(Hi ha una introducció en anglès i una petita entrevista també en anglès -UK- però podeu passar per alt...).
Una altra descoberta. James Ehnes.
Un violinista canadenc que viu a Florida amb la seva dona i filla; nascut al 1976 i amb una discografia ben nodrida al seu darrera, ens presenta en una "Proms" de la BBC del 2010, el concert per a violí en Sol menor de Max Bruch.
No s'assembla ni a la Sarah Chang, un pèl pesada de tempo que tan li agrada a nostre Lutier, ni la lleugeresa emocional de Janine Jansen. Ell és diferent.
El primer cop d'ull, a l'inici del concert, accentua molt bé les frases amb una dinàmica força insòlita però que al llarg del concert, sobretot, el segon moviment, s'endolcirà per la delicadesa orquestral pròpia de la peça.
Al tercer moviment, recupera la força del primer moviment, ben acompanyada per una orquestra i un director que sap el què fa: Giandrea Noseda.
Aquest moviment, hi ha compactat tots els sentiments en forma de melodies d'una bellesa exquisida, únic concert de Max Bruch que li donà fama, perquè el segon que té per a violí ha passat de puntetes en la literatura per aquest instrument.
[https://www.youtube.com/watch?v=7erkjAOnjcE]
I com a bis, el caprici núm. 16 de Paganini...Molta palla virtuosística, sense dir res de nou, que apaga la bellesa de Max Bruch.
