Bernard Haitink és un dels altres directors que no em perdria mai.
Holandès. Actualment està a Anglaterra i sol dirigir una Orquestra "teòricament" amb criteris històrics, L'Orquestra de Cambra d'Europa, la que havia dirigit en Harnoncourt fa uns quants anys.
Ara està fent un cicle, un mini cicle dedicat a Brahms, a les seves 4 simfonies. En comptes de començar per la Primera ha començat per la més lírica o Romàntica de totes: la Tercera.
L'article que vaig llegir està en alemany l'he traduït com he pogut al Català i us el penjo. És una crítica que ha fet un diari alemany -crec que ja el coneixeu perquè en vaig penjar una entrevista a "Catarsi Musical" sobre Paavo Järvi-: Frankfuter Presse, de la primera simfonia amb què s'ha començat el cicle.
Bernard Haitink i l’Orquestra de Cambra d’Europa comença amb aplom a l’Antiga Òpera de Frankfurt amb un cicle de Brahms.
El "gegant" de Beethoven el va asseure poderosament al coll.
Massa aclaparador va ser el model dels Titans clàssics que Brahms s’hagués atrevit a compondre una simfonia. No va ser fins els 40 anys (1876) que no es va estrenar la seva primera simfonia. 4 poderoses simfonies esdevenen les obres més importants d’aquest gènere, del segle XIX. En el 180è aniversari de Brahms, Haitink i l’Orquestra de Cambra d’Europa faran ara les quatre simfonies de Brahms i ara ha començat un petit cicle a l’Antiga Òpera de Frankfurt, però no per la primera sinó amb la Tercera simfonia. És obvi que aquesta obra va ser composta al bell entorn de la Regió del Rheingau, on Brahms va passar l’estiu de 1883, a Wiesbaden i Rüdesheim. Haitink i l'orquestra executar la seva interpretació exactament aquest sentiment. La Música de Cambra fàcil, serpenteja a través de la simfonia plàcida que aplana el seu camí amb un so compacte però sorprenentment àgil en el detall. El tema secundari sonava gairebé flotant submergit en el bronze polit. Però l’estat d’ànim alegre no enganyava sobre el temps, que una pulsació constant dels progressos realitzats. Van ser efectius els successius esclats expressius.
Bernard Haitink, amb 84 anys d’edat no és un dels directors que hagin d’apagar la seva personalitat. El Maestro està al servei de la Música que sempre s’ofereix inflexible. I el que vam veure després del trencament de Frankfurt, amb una representació de la Primera Simfonia de Brahms, que era totalment sense pretensions, el pioner de la seva tècnica de composició –i que en un tens escenari sonor més dramàtic assenyala valors que mai s’apaguen.
El Final va ser controlat rigorosament per Haitink. Visiblement emocionat es dirigí vers als músics que mereixen un aplaudiment entusiasta d’aquest contrari preludi de Brahms.
http://www.fnp.de/nachrichten/kultur/Den-Riesen-Beethoven-im-Nacken;art679,545373