Avui m'he empassat, coll avall, un compositor que no pagaria ni un cèntim per anar-lo escoltar. Korngold. El seu concert per a violí en RE major.
La intèrpret s'ho valia perquè tinc una teoria. Hilary Hahn és molt més bona, més versàtil, interpretant música de compositors del Romanticisme tardà que no pas del Classicisme, de formes i interpretació molt més rígides que no pas les "contemporànies". Dintre aquest món, -el món contemporani, hi podem posar-hi Sibelius o Glazunov, etc.-.
Korngold usa un llenguatge tonal molt imprecís. Sembla que les frases musicals no les acabi mai, les deixa penjades a l'aire. No diu res i tampoc aporta res de nou. Fa la música del moment.
En tant d'Austríac que era però disconforme amb el Nazisme, va abandonar el seu país per anar-se'n als Estats Units. Allà va triomfar com a compositor de bandes sonores. De fet, el tercer moviment del concert bé que ho recorda. Quan l'he escoltat és el primer que m'ha vingut al pensament.
El post d'avui no és per què descobriu aquest concert sinó perquè contrasteu una solista.
[https://www.youtube.com/watch?v=49cKqKmLiDg]
I Mozart. Concert per a violí Núm. 4. KV. 218.