Inicio aquest bloc dedicat a la Música en majúscules, amb la commemoració d’una mort.
Frederic Chopin. Zelazowa, prop de Varsòvia (Polònia) 22-febrer-1810. París, 17 d’octubre-1849.
Compositor i pianista polonès.
Als 6 anys comença a compondre poloneses i alguna Marcia (Marxa). Rep les primeres lliçons de piano de part de la seva mare, evidentment polonesa. El seu pare era professor de francès a l’Institut Varsòvia.
Va estudiar música i literatura, fet que el va apropar al món de la Cultura contemporània del seu entorn, el Romanticisme naixent. Es relacionà amb cantants i molts músics cosa que va familiaritzar-lo amb el repertori líric més modern i que va servir per modelar la seva futura música.
Va abandonar Polònia al 1830 per donar-se a conèixer arreu d’Europa. Al 1831 ja es trobava a París.
Al principi es de dedicava a fer recitals de la seva pròpia obra i també d’altres compositors. Es diu, que va descobrir les obres de Bach i no hi havia concert que no iniciés amb alguna peça d’aquest compositor tan prolífic del barroc alemany.
Més tard es dedicà a la composició i les classes de piano.
Es relacionà amb diversos compositors del seu temps i, en molts li van deixar empremta, com per exemple, John Field, creador de la forma pianística del “nocturn” i que Chopin en creà una bona col·lecció. Va conèixer Mendelssohn, Liszt, Berlioz –de qui deia no suportava la seva música-, Bellini, Rossini... i alguns escriptors com Balzac i Heine.
Del 1833 al 36 va estar de gira per Alemanya, Txèquia i Eslovàquia. El 1836 va trobar-se amb la novel·lista George Sand, una baronessa Dudevant, amb la qui va conviure durant 10 anys. Es diu, que un dels fills d’aquesta dona amb nom d’home, en Maurice, no suportava Chopin i que va ser el detonador de la seva separació.
El 1838 i part del 1839 va residir a la cartoixa de Valldemosa on la tuberculosi que patia des de la infantesa es va agreujar per haver de suportar un clima més a viat humit. D’allà en va sortir una de les composicions més conegudes, el Preludi nº 15 –Re bemoll major- inspirat amb el soroll que fa una gota d’aigua mentre cau repetidament. Al 1847 trenca la relació amb la baronessa i s’enfonsa anímicament i la Tuberculosi causa uns estralls del que ja no es recuperarà mai més, morint al cap de 2 anys a París. El seu cos està enterrat a Père-Lachaise de París i, el seu cor en un pilar de l’església de la Santa Creu de Varsòvia.
Igual que Beethoven, era un amant de la Llibertat ja que Polònia va caure a mans russes. En assabentar-se de la caiguda de Polònia va compondre l’estudi anomenat Revolucionari Op. 10, nº 12, en Do menor.
Nosaltres escoltarem el preludi Op. 28 nº 4 en Mi menor.
És un dels meus preferits. És molt senzill i destil·la un dolcesa intimista i la tristesa que desprenen les seves obres, totes, s’eleven fins a la Sublimitat més espiritual.
[https://www.youtube.com/watch?v=g7DIxguQkhE]
He escollit una versió de Claudio Arrau, un pianista xilè.
Per saber-ne més:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fr%C3%A9d%C3%A9ric_Chopin
http://es.wikipedia.org/wiki/Claudio_Arrau