Haig de dir que el concert el vaig descobrir per casualitat.
La versió que vaig descobrir la dirigia en Paavo Järvi però com que considero un concert "descatalogat", prefereixo posar-ne una de la pianista Mitsuko Uchida. Ella és especialista en Mozart i els seus concerts.
Aquest concert Núm. 24 en Do menor, és delicat i molt dramàtic. La primera vegada que el vaig escoltar em vaig estremir. Una cosa que em va sorprendre agradablement és la inclosió de Clarinets en Si Bemoll, igual que en la Simfonia París Núm. 31 però en aquella vegada eren en LA, escrita per l'Orquestra de París aquella que tenien el Primer Coup d'archet tan dolent.
Una cosa que podem copsar d'aquest concert és la independència amb que interpreten els instruments de l'orquestra. En molts moments recorda Música de Cambra per la seva senzillesa en l'orquestració. O bé que on el piano hauria de fer la melodia principal ho fan els instruments de vent com ara l'oboè i els clarinets; mentre que el piano només fa escales i arpegis.
El dramatisme li ve donat per la tonalitat i sobretot per l'ús de les timbales. Aquesta mateixa impressió la dóna el concert Núm. 20 en Re menor...
I delicat per la inclosió del clarinet ja que el seu so vellutat n'accentua la calidesa. Un concert ple de contrastos agradables i punyents -i, que consti que no vull tirar aigua al meu molí. Es percep molt bé., un concert d'aires d'una època on s'idealitzava sobre la vida camperola -paradoxa, la vida veritable era d'una duresa extremada-.
Deixo de parlar perquè la Música és molt millor del què jo us pugui dir.
