És un poema simfònic de Dvorak -Op. 107 (B.195). Molt poc conegut perquè l'acabo de descobrir ara mateix.
Un poema simfònic és l'explicació en notes d'un text escrit, normalment pot ser un poema o un conte; en aquest cas és la d'un poema de Karol Jaromir Erben. El follet del llac. Però se'l coneix pel títol en anglès: The Water Goblin ( en txec, Vodnik -voda, és aigua...).
Narra el futur casament d'un follet dolent que viu en un llac.
Una filla té un somni premonitori en que les aigües del llac se l'empassen. I així és. El follet del llac la segresta i s'hi casa. Del matrimoni en neix un nadó.
La filla està enyorada i li demana al follet poder anar a visitar sa mare. Però li posa tres condicions. L'ànima de la mare, que el seu fill resti amb ell i que ella, torni a les 24:00. Ella ho accepta.
El retrobament és trist entre mare i filla. A l'hora de marxar, la mare no li'n permet. El follet es torna furiós i fa que mati el fill d'amdós. Al cap de poc, apareix a la cabana on viu la mare de la seva esposa, el cos del nadó esquarterat i on li surt un riu de sang.
Això són a grans trets l'argument d'aquest poema simfònic.
La direcció d'aquesta joia de Dvorak és Harnoncourt. És una peça molt eslava de caràcter, com no potdria ser... L'orquestració és molt suggerent...
[https://www.youtube.com/watch?v=FIDTah3SvCU]
(S'assembla amb la llegenda de Proserpina. Mig any a l'infern i mig any a la Terra).
