Tothom qui més o menys ha llegit sobre Brahms i la seva amistat amb Robert Schumann, sap que el Concert núm. 1 per a piano i orquestra del Mestre d'Hamburg el va escriure en homenatge a Schumann que va morir en un manicomi el 1856.
No va agradar al públic ni a la crítica però és per a mi, un dels millors concerts que existeixen avui dia.
Un primer moviment turmentós i dramàtic que apaga l'entrada del piano, el segueix el temps lent, carregat de lirisme -excessivament lent amb la versió de Celibidache/Baremboim- i, ens el clou, un Rondó enèrgic. A partir del minut 44:43 hi tenim una fuga, una llicència musical emmirallada -breument- de Bach. I que vagin dient que Bach ha passat de moda...Per a Brahms i els bons compositors, MAI!
Publicat a: Música
Sigues el primer a qui li agrada això.
Clar... crec que es portaven més de 20 anys. Quan Scumann es va enamorar de la seva dona, ella tenia 16 i ell 26....Brahms és de 1833