant i rítmic, amb ordres consises, curtes sense fer-ne, una comèdia.
El segon moviment, lento, lúgubre s'expandeix amb sotto vocce fins a un melodisme suau on augmenta cap a altres registres sonors, primer cordes sobretot violoncels i després violes i violins, mentre que els contrabaixos van resseguint el neguit que explotarà amb el vent i les timbales fent el tema que comença com un fugato.
El final del segon mov. hi ha una fuga amb un dels elements més importants que ha desenvolupat i que l'acabarà fent explotar però aquí li falla ja que, potser per la gravació masssa centralitzada, les masses sonores se sobreposen cosa que Järvi no fa....
ta-ta-ta-tàa ta, ta-ta ta-tàa ta, ta-ta-ta-tàa ta, ta-ta-ta-tàa (esquema rítmic, però amb l'accent canviat tenim la 5a: ta-ta-ta-taa)
El tercer moviment, ja de per si rítmic, un scherzzo, fa una incidència als greus, que en moltes altres versions, els contrabaixos no se senten, com també les timbales que per l'ocasió miren de ser de l'època. I el tutti del tercer mov. segueix l'esquema amb més floritures que el segon temps, el lento; un de tants, perquè n'hi ha d'altres.
El quart, és el més enèrgic i contundent de tots, on la corda fa de coixí al vent.
Trobo un mov. massa ràpid. Els cops són secs, contundents. L'accentuació beethoveniana ben aconseguida.
L'accentuació rítmica és al revés, aquí és esdrújula Tàa-ta-ta-ta, tàa-ta-ta-ta...
Jutgeu vosaltres mateixos i us la deixo perquè la gaudiu.
