Ness
per en 3 Maig 2013
746 Vistes

Mozart amb 22 va anar-se'n a París a buscar feina, acompanyat per sa mare.

Va presentar-se a LeGros, l'encarregat de compondre música pels anomenats "Concerts Spirituels". Com que Mozart era molt bo, li van encarregar una simfonia.

Mozart la va fer. Era la Primera simfonia que hi introduïa el Clarinet, -clarinets en LA-. Cal dir que quan es va estrenar Orfeo i Eurídice de Gluck a París, va ser la primera vegada que van fer sonar l'Òpera amb clarinets en comptes de Chalumeaux, un instrument d'origen popular que només podia arribar fins el Si Bemoll.

El que dèiem. La Simfonia París Núm. 31 amb RE Major.

És una simfonia atípica perquè la majoria tenen 4 moviments -ja en tindrà de més avançades que també en tindran 3 moviments-. Mozart que no era ximple musical, la va fer de manera que el "famós Primier coup d'archet" de l'Orquestra de París, se sentís ben bé a l'inici de la simfonia, però la resta  a la manera de l'Escola de Manheim -que tenien una formació especialitzada per tocar la música que componien i era una revolució musical a Europa -França, no-. Va suprimir l'Andantino per l'Andante com a temps lent i- no faltaria més, els francesos rarillus com són, el van trobar massa llarg i el volien més curt... -. I hi havien massa modulacions -passos a diferents tonalitats és a dir, major/menor/major/menor, etc., molt característic de l'Escola de Manheim-.

Mozart se n'enfot del famós primer cop d'arc de la corda, al començament d'una peça. Diu que entre un grup d'esquellots i els cops d'arquet del començament de l'Orquestra de París no hi trobava cap diferència. Bé podríem dir que, entre una realització espanyola i d'una francesa no hi ha cap diferència. Són dolentes ambues.

L'estada a París no va ser fructuosa ja que va morir la seva mare i per tant, se li van acabar les existències monetàries. Ell va començar a flirtejar amb una cantant i no  va aconseguir cap més encàrrec.

Però això sí, la simfomia va tenir molt d'èxit i es va repetir en altres ocasions -en els Concerts Spiriutels-.

La simfonia és molt majestuosa i brillant. El segon moviment va captar el galanteig francès.

Vosaltres mateixos. Jo us la deixo amb la versió de 1984, Wienner Philharmonie sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt. Dura 19 minuts, és curteta...

[https://www.youtube.com/watch?v=NNQuYPGdqiI]


Publicat a: Música
Sigues el primer a qui li agrada això.
Ness
síííí
6 Maig 2013
Ness
des que me'l vaig comprar no he pogut fer-lo servir. Hi ha massa silenci a casa.
6 Maig 2013
Ness
no, tot el contrari, ma mare em mataria
7 Maig 2013
Ness
.....
7 Maig 2013