Concert per a piano núm. 2 Op.83 en Si bemoll Major.
Normalment els concerts per a solista estan estructurats en 3 moviments però Johannes Brahms ens reserva una sorpresa. 4 moviments.
Els 4 moviments els solen tenir les simfonies. Llavors aquest concert per a piano, se'l podia anomenar simfonia per a piano.
Segons sembla va ser un concert amb una gran acceptació pel públic i la crítica, molt milor que el seu primer concert per a piano, en el qual el piano queda ofegat pel gran tarrabatall de l'orquestra; en canvi, amb el segon, la massa orquestral i el piano, estan més equilibrats, però això no vol dir que sigui més fàcil.
Malgrat totes les diferències que manté amb la resta de concerts clàssics o amb les altres obres de Brahms, SEMPRE ens apareix el Lema -el segell o signatura-, unes notes o acords distintius. En aquest cas, només és un distintiu rítmic... Atenció al minut 3:35-40; 8:27-30; 16:40-46.
El director que ens dirigeix el concert inclassificable i enormement preciós -sempre tractant-se de Brahms- és Sergiu Celibidache. Un director molt peculiar que estudià matemàtiques i filosofia i que no li agradava que el gravessin ja que conseiderava la música com una experiència Única per ésser viscuda en el moment que s'interpretava.