Altrament dit poema simfònic.
Beethoven ja ho va intentar amb la Simfonia Pastoral en què cada moviment intenta descriure una situació i vida dels camperols.
Amb el Romanticisme i el nacionalisme txec va ressorgir ammb molta força. "La meva pàtria" d'Smetana n'és un bon exemple.
Però el culminador dels poemes simfònics va ser Richard Strauss.
La simfonia alpina no té res de simfonia però és una manera de dir. Existeix com un leiv motive que s'expandeix per tota l'obra: des del començament fins al final ja que comença i acaba amb la nit.
La durada d'aquesta obra obra és de 45 minuts però segons quin director, l'allarga o l'escurça -més aviat l'allarga. Bernard Haitink l'allarga perillosament cap als 56 minuts. En canvi, la versió que tenim amb disc de vinil, per la mà de Neeme Järvi és d'uns 49:18.
[https://www.youtube.com/watch?v=FQhpWsRhQGs&list=WLEB32BF4BC701C5B8]
Cal dir que també té una tempesta, però com la de Beethoven, cap.