Fa uns dies el meu germà em preguntava, cantant una melodia, de quina simfonia de Dvorak podria ser. Jo fent gala de la meva memòria li vaig dir sense parpallejar: Això és l'Scherzo de la 6a de Dvorak.
I avui l'he trobada. L'Scherzo era el que m'havia cantat el meu germà i alhora, els que hàgiu escoltat en un passat algun programa de Catalunya Música -ràdio- potser li semblarà familiar. Crec que la posaven quan feien programes d'un sol autor... anomenat: Grans Integrals
La versió que us poso aquest vespre és la de Neeme Järvi. Per anar bé, l'hauria de comparar amb un altre director ja que pel record que en tinc, altres versions que he escoltat, eren més enèrgiques. En Neeme Järvi no és tan impactant com les que pugui fer el seu fill gran -perquè el petit també s'hi ha volgut dedicar-. És més suau, més clàssic, més conservador... però no se'n pot escapar de mostrar aquí el caràcter eslau de Dvorak, ara més viu, ja que a partir de la 5a simfonia, se li coneix com a Període Nacionalista i els trets nacionals del seu país, com ara la música tradicional, afloren en múltiples ritmes o leiv motivs...
Què puc dir més de Neeme Järvi? La simfonia en general és tova, amb menys clars-i-obscurs (vent), linial melòdicament (cordes).
[https://www.youtube.com/watch?v=7liLg1yqqvc]
Altrament he trobat una altra versió d'un director menys conegut -desconegut per a mi i segurament per a tots vosaltres-, Otmar Suitner, que dota aquesta simfonia de més vivor expressiva que Neeme Järvi...
[https://www.youtube.com/watch?v=u4rKio2irYU]
Ja me'n direu alguna cosa.... Això sí, tant una visió bàltica com centreeuropea -austríaca-, de Dvorak, és preciosa!
