Ja coneixem Rienzi, una de les òperes primerenques de Wagner.
Darrerament estic descobrint un director que va dirigir London Sinfony Orchester: Klaus Tennstedt, amb diverses obertures de Wagner.
Tot i que en general és bastant lent, com l'escola antiga de Solti, Szell o Maazel, amb Wagner m'ha semblat adient però, gratant òperes ja escoltades, altres versions, m'ha semblat massa homogeni musicalment.
Obertura Rienzi. La introducció i en general, és molt feixuga, sembla que no acaba d'enllestir el fraseig. Massa mastegada.
No m'agraden haver de fer comparacions, per a mi són odioses sobretot en persones que es mostren altives i crfegudes com en Paavo Järvi. En ell, nou de trinca i nova era de directors, la versió de Rienzi, sap donar a la música allò que li correspon a cada moment. És harmoniosa i equilabrada.
Solemne.
O sinó, compareu.
