A ma mare li agrada un "comunicador" que abans de comprar-lo RTVE havia fet un programa semblant a C33 "Òpera en texans", Ramon Gener.
A Espanyya de La2 com que són molt suyos, aquest estiu fan un programa d'Òperes de temàtica "espanyola". Aquest diumenge crec van fer el Barber de Sevilla de Rossini.
Va parlar d'una part de la "coloratura". (Però al mateix temps es van deixar de la Cavatina i haurien mort 2 ocells d'un sol cop No sé si ell ho sabia o no, potser els espanyols tampoc ho haurien entès, co tampoc els intervals que va descobrir Pitàgores. secció de quintes i llur afinació....) En Marcel Gorgori i en Roger Alier la van definir com un galop del cavall quan l'ària arriba al seu clímax. L'ària de Rossina del Barber de Sevilla, hi ha les dues coses. Coloratura melísmàtica i Cavatina.
Jo entenc per la Coloratura, un registre de veu de la soprano per sobre de les notes agudes. En diuen Soprano de coloratura, i es caracteritxza per la seva extremat domini d'aguts. Do7. Una de les més conegudes és Diana Damrau...
Però aquell comunicador que en sap tant, va parlar d'una altra cosa. Coloratura com coloració o ornamentació melísmàtica d'una melodia. Ho defineixen a finals del S. XVIII i sobretot pren cos al bel canto del S. XIX. Abans però ja existia, amb Caccini, al Renaixement.
Uns exemples:
Coloratura renaixentista: Caccini.
[https://www.youtube.com/watch?v=_cxj7DallR4]
Barroc amb Händel, ària per a tenor.
[https://www.youtube.com/watch?v=jIkMIw1wz7A]
Classicisme. Mozart. Coloratura melísmàtica i d'aguts. Al·leluia. Originàriament per a Castrats. Amb Diana Damrau.
[https://www.youtube.com/watch?v=y2M5fz3jCN0]
Més Mozart. Flauta Màgica. La Reina de la Nit. Luciana Serra. Aguda i melismàtica.
[https://www.youtube.com/watch?v=rxGy83aipbY]
Els contes d'ETA Hoffman La nina Olympia. Luciana Serra. S. XIX.
[https://www.youtube.com/watch?v=sXK3pUdBRGA]
Rossini. L'ària de Rosina, hom la trobem com a Cavatina, allò que aquell saberut va ometre. Una voce poco fa....Amb Callas. Ell només en va parlar de "Coloratura". I la Cavatina és molt més evident....
[https://www.youtube.com/watch?v=NuEmJZzuG9U]
Normalment la coloratura va associada en sopranos, a l'agudesa sonora i melísmàtica. El melisme ja apareix a l'edat mitjana amb el cant gregorià.
