Curiosa és la versió del desaparegut director Harnoncourt de la Simfonia 41 de Mozart. Normalment el primer moviment va força ràpid, el seu, mastega totes les notes. La sents una per una; les frases melòdiques s'entenen i per la rapidesa d'altres versions com la del Järvi, no tens temps d'assimilar-ho.
Aquesta, la d'en Harnoncourt, m'ha deixat ben parada. Fins i tot, el segon mov. Un lento. Com tothom. El què destacaria és el ritme, una forta presència d'aquest element musical en gairebé tota la simfonia. Tot està ben marcat.
El tercer moviment, el minuet, ritme marcat i força lent. Forta presència de metall trompes i timbales. El trio... té un so molt esquerdat oerquè el paper el té les trompes NATURALS. La cirda acompanya el metall i dóna una textura molt interessant.
El 4r moviment ens dóna la sorpresa. Ràpid. Un ràpid elegant com Mozart i com la saviesa del director.
Escolteu-ho vosaltres mateixos.