login
Inicia sessió

register
Registra't

Senzillament, Música

Articles de la categoria: DIRECTORS

Un any després

...de la mort del Mestre Nikolaus Harnoncourt.

In Memoriam.

Un vídeo alemany traduït al català.

[https://www.youtube.com/watch?v=id5eny5vYMk]

Comentaris (2)05-03-2017 13:26:23DIRECTORS

Estic tova, encara...

Diumenge vaig anar amb el meu germà a fer una excursió a Montbrió de la Marca. Són 6 Km des de Sarral. De tornada, el trajevce el vam fer per carretera perquè em feia mal el peu i va ser un gran espectacle veure el cel i emocionada per la visió vaig preguntar:

A quina estrella deu està descansant Harnoncourt?. La perfecció de la seva músíca serà per sempre inoblidable.

[https://www.youtube.com/watch?v=id5eny5vYMk]

Comentaris (4)29-03-2016 21:57:36DIRECTORS

Tràgica i Dramàtica!

Molts directors d'avui i del passat, han convertit la inacabada de Schubert, la 8a, en una simple interpretació més o menys dramàtica del contingut musical, però, redescobrint Harnoncourt per la xarxa, li retorna a la Simfonia, un toc més dramàtic i tràgic que les seves notes desprenen. Potser serà el cop d'arc o com llisca l'arquet el responsable d'aquest mar de llàgrimes.

No és ràpida com ens podem pensar en ell. El tempo és normal, el que ha de ser. Tot és més nítid, els cops de les timbales són contundents i les frases s'entenen, és una interpretació, quan la va fer, que li dóna aire. És una simfonia que respira, tal com diuen els crítics o directors varis.

Escolteu-la i compareu-la amb altres versions....

[https://www.youtube.com/watch?v=a47hIaYAFgg] (26 minuts)

Sawallisch (aquesta és la versió que vaig conèixer a la xarxa, amb partitura per poder-la seguir... 28 minuts)

[https://www.youtube.com/watch?v=0mnrHf7p0jM]

Comentaris (1)20-03-2016 15:39:32DIRECTORS

SID TERRA LEUIS...

Desconec si més enllà de la Vida on totes les religions en diuen Cel és tan bonic com diuen, però en cas que fos així m'agradria ser-hi per acompletar els meus buits musicals que tant em costen en aquesta vida. Que en una vida paral·lela i Perfecta, pugui escoltar la Música dels Déus i poder pertànyer a l'elit que NO s'hauria de morir MAI, els ESSERS IMMORTALS.

Aquest cap de setmana ens ha deixat Harnoncourt. Tota una vida d'aquest món investigant com hauria de sonar la Música dels Genis com Mozart, Beethoven, Haydn, etc. Que bonic seria compartir saviesa amb ell en un lloc tan feliç. Quan estudiva i escotlava música arreu, sempre sabia quan ell dirigia. També, val a dir, no hi havien tants directors com ara a l'hora de descobrir-los. Abans, no fallaves. Hogwoog, Gardiner o Harnoncourt. No tenies escapatòria. I ho encertava!

Ara es reunirà amb els Grans i rebrà tota mena de crítiques, positves i negatives. Tornarà a tocar la viola de gamba o el violoncel, les obres de Bach. Dirigirà amb els músics d'aquella època la música somniada. I a mi m'agradaria ser-hi per agombolar-me amb la seva única manera de ser i dirigir.

SID TERRA LEUIS. QUE LA TERRA ET SIGUI LLEU, HARNONCOURT, IMMORTAL.

Comentaris (2)09-03-2016 15:38:16DIRECTORS

Curiosa...

Curiosa és la versió del desaparegut director Harnoncourt de la Simfonia 41 de Mozart. Normalment el primer moviment va força ràpid, el seu, mastega totes les notes. La sents una per una; les frases melòdiques s'entenen i per la rapidesa d'altres versions com la del Järvi, no tens temps d'assimilar-ho.

Aquesta, la d'en Harnoncourt, m'ha deixat ben parada. Fins i tot, el segon mov. Un lento. Com tothom. El què destacaria és el ritme, una forta presència d'aquest element musical en gairebé tota la simfonia. Tot està ben marcat.

El tercer moviment, el minuet, ritme marcat i força lent. Forta presència de metall trompes i timbales. El trio... té un so molt esquerdat oerquè el paper el té les trompes NATURALS. La cirda acompanya el metall i dóna una textura molt interessant.

El 4r moviment ens dóna la sorpresa. Ràpid. Un ràpid elegant com Mozart i com la saviesa del director.

Escolteu-ho vosaltres mateixos.

[https://www.youtube.com/watch?v=kWMY_TzdUh8]

Comentaris (0)06-03-2016 22:10:08DIRECTORS

Ens ha deixat...

IN MEMORIAM, HARNONCOURT.

[https://www.youtube.com/watch?v=AyDVcW22tb4]

De les darreres obres a dirigir. Va anunciar la seva retirada al desembre i va morir ahir.

Comentaris (0)06-03-2016 18:08:09DIRECTORS

Plega

Això no vol dir, mort.

És vell, té problemes físics que li fa incompatible la salut i la direcció orquestral.

Parlo de Harnoncourt. L'iniciador de les interpretacions antigues i instruments originals, de les aventures de tempos ràpides i, la entranyable classe de direcció amb els nois i noies de lOrquestra Bolivariana de Dudamel que han eliminat. De com interpretar els clàssics com Mozart i els pre-Romàntics com Beethoven.

Pel que es veu és de les darreres aparicions.... N'hi ha mes, al nostre 2015 pero seria massa llarg.

[https://www.youtube.com/watch?v=AyDVcW22tb4]

No suportava les intervencions "romàntiques" d'altres epoques de quan era jove que eren fofes, les preferia concretes, tallants; el vibrato n'era una característica antiga i ell la desterra en cello sol.

[https://www.youtube.com/watch?v=7M4I-c9kV0o]

Que ho gaudiu....

[http://cultura.elpais.com/cultura/2015/12/06/actualidad/1449434858_738724.html]

Comentaris (2)15-12-2015 19:09:10DIRECTORS

Cant Fúnebre

De Brahms.

L'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt, lloc on Paavo Järvi s'hi va estar 5 anys, amb la direcció i cor de Gant de Philippe Herreweghe, interpretava fa un parell d'anys, una peça molt bonica i desconeguda per a mi. BEGRÄBNISGESANG.

Era un programa sobre la mort. El Cant del Destí; sobre les Parzes: Gesang der Parzen, una Rapsòdia del mateix tema a la seva primera part.

I ara us la volia compartir amb tots. Aquest director és especialista en corals però li vinguis amb obres orquestrals. A la segona part hi havia la 3a Simfonia de Brahms i no aporta res. Com molts d'altres. Sosa.

[https://www.youtube.com/watch?v=o88_ZEPhO6U]

Comentaris (1)10-11-2015 20:53:37DIRECTORS

Ádám Fischer

Director d'orquestra hungarès. Actualment dirigeix l'orquestra Cambra Nacional de Dinamarca però sobretot, la seva obra està emmarcada al seu país d'origen: Hungria. Orquestra austriohungaresa Haydn i l'Orquestra de la Ràdio Hungaresa.

És un gran coneixedor de Haydn el qual ha gravat totes les seves simfonies. Cal recordar que Haydn va treballar molts anys amb els Esterhazy, família hungaresa aristocràtica. Ha interpretat les simfonies de Haydn al Palau dels Esterhazy.

https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81d%C3%A1m_Fischer

Normalment l'arbre -Paavo Järvi- no ens deixa veure el bosc. Amb Haydn, és molt millor Fischer que Järvi, tot i que de tant en tant ens pot sorprendre.

També Fischer és sorprenent amb Mozart posant-se a l'altura de Hogwood o Krivine amb la seva simfonia "Júpiter", molt equilibrada.

Pel que fa a Beethoven i la seva Heroica és més de tall clàssic i, en aquest sentit prefereixo Järvi...

Però ja que hem citat Mozart i la seva Júpiter amb directors diferents, Järvi, Hogwood i Fischer, us posaré aquests tres exemples perquè afineu l'orella. Hogwood toca més baix, mentre que els altres, no.

Fischer.

[https://www.youtube.com/watch?v=yy2osABdZbM]

Järvi.

[https://www.youtube.com/watch?v=6RbKWhr0o1c&list=FLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog&index=53]

Hogwood.

[https://www.youtube.com/watch?v=ihgSU2n5x3I]

Comentaris (5)16-08-2015 14:43:34DIRECTORS

"Ma non tanto minuten"...

L'altre post em queixava que hi ha directors d'escola antiga solen relentir algunes obres o fer-les massa ràpides en d'altres.

Ara he trobat una obertura de Glinka, Ruslan i Ludmila dirigida per Paavo Järvi (5:13 minuts) i per Tennstedt (5:03). Ma non tanto minuten. No difereixen en gaires minuts de diferència la seva interpretació. (10 segons).

Crec que en la de Tennstedt sembla més àgil. Més solemne. Més russa.

Potser la gravació de Järvi no és millor i els detalls es perden en l'atmosfera global. I l'altra està molt ben feta. I fins i tot diria que molt més ràpida. Són caràcters diferents, compositors diferents i sentiments diferents. Sense dubte em quedo amb Tennstedt.

[https://www.youtube.com/watch?v=sSkEGU4m_vY]

[https://www.youtube.com/watch?v=Hav8ui3OyJA]

Comentaris (7)27-03-2015 14:32:19DIRECTORS

Comparacions odioses

Ja coneixem Rienzi, una de les òperes primerenques de Wagner.

Darrerament estic descobrint un director que va dirigir London Sinfony Orchester: Klaus Tennstedt, amb diverses obertures de Wagner.

Tot i que en general és bastant lent, com l'escola antiga de Solti, Szell o Maazel, amb Wagner m'ha semblat adient però, gratant òperes ja escoltades, altres versions, m'ha semblat massa homogeni musicalment.

Obertura Rienzi. La introducció i en general, és molt feixuga, sembla que no acaba d'enllestir el fraseig. Massa mastegada.

No m'agraden haver de fer comparacions, per a mi són odioses sobretot en persones que es mostren altives i crfegudes com en Paavo Järvi. En ell, nou de trinca i nova era de directors, la versió de Rienzi, sap donar a la música allò que li correspon a cada moment. És harmoniosa i equilabrada.

Solemne.

O sinó, compareu.

[https://www.youtube.com/watch?v=M2JjnB45D34]

[https://www.youtube.com/watch?v=rPocVpMieP4]

Comentaris (6)25-03-2015 16:10:49DIRECTORS

Lorin Maazel

1930-2014.

Tràgica com la seva mort, l'Obertura Egmont, és una de les meves preferides.

Aquest any és un any trist perquè pel gener també va morir Claudio Abbado. Espero que no en caiguin més, els que ens agarada la Música no ens ho mereixem.

Senzillament Música també ret el seu particular homenatge.

Maazel sempre havia gaudit d'una bona fortuna crítica quan venia a Catalunya era molt apreciat com a director i d'acord amb el meu sentiment nacional, Egmont uneix la llibertat i l'admiració de Beethoven per les causes nobles i alhora, el sentiment més calorós per aquesta pèrdua immerescuda.

D.E.P. Maazel.

;(

[https://www.youtube.com/watch?v=YsI0yTC7bic]

Comentaris (3)14-07-2014 12:57:01DIRECTORS

Jeremie Rhorer

Hi ha vida més enllà de Järvi, això tothom ho sap quan troba un altre director que sap extreure de la Música allò i millor.

Jeremie Rhorer. (París 1973). Clavecinista i orguenista i director francès. Ha estudiat anàlisi musical i composició al Conservatori de París. Està especialitzat en obres del Clacissisme i és el Funadador juntament amb el violonista Julien Chauvin del Conjunt Musical "El Cercle de l'Harmonia", dirigint obres de Mozart, principalment.

La simfonia Reforma de Mendelssohn amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt.

Té un aire molt contemplatiu i alhora punyent en el seu primer moviment. Sap alternar contrastos i modular-los com un terrissaire, una gerra.

Una orquestra de corda força reduïda de les que sol utilitzar Järvi, molt equilibrada tímbricament en el vent, en què en els solos de cada instrument, sobresurten i no queden eclipsats per un altre. Que ressalten...

[https://www.youtube.com/watch?v=otcrnrQAwD8&list=TL9E55VjtaOt2mvFFwzYE3nF9HZXiiDoLP]

Vosaltres mateixos. M'ha emocionat.

Comentaris (5)22-06-2014 13:43:40DIRECTORS

Sir Roger Norrington

Sir Roger Norrington. Nascut en un 16 de març de 1934 a Oxford.

Director d'orquestra anglès especialitzat en música antiga interpretada amb instruments de l'època s. XVIII i XIX. Des de l'any 1998 dirigeix l'Orquestra Simfònica de la Ràdio d'Stuttgar i un any abans, va ser nomenat director de la Camerata Salzburg, gravacions de conecerts el qual l'he descobert.

Té una batuta diferent a tots els historicistes de pedigrí també anglesos com la gran majoria, com Gardiner o Hogwood que es caracteritzen en usar el diapasó de l'època, afinació més baixa de 442. Hogwood per exemple, el so és més tallant o sec mentre que Norrington accentua més i sembla com si el so durés més; més tou. Fa molta més mímica la qual ajuda a interpretar als oients les característiques de la Música.

Posaré un parell d'exemples. La simfonia incidental "El distret" núm. 60, amb 6 moviments. L'una per Hogwood i l'altra per Norrington. En una i en l'altra hi ha diferències musicals. La de Norrington malgrat les trompes siguin modernes són utilitzades com a naturals perquè només tenen una sola posició invariable. Llàstima que amb Hogwood no hi ha visualització de l'orquestra -imatge fixa-, però coneixent-lo bé, els instruments també serien més que naturals, molt més que amb Norrington. Però tot i així, el to d'afinació de Norrignton i Hogwood són diferents entre sí i entre la resta directors d'avui, tipus Järvi.

Hogwood.

[https://www.youtube.com/watch?v=peyDzRdstPw]

Norrington.

[https://www.youtube.com/watch?v=zbWi5HCNo8M]

Comentaris (9)24-02-2014 19:32:53DIRECTORS

Andrés Orozco-Estrada

Aquest és el nou director de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt, allà on estava Paavo Järvi.

És un colombià que va estudiar a Viena, per tant, d'escola vienesa, Alemanya. Violinista prodigi i ara, director molt diferent de Paavo Järvi, es mou poc i obté grans resultats. És diferent, també enganxa i m'agrada mirar-lo.

Us presento la simfonia del Foc, núm. 59 de Haydn on com a detall curiós que hi dóna molta plenitud, incorpora 2 trompes naturals en què en el darrer temps, fan diferents solos a l'uníson.

Cal dir que en el concert per a piano núm. 20 de Mozart, en Järvi també incorpora unes trompes naturals però que ni de bon tros són tan bones com aquestes.

Per a mi ha estat una bona estrena!

[https://www.youtube.com/watch?v=H95-1FvngPw]

Comentaris (2)12-02-2014 16:25:04DIRECTORS

Plorem

Ha mort Claudio Abbado. ;(

A casa el tenim amb un disc que ens estimem molt. El concert per a piano núm. 1 de Brahms amb Brendl com a solista. Allà encara era jove...se'l veia un home prou interessant .

Ho he sabut perquè en Paavo Järvi ho ha penjat a la seva pàgina del Facebook.

Us ofereixo un dels concerts que més m'estimo. El de Brahms però la gravació és força dolenta...

[https://www.youtube.com/watch?v=JgZ7H5_S3kE]

[https://www.youtube.com/watch?v=7vKLNlTa8rM]

[https://www.youtube.com/watch?v=3illVGIjow4]

[https://www.youtube.com/watch?v=V_GFaoAYOok]

Comentaris (3)20-01-2014 14:46:38DIRECTORS

Brahms i Herreweghe

Cant del Destí.

Solemne, majestuosa i molt dramàtica introducció de l’orquestra. El Cor, de veus mixtes, té una presència polifònica, molt quadrada. El tractament de la veu és molt acurada. El Collegium Vocale de Gant solia fer música historicista i ara Romàntica, fet que s’ha sabut adaptar a les exigències de la Música de Brahms. Herreweghe, també.

El Cant de les Parques.

Les parques, unes deesses en la mitologia romana que controlaven els esdeveniments de la vida dels mortals i dels immortals: Nona, feia girar el fil de la Vida; Decima: mesurava la Vida amb una Roda i Morta: posava fi a la Vida i escollia com havia de morir cada individu.

Un programa molt en la mateixa línia. El Destí, les etapes de la vida, amanit amb una Música digna, solemne i lírica.

Rapsòdia per a Mezzo.

Amb text de Goethe, és una peça molt recollida i espiritual.

Va ser un regal de Brahms a una de les filles de Schumann per les seves noces.

És una música molt intimista.

Un tractament orquestral molt operístic però alhora semblant a la cantata de Beethoven feta en la seva joventut, per la mort de Josep II. Que sap jugar amb les veus i l’orquestra, ben equilibrat.

Cant fúnebre.

Per a cor mixt.

Solemne, quadrat, espiritual, breu. Un ritme molt brahmsià percutit pels tímpanis tres corxeres i una negre: (ta ta ta tà) insisteix com un ostinato.

Res de l’altre món, allò que ja m’esperava trobar, a l’altura de Herreweghe.

Un aplaudiment sorollós i merescut al final de la primera part.

La disposició orquestral és la que podem trobar a la gran majoria de totes les orquestres del món. Primers violins i contrabaixos esquerra, al costat de les trompes; violoncels i violes centre i dreta, segons violins. I la resta el vent. Tímpanis al fons al centre.

Tercera Simfonia de Brahms.

Com qualsevol director que no sigui Paavo Järvi.

Instrumentació molt plena. Crescendos molt tensos.

El fraseig melòdic està molt ben traçat. Tots els instruments s’entenen.

Tempo moderat a pausat però tot i així, sense la dinàmica de contrastos com la versió força innovadora de Paavo Järvi. Això sí, fa de bon escoltar. Molt planera.

[http://liveweb.arte.tv/de/video/Hallenberg_Collegium_Vocale_Gent_hr_Sinfonieorchester_Herreweghe/]

Comentaris (38)25-10-2013 21:33:48DIRECTORS

Escalfant motors

Canvi de director.

En comptes de Järvi, Herreweghe.

Bon programa: Brahms.

A l’Alter Oper de Frankfurt i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt, orquestra amb què Järvi ja no renovava per la temporada 2013-2014.

Herreweghe és un conegut director holandès que des dels seus orígens, es va dedicar a interpretar la Música amb criteris històrics.

Ara la música a l’antiga si no tens un bon mecenatge econòmic no és viable i la majoria d’aquests directors han de dirigir les obres de manera estàndard, com tothom fa.

Aquest programa, va ser impensable amb Järvi al capdavant. Ell mateix comentava que quan se senten massa estossecs la cosa no funciona. Ell que només estava bolcat a compositors estridents, Bruckners, Mahlers i Messiaen, etc., no se li va acudir mai fer -tret que a les escorrialles del mandat-, Mozart amb Christopher Park o Fazil Say, com ja sabem, una de freda i una de calenta.

Avui tenim l’oportunitat d’escoltar un monogràfic Brahms de la mà d’un historicista que treballarà l’orquestra com s’ha fet sempre, en directe des d'Arte Live.

Comentaris (4)25-10-2013 19:51:40DIRECTORS

Passat i Present...

Cercant per xarxa el concert per a violoncel de Dvorak, m'he trobat una versió orquestral de Paavo Järvi i un violoncelista francès, òbviament si es tracta de l'Orquestra de París i La Salle Pleyel: Gautier Capuçon.

Però com que no m'agrada quedar-me amb la seva versió -coneixent-li els tics d'inventar-se coses que no existeixen- he volgut trobar una d'històrica: Celibidache a la batuta i la solista , Jacqueline Du Pré -i gravació en directe. Sabent que Celibidache se li donava molt bé la concepció orquestral més lenta, la presentació dels temes que desenvoluparà el violoncel és més curta -vull dir més ràpida- que la d'en Paavo Järvi; aquest en canvi, el tempo general és àgil i tots els instruments, com a característica seva, sobresurten proporcionalment i aïllats del tuti orquestral quan els toca. Amb Celibidache queda força diluït -posem que la gravació és del 67-.

La confecció de la dinàmica orquestral amb Celibidache és més solemne que no pas en Järvi i Du Pré hi encaixa perfectament amb un compàs força ben marcat -o quadrat, sobretot l'acabament del primer moviment. El solista triat per Järvi, un francès, sembla ser un ninot a la voluntat de Järvi, un afeccionat a la grandiositat i brillantor sonora de l'orquestra i a voler sobresortir excessivament.

La dinàmica del segon moviment es manté a la seva manera i per separat de cada una de les versions. La d'en Celibidache és més "cantabile" i per tant més lenta, mentre que la d'en Järvi és més contundent. Però paradoxalment, els tutis oriquestrals d'en Celibidache són més punyents....La cadença de Capuçon està fora de lloc de la melodiositat del segon temps, mentre que la de la Jaqueline Du Pré, si en fa, està més en sintonia de Dvorak.

Al tercer temps, en Järvi s'enfila de seguida amb un crescendo espectacular; i tot plegat semblava temps de vals, en voler-ho fer massa majestuós...una altra de les seves inventcions fora de guió -de partitura-. Celibidache és més progressiu i molt marcat, gairebé com una Marxa, ( és un 2/4). Al final, Du Pré utilitza un retardant, allarga el moment amb una vivor dramàtica, per trobar-se amb l'orquestra que sentenciarà sense presses a pas de 2/4. Capuçon romanceja massa i Järvi li falta notes pel final que és massa precipitat.

Vosaltres mateixos. Compareu. El Passat li passa la mà per la ara al present. Jacqueline Du Pré, per sempre!

[https://www.youtube.com/watch?v=FVKb3DwPFA8]

[https://www.youtube.com/watch?v=GODq5AHKf2Y]

Comentaris (12)08-10-2013 01:08:15DIRECTORS

Majestuós!

Simplement, majestuós.

Aquest vespre porto una integral de Dvorak.

Primer, dues versions de la 6a simfonia per comparar i ara, la 7a. majestuosa, per Bernard Haitink, el nostre Súper director de 84 anys. Però aquí en tenia menys...

Aquesta versió és excepcional. Però la simfonia també s'ho val. Com més avancem cap al final, més txeca o eslava es torna, més nacional, per culminar amb la 9a. o dita Del Nou Món, que ja us la vaig posar a "Catarsi Musical" sota el títol Taules Musicals.

En aquesta versió no li cal cap comparació. Haitink a seques! És un gran director que sap extreure el millor de les obres de cada compositor i, Dvorak no és cap excepció. Aquesta setena simfonia té més contrasts entre vent i cordes, melodies molt contrapuntístiques. Una "veu" -que pot ser indistintament vent o corda- fa una melodia i una altra se li contraposa al damunt, una característica molt Dvorak. A l'Scherzo ho entendreu de seguida!

Que la gaudiu!

[https://www.youtube.com/watch?v=rioESHe9zj0]

Comentaris (4)05-10-2013 22:50:12DIRECTORS

Dues mirades d'un sol Cor

Fa uns dies el meu germà em preguntava, cantant una melodia, de quina simfonia de Dvorak podria ser. Jo fent gala de la meva memòria li vaig dir sense parpallejar: Això és l'Scherzo de la 6a de Dvorak.

I avui l'he trobada. L'Scherzo era el que m'havia cantat el meu germà i alhora, els que hàgiu escoltat en un passat algun programa de Catalunya Música -ràdio- potser li semblarà familiar. Crec que la posaven quan feien programes d'un sol autor... anomenat: Grans Integrals

La versió que us poso aquest vespre és la de Neeme Järvi. Per anar bé, l'hauria de comparar amb un altre director ja que pel record que en tinc, altres versions que he escoltat, eren més enèrgiques. En Neeme Järvi no és tan impactant com les que pugui fer el seu fill gran -perquè el petit també s'hi ha volgut dedicar-. És més suau, més clàssic, més conservador... però no se'n pot escapar de mostrar aquí el caràcter eslau de Dvorak, ara més viu, ja que a partir de la 5a simfonia, se li coneix com a Període Nacionalista i els trets nacionals del seu país, com ara la música tradicional, afloren en múltiples ritmes o leiv motivs...

Què puc dir més de Neeme Järvi? La simfonia en general és tova, amb menys clars-i-obscurs (vent), linial melòdicament (cordes).

[https://www.youtube.com/watch?v=7liLg1yqqvc]

Altrament he trobat una altra versió d'un director menys conegut -desconegut per a mi i segurament per a tots vosaltres-, Otmar Suitner, que dota aquesta simfonia de més vivor expressiva que Neeme Järvi...

[https://www.youtube.com/watch?v=u4rKio2irYU]

Ja me'n direu alguna cosa.... Això sí, tant una visió bàltica com centreeuropea -austríaca-, de Dvorak, és preciosa!

Comentaris (11)05-10-2013 21:54:03DIRECTORS

Directors i Orquestres

El nostre Lutier, en Marcus no hi entén d'orquestres, només li interessa els solistes. Però tinc comprovat que el solista hi té un 80% de responsabilitat perquè un concert amb solista sigui reeixit. Però què passa quan tan sols comparem orquestres a pèl?

Amb què m'hi fixo?

Com sona, quines característiques té el compositor i si el director les entén. També em fixo com fa les indicacions, si s'entenen. Hi ha directors que sembla que espantin coloms.

No tinc en compte la gravació perquè si són d'èpoques diferents la gravació no està en les mateixes condicions que les d'ara.

Què miro de les orquestres i el treball del director? L'equilibri. N'hi ha que no segueuixen un patró, oscil·len o bé són planes o monòtones. Si el director sap marcar en els moments culminants, etc.

Poso dos exemples d'una mateixa peça. Obertura per un Festival Acadèmic de Johannes Brahms.

Dos directors i alhora compositors. La primera versió és una gravació històrica d'un compositor alemany que no val res -a mi no m'agrada; té un concert per a violí i vàries obres per a viola-: Hindemith. I la segona és de Leonard Bernstein, un mite de la direcció orquestral....No hi ha color.

[https://www.youtube.com/watch?v=jofQ5kETPCk]

[https://www.youtube.com/watch?v=Y1E6FBi-AJw]

Comentaris (2)26-09-2013 13:21:27DIRECTORS

Gianandrea Noseda

Res a envejar a Paavo Järvi. Fins i tot diria que molt millor.

Amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt ens presenta un Fazil Say interpretant el tercer concert per a piano de Beethoven.

Sempre ens sorprèn Say amb la manera que té tan particular i innovadora de cuinar Beethoven.

Però ara hi hem d'afegir un tracte majestuós de l'orquestra per un director que desconeixia totalment. Gianandrea Noseda. (Potser sí és un conegut del Festival de l'Orquestra de Cadaqués en el qual és codirector). Igual que Say, aquest confereix un caient especial, amb molts clars-i-obscurs (contrastos) molt típics d'un Beethoven ben entès.

[https://www.youtube.com/watch?v=02bxAzWn0JM]

Escolteu-los!!

Comentaris (7)24-09-2013 23:13:10DIRECTORS

Un desconegut Harnoncourt...

Dirigint la 8a simfonia de Schubert. Bé, ara han canviat la numeració i en comptes de ser la 8a és la 7a, el canvi no altera el producte.

Magnífica!

[https://www.youtube.com/watch?v=wrCnXdA69BU]

Comentaris (23)13-09-2013 20:06:13DIRECTORS

Arturo Toscanini

He trobat una joia, Toscanini dirigint la 9a. de Beethoven.

Deu ser caps a l'any 1937 més o menys, amb la recent creada Orquestra Simfònica de la NBC.

Dirigeix la 9a. de Beethoven. Per què us la poso, deveu pensar?

2 motius.

1. Disposició dels músics: Contrabaixos esquerre i timbales dreta igualet que els actuals "historicistes" que coneixem: Järvi, Harnoncourt, Krevine, etc. I parlo de 1937 aproximadament.

2. Per la durada i com sona la Simfonia. No hi ha gaires diferències amb les que ens pot oferir Paavo Järvi. De fet Järvi i Toscanini els dura igual.

També tenen resultats semblants ja que ambdós directors usen gran orquestra i malgrat Järvi posi més èmfasi amb el vent, en aquesta simfonia, li surt menys reeixida. Les quintes de l'inici del primer movient, on el vent s'ha de sentir clarament, gairebé no són audibles.

Ambdós directors quadren molt el compàs i solemnitzen molt el tempo. Els cantants solistes estan disposats idènticament.

Al darrer moviment, baix i clarinet, en un diàleg entretixit, el clarinet se sent llunyà, mentre que amb Järvi, molt més. (Realització). Hi ha molt més contrast amb Toscanini que amb Järvi. Alenteix en la "marxa a la turca" i els fa quadrar el compàs a tempo di marchia cosa que en Järvi no fa. -A partir de minut 50: 23 fins al 51: 07- fa sonar una mini orquestra: flautí, bombo, platets i sobretot fagot baix, fagots, clarinets, flautes com si fos una Banda, gairebé a "soto voce"... amb el tenor i el cor de fons.

Potser Järvi té uns sforzatos més evidents .

Per tant, Järvi no descobreix la sopa d'all. Simplement ha estudiat els que l'han precedit i ha fet un mix.

[https://www.youtube.com/watch?v=6xV4CzdZKRY]

Comentaris (23)27-07-2013 19:59:48DIRECTORS

Harnoncourt

Quan interpretava amb Criteris Històrics era Magnífic.

La sonoritat és la típica quan es fa amb instruments originals.

Es nota amb el so esquerdat de les trompes naturals i la sonoritat típica de les baguetes percutint una pell i no pas plàstic de les timbales, la impetuositat de l'articulació de la direcció orquestral, amb els seu sforzatos especials i l'accentuació típica que Mozart es mereix per ésser tal com és en una de les seves darreres obres:

La Flauta Màgica. Die Zauberflöte.

Comentaris (4)26-07-2013 21:11:37DIRECTORS

Trampes que queden bé

L'altre dia el meu germà que és músic me'n va fer adonar.

Järvi ens enganya.

A la simfonia núm. 5 s'inventa un canvi de compàs que Beethoven No va escriure però si tu no pots aprofundir perquè no en saps prou, passa de llarg. Jo no ho vaig notar....Però si l'escoltes, dius Chapeau!

Avui he estat escoltant algunes simfonies dirigides per Haitink, el rei de la batuta, amb 84 anys que encara puja dalt del podi per dirigir. La 6a i 7a de Beethoven. No hi ha gaire diferència entre de durada entre Järvi i Haitink però si m'he adonat que els crescendos de Haitink són massa precipitats. No em desagrada -fins i tot s'assemblen-, però s'entreté una mica, marca massa el compàs i això l'alenteix; aquest alentiment dóna com a característica una millor comprensó de les notes. Es precipita amb el segon moviment i no resolt bé el teixit entre cordes i vent. Tampoc hi ha una progressió entre el teixit i la percussió de les timbales, sobta massa.

Són dues maneres d'entendre la música, per això de directors n'hi ha tants, perquè cadascú té una visió diferent de cada obra.

Haitink i la Setena Simfonia de Beethoven, amb l'Orquestra del Royal Concertgebouw d'Amsterdam, on diuen que la sala de concerts és la que té més bona acústica del Món.

[https://www.youtube.com/watch?v=GUf9MAE9dlU]

Comentaris (0)22-07-2013 14:49:23DIRECTORS

Coincidències!

Ahir vaig trencar la rutina.

Vaig anar a un assaig de la Cobla Vila d'Olesa. Per sort tenen un director que és parent de ma mare però bastant llunyà -també és diu Llongueres, Francesc Llongueres que estudià amb Celibidache.

Els va dirigir un assaig perquè dilluns tenen concert i un de la cobla ha fet uns arranjaments de peces clàssiques "Les 4 Estaions de Vivaldi" i el "Vals de les flors" del Trencanous de Txaikovsky.

Va ser curiós que en un moment determinat, hi havia un guirigall considerable. Uns tocaven més fort i els altres no se'ls sentia. I jo vaig pensar. S'han de desenganxar.... els que poden tocar a tota potència no ho fan...I sí, als fiscorns els va demanar més potència i els de la canya -tibles i tenores- més fluix. Coincidències.

Una altra coincidència va ser que toquen un estil massa quadrat -la sardana ja s'ho porta- i la música clàssica no ho permet, necessita més suavitat en el fraseig. Aquí també vam coincidir.

Ell no porta una idea clara abans de començar -com jo, potser- i improvisa mentre escolta com toquen els músics. Jo potser també ho faria igual....

Hi va haver un moment que les meves mans també s'haurien posat a dirigit. Sempre seré una directora frustrada....

Comentaris (9)12-07-2013 12:52:30DIRECTORS

Llarga vida al Rei!

Bernard Haitink és un dels altres directors que no em perdria mai.

Holandès. Actualment està a Anglaterra i sol dirigir una Orquestra "teòricament" amb criteris històrics, L'Orquestra de Cambra d'Europa, la que havia dirigit en Harnoncourt fa uns quants anys.

Ara està fent un cicle, un mini cicle dedicat a Brahms, a les seves 4 simfonies. En comptes de començar per la Primera ha començat per la més lírica o Romàntica de totes: la Tercera.

L'article que vaig llegir està en alemany l'he traduït com he pogut al Català i us el penjo. És una crítica que ha fet un diari alemany -crec que ja el coneixeu perquè en vaig penjar una entrevista a "Catarsi Musical" sobre Paavo Järvi-: Frankfuter Presse, de la primera simfonia amb què s'ha començat el cicle.

Bernard Haitink i l’Orquestra de Cambra d’Europa comença amb aplom a l’Antiga Òpera de Frankfurt amb un cicle de Brahms.

El "gegant" de Beethoven el va asseure poderosament al coll.

Massa aclaparador va ser el model dels Titans clàssics que Brahms s’hagués atrevit a compondre una simfonia. No va ser fins els 40 anys (1876) que no es va estrenar la seva primera simfonia. 4 poderoses simfonies esdevenen les obres més importants d’aquest gènere, del segle XIX. En el 180è aniversari de Brahms, Haitink i l’Orquestra de Cambra d’Europa faran ara les quatre simfonies de Brahms i ara ha començat un petit cicle a l’Antiga Òpera de Frankfurt, però no per la primera sinó amb la Tercera simfonia. És obvi que aquesta obra va ser composta al bell entorn de la Regió del Rheingau, on Brahms va passar l’estiu de 1883, a Wiesbaden i Rüdesheim. Haitink i l'orquestra executar la seva interpretació exactament aquest sentiment. La Música de Cambra fàcil, serpenteja a través de la simfonia plàcida que aplana el seu camí amb un so compacte però sorprenentment àgil en el detall. El tema secundari sonava gairebé flotant submergit en el bronze polit. Però l’estat d’ànim alegre no enganyava sobre el temps, que una pulsació constant dels progressos realitzats. Van ser efectius els successius esclats expressius.

Bernard Haitink, amb 84 anys d’edat no és un dels directors que hagin d’apagar la seva personalitat. El Maestro està al servei de la Música que sempre s’ofereix inflexible. I el que vam veure després del trencament de Frankfurt, amb una representació de la Primera Simfonia de Brahms, que era totalment sense pretensions, el pioner de la seva tècnica de composició –i que en un tens escenari sonor més dramàtic assenyala valors que mai s’apaguen.

El Final va ser controlat rigorosament per Haitink. Visiblement emocionat es dirigí vers als músics que mereixen un aplaudiment entusiasta d’aquest contrari preludi de Brahms.

http://www.fnp.de/nachrichten/kultur/Den-Riesen-Beethoven-im-Nacken;art679,545373

Comentaris (28)13-06-2013 13:39:33DIRECTORS

Un altre nom...

Harnoncourt. Expert en música suposadament antiga, amb diapasó en el La a 442 hz, no com tocaria.

Dvorak, dances eslaves Op. 72.

Es va dir per catalunya Música de fa uns quants anys -ara no ho sé 10 o més-, i ara no sé si és gaire cert o no però, Dvorak va fer una recopilació o Enciclopèdia de totes les melodies eslaves del seu país i les va harmonitzar. Estava considerat com a un compositor Nacionalista, una mica com el nostre Joan Amades, però en el terreny musical NOMÉS.

No hi ha l'orquestra però per escoltar-lo ja se'n té prou.

Molt millor, ja ho veureu!

[https://www.youtube.com/watch?v=n5vyLmtiML0]

Comentaris (11)07-06-2013 19:11:03DIRECTORS

Qüestió de Cognoms

Una mateixa obra, diferents directors, un d'ells no m'agrada gens perquè és un pallasso anglès i l'altre....el germà d'en Paavo Järvi.

Només dur el cognom d'un pare director però una mica justet -no dolent-.

Una versió una mica massa ràpida no vol dir necessàriament, una bona versió. Pel que he pogut veure, és un director que atrau a les masses analfabetes musicals, tipus EEUU. Poca cosa més.

Jo en tenia curiositat i m'ha decebut. És una versió en que hi ha moments que es precipita. Llavors mal per mal, preferiria el seu pare....

Rattle tampoc és sant de la meva devoció però musicalment, no té color.

[https://www.youtube.com/watch?v=Uq4tzNoE8HE]

[https://www.youtube.com/watch?v=XvCSsVVhOIk]

I ara compareu amb un director que no serveix per a res ja que l'orquestra va sola: S. Ozawa, japonès, escola Karajan.

[https://www.youtube.com/watch?v=H2amTjF_mkM]

Ja em direu quina us agrada més.

Ja callo.

Comentaris (21)07-06-2013 18:53:32DIRECTORS

I ara, el Fill!

Segona Simfonia de Sibelius en Re Major Op. 43.

Ja sé que aquest director no va a Senzillament Música però em va fer gràcia trobar-la pel pare i el fill. El fill, vull dir, en Paavo Järvi.

La durada són de 45 minuts i és amb l'Orquestra de París.

Sibelius, com a nòrdic que és, té una gran passió de potenciar vent i si es va gaire ràpid, no s'aprecia tot el fraseig melòdic, sobretot en els tuttis, amb corda inclosa.

Com era d'esperar, allà on el seu pare la feia massa ràpida i la música no se li entenia, sobretot metall, a ell sí.

Que la gaudiu.

Per molt que el fill li hagi sortit cregut, vanitós i mal educat ÉS UN BON DIRECTOR. Sap el que es fa... No sempre....

Versió suprimida per Youtube.

[.....]

Comentaris (0)25-05-2013 18:56:19DIRECTORS

Primer, el Pare.

Estava fent recerca per You Tube i m'he trobat amb una simfonia de Sibelius, la Segona.

Aquesta simfonia té tocs que recorden a Toldrà i alhora amb el seu Concert per a violí perquè per l'època que va està feta, feia poc que l'havia acabat -el concert.

M'ha fet gràcia perquè versió que he trobat és de Neeme Järvi.

Us sona el nom?

Nooooooo, el cognom segur que sí.

En Neeme és el seu pare. El pare d'en Paavo. Qui va iniciar el seu fill a la direcció orquestral.

En la versió que he trobat només hi ha foto fixa. És una gravació que només pots escoltar.

Aquesta versió dura 41:57 minuts.

Hi ha moments que la música que s'enfarfega: Per què? Vol anar massa ràpid i el fraseig musical no s'entén. Podríem culpar-ne la gravació, però no. És la manera de fer-ho.

Escoltem-lo.

[https://www.youtube.com/watch?v=DUQnHZ0lmvA]

Comentaris (2)22-05-2013 23:33:28DIRECTORS

Dia de moltes coses....

A Sabadell i crec que també la Generalitat, se'ls va acudir que avui, 9 de maig, els mortals celebréssim el dia d'Europa.

Com fer-ho millor? Amb 9a. de Beethoven però variaré de director: Bernard Haitink, holandès i l'Orquestra de Cambra d'Europa.

Inicialment, aqesta orquestra tocava amb trompetes naturals quan era dirigida per Harnoncourt, però aquest director, en Haitink, les ha canviades per les de pistons, com les d'ara; però en canvi, ha mantingut les cordes de budell als contrabaixos i l'essència d'aquesta formació: DE CAMBRA, molt reduïda.

Ja veureu que sona molt millor...i és més lenta. Jo personalment no trobo gaire diferència amb la d'en Järvi...vosaltres podreu comparar.

Ja dic en el títol del post que és un dia de moltes coses, a celebrar. Una d'elles ja l'he anomenat però l'altra, és que AVUI ACABO LA MEDICACIÓ antiepilèptica. I és un goig d'alegria per a mi, anunciar-ho.

Europa m'importa un rave mentre no siguem independents....ja vindrà algun dia.

[https://www.youtube.com/watch?v=ykFYgJ-71iw]

Comentaris (21)09-05-2013 15:39:15DIRECTORS

Jeffrey Tate

Aquest director va néixer amb esquena bífida no li va impedir estudiar música ni direcció. El 1990 fou condecorat amb la medalla de "Comandant de l'Imperi Britànic" en reconeixement a la seva tasca musical malgrat patir aquesta discapacitat.

El més curiós és que ha gravat gairebé tota la producció concertística per a piano de Mozart amb Mitsuko Uchida, la japonesa de l'entrada anterior on interpreta el concert 24 en Do menor.

Ara però us poso, la versió amb què vaig descobrir aquest concert.

La d'en Paavo Järvi amb l'Orquestra de París...

No sé si la gravació de la Mitsuko va ser enregistrada en directe o en un estudi però se sent molt més clara que no pas la d'en Järvi. Ho entendria així perquè els francseos no tenen tan bona qualitat com els alemanys quan es tracta de gravacions en directe. I com sempre, enfoquen quan no toca. Un solo de clarinet i ensenyen el director: No sabia que toqués el clarinet, en Järvi!?

Compareu versions.

Quina us agrada més?

[https://www.youtube.com/watch?v=4-7FdKs3tjo&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog]

Comentaris (14)01-05-2013 15:11:11DIRECTORS

Ja el coneixeu

...és en Bernard Haitink.

Us en vaig posar algunes obres dirigides per ell:

Però a ra he escoltat una versió de la 9a de Beethoven i m'ha deixat corpresa. Enriu-te'n d'en Järvi.

[https://www.youtube.com/watch?v=ykFYgJ-71iw]

És més lenta en conjunt però més comprensible.

Això mateix és el què li he dit a la seva pàgina del Facebook, això sí, traduida a l'anglès pel senyor Google.

Benvolgut Maestro Haitink.

Ha estat una gran alegria redescobrir-lo després de tants anys.

A casa tenim alguns discos de vinil on feia de director, de molt més jove.

Ha estat un gran descobriment, gràcies a YouTube, tornar-lo a escoltar.

Primer va ser el Concert per a piano de Brahms núm.1 amb Emanuel Ax com a solista. Fantàstic! A casa tenim una versió d’Abbado / Brendl, però la seva versió encara em va agradar més. El fraseig instrumental era nítid i clar i, cap instrument trepitjava l’altre. El ritme més accentuat donava més solemnitat i poètica. Totes les dinàmiques típiques de Brahms hi eren presents. Sublim!

Amb Beethoven, amb la Simfonia núm. 9 i l’Orquestra de Cambra d’Europa tots els matisos que vaig percebre amb Brahms hi són presents. Més lent no vol dir en seu cas, avorrida; tot al contrari. El ritme marcat de Beethoven i la presència de menys músics fa que ressalti la vivacitat de l’obra. Una característica que també repeteix amb Beethoven i que m’agrada perquè no ofega l’oient és els silencis o parades ajuden a la comprensió musical.

No m’ha decebut gens ja que molts altres directors, sobretot de la vella guàrdia, feien sonar vent i corda de manera que s’aixafaven mútuament, sempre en detriment del vent, tant important amb Beethoven! L’orquestra sona clara i tot instrument, sobretot vent està al seu lloc. És clar que l’Orquestra de Cambra d’Europa té la seva gràcia. El que sí he trobat a faltar són les trompetes naturals...El darrer moviment ha estat esplèndid. Moltes felicitats!!!!!

Malgrat que no entengui ni un borrall d’anglès, gaudeixo molt de les seves MasterClass. Sóc una apassionada de la direcció orquestral! En un concert m’agrada veure com el director assenyala les entrades...

Felicitats des de Catalunya!!!

Ara compareu-la amb la de Paavo Järvi, us la vaig posar pel dia d'Estònia.

L'Orquestra de Cambra d'Europa sol interpretar amb criteris històrics. És això, una orquestreta de Cambra més reduïda que la de Bremen... Que la gaudiu!

Comentaris (4)16-04-2013 21:08:39DIRECTORS

Sir Collins Davis

Sabia que existia però a la Pàgina oficial de Paavo Järvi del Facebook, en donava la trista notícia.

S'ha mort, Sir Collins Davis. Va començar com a Clarinetista. M'ha fet gràcia.

I com a Homenatge us poso una obertura "apropiada", l'Obertura "Tràgica" de Brahms.

Abans no havia escoltat res dirigit per ell. Ara potser és massa tard....

[https://www.youtube.com/watch?v=4BHhnGS1Y1g]

Comentaris (5)15-04-2013 15:36:48DIRECTORS

Si voleu un plus...

Aneu a escoltar Sir John Eliot Gardiner a l'Auditori aquest vespre. Fa la Missa en Si menor de Bach. Una obra magnífica segons Gardiner. Una missa que la va anar fent durant tota la vida. És com una biografia del compositor.

Acompanyat pels Solistes Barrocs Anglesos i el Cor Monteverdi. Instruments originals -diapasó més baix típic dels que ho volen fer bé- i a més, una direcció acurada. Per Gardiner és la primera vegada que trepitja l'Auditori. D'ell hi ha una gravació boníssima del Rèquiem de Mozart dels anys 90 al Palau de la Música Catalana.

TV3 n'ha parlat relativament poc.

És més important el soroll del rock i pedra amb decibels espectaculars que la Bona Música de Bach i la batuta millor del món, segons els crítics de TV3.

Això sí. Car, de 28 a 90 €.

Qui s'ho pugui permetre... que hi vaig i m'ho expliqui.

http://www.auditori.cat/ct/programacio/fitxa_sessions.aspx?idconcert=2573&title=L%27Auditori+SIR+JOHN+ELIOT+GARDINER+%26+THE+MONTEVERDI+CHOIR+AND+ENGLISH+BAROQUE+SOLOISTS+&description=SIR+JOHN+ELIOT+GARDINER+%26+THE+MONTEVERDI+CHOIR+AND+ENGLISH+BAROQUE+SOLOISTS+a+L%C2%B4Auditori&keywords=AUDITORI%2c+BARCELONA%2c+MAR%C3%87%2c+SIR+JOHN+ELIOT+GARDINER+%26+THE++MONTEVERDI+CHOIR+AND+ENGLISH+BAROQUE+SOLOISTS%2c+BACH%2c+GRANS+OBRES+CORALS%2c+M%C3%9ASICA+ANTIGA&

Comentaris (13)26-03-2013 16:42:03DIRECTORS

Passió segons Sant Mateu de Bach

Us volia posar la Passió segons Sant Mateu amb versió Leonhardt però l'he trobada amb la versió de Herreweghe.

Amb instruments originals i presència de Contratenors i Contralts, a més de sopranos i tenors, etc.

Diuen els entesos i jo només ho difondré, que aquesta Passió és la més Important de Bach. La més important perquè també en té una altra: La de segons Sant Joan i, aquesta sembla, només sembla, ser de segona. A mi, personalment m'agrada més la de sant Joan...

Va de gustos.

Aquesta dura una mica menys, només uns 4 minuts que la de Leonhardt, però en aquesta es poden veure els cantants i els instruments i això, vulgues o no, ajuda a fer cultura. No sempre els podem veure.

[https://www.youtube.com/watch?v=vaD5e0w2srU]

Comentaris (5)25-03-2013 21:23:09DIRECTORS

Herreweghe

Aquest director és holandès.

Herreweghe està a la llista que vaig confeccionar del nostre catàleg de Música Clàssica, de disc de vinil que hi ha a casa.

Està especialitat en Música antiga i instruments originals però, quan convé, també dirigeix autors romàntics com per exemple Mendelssohn i el seu concert per a violí (el que us vaig posar amb l'Alina Abragimova, de solista).

Aquests dies, els de Pasqua, ens han fet creure que per "rebre" el que diuen que va venir hem d'escoltar una música especial. Èpoques de Passions i Processons -aquestes darreres protagonitzades per xarnegos, sobretot-.

Però com que la música és bona es pot escoltar avui i qualsevol moment de l'any. (El problema que jo ara no la puc gaudir perquè el meu germà se m'ha endut els auriculars...). Només ho faig perquè estigueu entretinguts.

Heu sentit/vist mai el Rèquiem de Mozart amb instruments originals? Sona diferent i fa gràcia veure que amb la seva arcaicacitat es podia fer bona música.

[https://www.youtube.com/watch?v=oozapwK3OiA]

Comentaris (7)25-03-2013 21:10:32DIRECTORS

Això és el que li dedico

i espero que no sigui més repel·lent del que és ara. Pàgina Oficial del Facebook, de Paavo Järvi.

Em vaig enamorar de la manera de com interpretes Beethoven (DKB) a través dels teus sforzatos ja que són únics en el món musical conegut fins ara.

Gràcies a les noves tecnologies que ens permet Internet, YouTube principalment, la comparació entre directors ha estat possible -entre Mestre i Alumne- (Bernstein i Tu) i poder copsar moltes diferències interpretatives. Amb Bernstein i en aquella època seva, la corda fregada hi tenia molt més protagonisme al cos orquestral, n’hi havia més mentre que el vent, era presencial, no es copsava.... Amb Tu la cosa ha canviat, es pot dir que la Música ha tornat a néixer. Abans era plana, tancada entre 4 parets d’una cambra. Ara, té profunditat i murs han desaparegut. FANTÀSTIC!!! From Catalonia

Comentaris (19)12-02-2013 20:43:55DIRECTORS

He trobat una joia...

Per Youtube he trobat una joia antiga d'un Abbado jovenet.

Abans creia que les peces Romàntiques s'hi adormien.

Abbado és uns dels directors de més prestigi actualment, que sempre ha fet el mateix, ni s'adorm ni fa d'esprinter.

Conversavor.

La peça en qüestió és el Concert Emperador de Beethoven, el Concert núm. 5.

La versió que conec és la de Barenboim i la fa durar 39 minuts. Aquesta, la de l'Abbado joveníssim, només 37.

El tempo és àgil i les ordres del director són precises i la resposta orquestral és contundent.

Espero que us agradi.

[https://www.youtube.com/watch?v=Hvw7D5SP1IE&list=PLxl5ZooYD6xwGmP6kg-nuqjZNMvOD5Ldu]

Comentaris (9)12-02-2013 15:00:29DIRECTORS

Catàleg antic I

Des de fa uns dies estic catalogant -perquè el meu pare s'hi va entretenir fa anys- els directors de la nostra discoteca de vinil. No hi és tota perquè de discos, en tenim més de 100, TOT Música Clàssica.

És una antiguitat única, ara en dirien de col·leccionista.

La majoria ja són morts o poc coneguts. I alguns d'escassa categoria. I molts altres els deuen bufar les orelles i tot, de parlar-ne tant...per dir-ne uns quants... Bernstein, Barenboim, Mehta, Järvi (pare), Leonhardt, Solti, Haitink, etc.

Abans no es mirava qui dirigia el concert sinó la Música que interpretaven.

Jörg Faeber (1929).

Felix Prohaska (1912-1987). Especialista en Barroc.

Richard Bonynge ( 1930). Director australià i marit de la soprano Joan Sutherland, especialista en compositors italians i francesos.

David Zinman (1936) Director i violinista americà.

Gustav Leonhardt (1928-2012). Clavecinista i director holandès. Va gravar amb Nikolaus Harnoncourt totes les cantates de Bach. La seva música es caracteritzà en usar instruments originals.

Philippe Herreweghe (1946). Director Flamenc, especialista en música coral d’autors barrocs.

Raymond Leppard (1927). Director i clavecinista anglès. Especialista en Música Barroca.

Neville Marriner (1924). Director i violinista anglès. Especialista en música Barroca i del Classicisme. Va arranjar i seleccionar la música per a la Pel·lícula Amadeus.

Bob von Asperen (1947). Director i clavecinista holandès. Va estudiar amb

To Be Continued...

Comentaris (23)31-01-2013 23:36:32DIRECTORS

Tristany i Isolda

És una Òpera de Wagner, basada amb un llibret anònim medieval del mateix títol. A Catalunya es pot trobar amb la traducció d'un Carles Riba joveníssim.

La història està composta de múltiples altres històries del món literari conegut: Llegenda de Sant Jordi, Jonàs, el per què de Tristany -veure el nom de Benjamí-, Teseu i les veles negres, etc.

Wagner només utilitza un tros de la història, l'enamorament de Tristany per culpa d'un filtre amorós que li dóna Isolda i, sobretot el tràgic desenllaç.

He triat una versió d'un director de la talla conservadora. Mariss Jansons, letó d'origen jueu.

En general la fan molt lenta. Zubin Mehta deu n'hi do, 19 minuts... Les escoles conservadores s'hi adormen una mica.

[https://www.youtube.com/watch?v=HGYWTjfqtZ8]

[https://www.youtube.com/watch?v=SCNALOOo5Pk]

Cal dir que musicalment el filtre amorós està en combinació entre el violoncel, instrument que inicia la melodia i els clarinets que l'acompanyen amb els acords restants i li donen un aire espiritual...

Comentaris (9)27-01-2013 15:55:42DIRECTORS