Hi ha un moment en què Jeshua Bell vulgui trencar interpretativament el classicisme madur de Beethoven però es queda a les portes.
La Sonata núm. 9 Keutzer de Beethoven està feta per trencar barreres, límits perquè ja no és aquell classicisme d'anar fent. És un romanticisme expressiu que et convida a entrar dintre la ment imaginativa del compositor de Bonn.
Us vull presentar dues versions.
Una de més clàssica, la de Joshua Bell -en 3 trossos- i la que en fa una moldava Patricia Kopatchinskaja i Fazil Say -crec que ja us la vaig preesntar fa temps i violinísticament són nous aires-.
1. Bell.
[https://www.youtube.com/watch?v=9RSYIN8MYVU]
[https://www.youtube.com/watch?v=BE52VxCfqaw]
[https://www.youtube.com/watch?v=8ktkmhJ8Fm8]
2. Kopatchinskaja.
[https://www.youtube.com/watch?v=OF9fneQ50Us]
Aquesta noia arrisca més amb les "scordatures", desafinats expressius. Bell es limita a passar-hi per sobre, a intuïr-los, res més.
