El nostre Lutier, en Marcus no hi entén d'orquestres, només li interessa els solistes. Però tinc comprovat que el solista hi té un 80% de responsabilitat perquè un concert amb solista sigui reeixit. Però què passa quan tan sols comparem orquestres a pèl?
Amb què m'hi fixo?
Com sona, quines característiques té el compositor i si el director les entén. També em fixo com fa les indicacions, si s'entenen. Hi ha directors que sembla que espantin coloms.
No tinc en compte la gravació perquè si són d'èpoques diferents la gravació no està en les mateixes condicions que les d'ara.
Què miro de les orquestres i el treball del director? L'equilibri. N'hi ha que no segueuixen un patró, oscil·len o bé són planes o monòtones. Si el director sap marcar en els moments culminants, etc.
Poso dos exemples d'una mateixa peça. Obertura per un Festival Acadèmic de Johannes Brahms.
Dos directors i alhora compositors. La primera versió és una gravació històrica d'un compositor alemany que no val res -a mi no m'agrada; té un concert per a violí i vàries obres per a viola-: Hindemith. I la segona és de Leonard Bernstein, un mite de la direcció orquestral....No hi ha color.
