login
Inicia sessió

register
Registra't

Senzillament, Música

Articles de la categoria: CURIOSITATS

Lana Trotovsek

No recordo si alguna vegada us en vaig parlar com a violinista interpretant Bach però ara l'he descobert tocant Beethoven.

L'orquestra no és gran cosa, però la nterpretació és molt bona, sobretot per la cadença del 1er moviment....

[https://www.youtube.com/watch?v=WyDT5T0k8hk]

Comentaris (1)28-11-2016 20:45:02CURIOSITATS

Aprenent

Feia temps que en Nathan Meltzer no ens interpretava res.

Jo li he mig dit en anglès que era millor Joshua Bell, però francament dir-li que no arriba a la "Sonata Primavera", magnífica interpretació, era massa fort.

Aquest concert es queda curt. Prefereixo la veterana Mullova que no pas aquest estudiant. Txaikovski, això sí, és delsmés aconseguits. Però no entenc què li passa amb Sibèlius. Per una banda, l'orquestra queda apagada i ell és massa brillant i això desequilibra.

Se l'ha d'animar.

Però el meu veredicte és que es precipita massa i les notes no li surten prou clares.

[https://www.youtube.com/watch?v=jM4JmR1zyyg]

Comentaris (1)01-11-2016 19:47:19CURIOSITATS

Com un bon vi

En Jordi Pinto de la casa Parramon de Barcelona, ens havia comentat l'any passat, que la seva violinista preferida era Viktoria Mullova.

Jo fins ara li havia sentit un bis de la Chaconna per a violí sol de Bach i, francament em va sorprendre molt. Ho feia des de l'interior d'una església i cal dir que en un lloc així, l'acústica hi juga un paper important i ella, ha de saber com ningú, modular el so perquè totes les notes se sentin clares i precises.

Ara li n'he descobert el concert per a violí de Sibèlius i haig de dir que les arcades són precises i no són notes fetes a la babalà sinó que tenen un sentit més profund i acurat que altres intèrprets que volten i que són molt famosos n0estan mancats...

Viktoria Mullova, com els bons vins, amb l'edat ha millorat molt. L'expressió ben entesa sense caure en la llagrimeta, interpreta el que esta escrit amb una intensitat única.

[https://www.youtube.com/watch?v=78f2yuaS_Jg]

Comentaris (1)20-10-2016 19:29:39CURIOSITATS

Una nova d'escoltar la Bellesa...

amagada en interpretacions sensacionalistes.

Les 4 estacions. Hivern. Vivaldi.

[https://www.youtube.com/watch?v=ZPdk5GaIDjo]

Sembla més autèntic...

Comentaris (0)04-05-2016 20:57:58CURIOSITATS

Primer, el Piano

després ja ho veurem.

Això era sentència de Johannes Brahms abans d'estrenar una obra, sobretot simfonies. Primer les feia per Piano i després les orquestrava.

Això és una mostra de la 4a simfonia, a dos pianos. Aquestes reduccios servien com a tall de mostra als seus amics.

És tan sols el 1er mov.

[https://www.youtube.com/watch?v=PK7VhyhfKng]

Comentaris (1)08-02-2016 16:16:23CURIOSITATS

El mort va fora

És un acudit de la mala fama dels violistes, els instrumentistes que toquen la viola.

Segons diuen, són mediocres i si hem de fer cas a Carl Stamitz o Ditersdorff tenen concerts per aquest instrument i es diuen de tu, de tan semblants i alhora dolents.

Fent zapping per la xarxa en vaig trobar un compositor rus que és per treure's el barret. Aquest compositor se'l coneix per Òperes: Ruslan i Ludmila, per exemple.

L'intèrpret de viola és un "mort" que toca molt bé; a més hi ha molt poques obres per a viola sola. Aquesta sonata ha estat pur atzar. També en té Max Bruch, val a dir-ho o Vuixtemps o Teleman, però la del músic barroc no aporta res.

Aquesta de Glinka, sí!

[https://www.youtube.com/watch?v=CL-EHjpPDrw]

Comentaris (0)13-01-2016 01:19:02CURIOSITATS

Bons "Reis"!!!

El pare de Mozart es va abocar la seva vida des que va néixer el seu full a la seva educació musical i això va ser el llegat que se li coneix més. La simfonia de les joguines. Amb instruments originals i tothom dret.

De Leopold Mozart.

[https://www.youtube.com/watch?v=A3BPROHYQIk]

Comentaris (0)06-01-2016 14:35:45CURIOSITATS

Només a la Música

La crisi ha abocat gent al carrer, sobretot pobres remenant els contenidors o esperant-se quan les botigues d'alimentació, per recollir les restes que han sobrat.

Si dono alguna almoina prefereixo fer-ho al músic que s'ho mereix; res de pidolaires grenyosos. Només a la Música.

A Sabadell, davant del Banc Sabadell hi ha un home que toca la guitarra clàssica, la de Narciso Yepes. El dia que me'l vaig trobar feia l'adagio del concert d'Aranjeuz de Rodrigo, un compositor espanyol, cec. Tot un mèrit afegit.

I avui he pensat treure la pols d'aquest concert i oferir-vos-el.

[https://www.youtube.com/watch?v=hCCSDAtDMyo]

Un bis.

[https://www.youtube.com/watch?v=y_goHl-GuNk]

Comentaris (3)23-12-2015 20:31:33CURIOSITATS

Matisant

A ma mare li agrada un "comunicador" que abans de comprar-lo RTVE havia fet un programa semblant a C33 "Òpera en texans", Ramon Gener.

A Espanyya de La2 com que són molt suyos, aquest estiu fan un programa d'Òperes de temàtica "espanyola". Aquest diumenge crec van fer el Barber de Sevilla de Rossini.

Va parlar d'una part de la "coloratura". (Però al mateix temps es van deixar de la Cavatina i haurien mort 2 ocells d'un sol cop No sé si ell ho sabia o no, potser els espanyols tampoc ho haurien entès, co tampoc els intervals que va descobrir Pitàgores. secció de quintes i llur afinació....) En Marcel Gorgori i en Roger Alier la van definir com un galop del cavall quan l'ària arriba al seu clímax. L'ària de Rossina del Barber de Sevilla, hi ha les dues coses. Coloratura melísmàtica i Cavatina.

Jo entenc per la Coloratura, un registre de veu de la soprano per sobre de les notes agudes. En diuen Soprano de coloratura, i es caracteritxza per la seva extremat domini d'aguts. Do7. Una de les més conegudes és Diana Damrau...

Però aquell comunicador que en sap tant, va parlar d'una altra cosa. Coloratura com coloració o ornamentació melísmàtica d'una melodia. Ho defineixen a finals del S. XVIII i sobretot pren cos al bel canto del S. XIX. Abans però ja existia, amb Caccini, al Renaixement.

Uns exemples:

Coloratura renaixentista: Caccini.

[https://www.youtube.com/watch?v=_cxj7DallR4]

Barroc amb Händel, ària per a tenor.

[https://www.youtube.com/watch?v=jIkMIw1wz7A]

Classicisme. Mozart. Coloratura melísmàtica i d'aguts. Al·leluia. Originàriament per a Castrats. Amb Diana Damrau.

[https://www.youtube.com/watch?v=y2M5fz3jCN0]

Més Mozart. Flauta Màgica. La Reina de la Nit. Luciana Serra. Aguda i melismàtica.

[https://www.youtube.com/watch?v=rxGy83aipbY]

Els contes d'ETA Hoffman La nina Olympia. Luciana Serra. S. XIX.

[https://www.youtube.com/watch?v=sXK3pUdBRGA]

Rossini. L'ària de Rosina, hom la trobem com a Cavatina, allò que aquell saberut va ometre. Una voce poco fa....Amb Callas. Ell només en va parlar de "Coloratura". I la Cavatina és molt més evident....

[https://www.youtube.com/watch?v=NuEmJZzuG9U]

Normalment la coloratura va associada en sopranos, a l'agudesa sonora i melísmàtica. El melisme ja apareix a l'edat mitjana amb el cant gregorià.

:P

Comentaris (3)06-07-2015 15:33:49CURIOSITATS

Recolliment

El meu germà m'ha fet descobrir unes peces de Brahms -algunes val a dir que ja les coneixia- però m'ha sesconcertat la interpretació.

Sembla que com més endarrera anem, sembla que s'hagin d'assemblar al seu compositor.

Peter Rösel, pianista, 2 de febrer de 1945.

[https://www.youtube.com/watch?v=L_YrpZsyv8Y&feature=share]

Comentaris (1)24-06-2015 15:10:12CURIOSITATS

Cànons

Classe didàctica del que és un cànon, en Música.

Una mica d'història, en la música occidental va ser molt popular entre els segles XV i XVII.

El més conegut d'aquesta època és el de Pachelbel,

Composició polifónica en que s'utilitza el contrpunt -el geni en aquesta tècnica era Bach-.

Diferents veus entren per separat, a diferent altura, fent la mateixa melodia. Cànons a la segona o la tercera. Intervals Comencen en Do, la primera veu i la segona, en mi fent una tercera comptant do,re, mi. O quartes: do-fa (do, re, mi, fa) o quintes, Do-Sol (do, re, mi,fa, sol). Bach ho utilitza a les variacions Goldberg.

En el cànon de Pachelbel i el tots, comença la peça amb el baix continu, normalment el violoncel i llaüt o tiorba i clavecí o orgue positiu, que és l'Harmonia. Fan les notes o acords en que es basa tota la composició, la part veritcal. A la "Passacaglia" de Händel també ho podem escoltar, per exemple. La resta d'instruments, aquí són tres violins, fan la melodia que pot ser contínua i a mesura que es desenvolupa, afegeixen més notes. Com un tema amb variacions: és la part horitzonal. El cànon de Pachelbel és un cànon a l'octava. Fa # a Fa#, etc.

[https://www.youtube.com/watch?v=JvNQLJ1_HQ0]

I la partitura amb so artificial que podreu seguir les entrades de cada instrument. A l'octava.

[https://musescore.com/user/13337/scores/23021]

Per a més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0non_(m%C3%BAsica)

Comentaris (2)14-06-2015 21:59:54CURIOSITATS

Les fonts...

He trobat la font d'un tema i variacions que se'n fet moltes versions: Violí/viola; violí/ violoncel; 2 violoncels, etc.

El tema que també són variacions, és el d'una Suite de Händel, en Sol Menor.

Un compositor que va morir el 1935 en va fer un arrenjament, s'ha fet molt popular.

Hom en diu Passacaglia Händel- Halvorsen. Fins els 32 segons, a través de notes soltes, que serien el tema -com si fos d'una fuga-, després s'hi afegeix, amb acords la primera variació, o resposta i així fins trobar el tutti complet. La part de la Suite de Händel és curta però les variacions que en fa Halvorsen s'allarguen una mica més.

La Suite (parcial) número 7 en sol Menor de Händel:

[https://www.youtube.com/watch?v=xcbqdjNgGiA]

Jo posaré la més coneguda: Violí-Viola.

[https://www.youtube.com/watch?v=yMkMja88DGA]

Comentaris (4)11-06-2015 21:38:07CURIOSITATS

Qui ho diria...

15 anys.

Coreans del sud.

I sense partituta.

Millor que els intèrprets consumats tipus Jansen o Rachlin per posar un exemple... POtser massa tècnics, però impecables.

[https://www.youtube.com/watch?v=nnOoAnLL7vY]

Comentaris (2)21-05-2015 20:48:42CURIOSITATS

Glenn Gould

Deien que aquest pisnista podia tenir la Síndrome d'Asperguer, un trastoirn d'espectre autista.

Era molt bon pianista i sobretot, un gran entès en Bach.

És divertit veure'l tocant perquè fins i tot, ressegeix la melodia amb la veu.

És curiós.

[https://www.youtube.com/watch?v=uzJsfZHssIs]

La sonata de Bach és molt mecànica tot i que Menuhin és de l'escola "romàntica"....

* perdoneu els talls, però va inclòs amb el vídeo...

Comentaris (18)19-05-2015 14:51:05CURIOSITATS

360 anys del seu inventor

Ahir feia exactament 360 anys del neixement de l'inventor del Pianoforte, http://ca.wikipedia.org/wiki/Bartolomeo_Cristofori

l'antecessor del Piano de cua actual.

I com a mostra de l'efemèride, això:

[https://www.youtube.com/watch?v=bVJjdl2Dxkc]

Així sona...

Comentaris (3)05-05-2015 21:42:34CURIOSITATS

Un exemple...

de joventud de Gheorghe Valeriu Motatu, però de l'any 1988.

[https://www.youtube.com/watch?v=mN0p3q_la-A]

El violoncelista que vaig escoltar diumenge a Gràcia.

Comentaris (1)31-03-2015 21:24:58CURIOSITATS

Com el Poema d'Espriu

De tan senzill, no t'agradarà:

[https://www.youtube.com/watch?v=oo3PUyd59aY]

Comentaris (1)20-03-2015 15:04:34CURIOSITATS

Una perla

Estava cercant obertures dirigides per directors ja morts i m'ha sortit una perla: No de dolenta sinó de molt bona.

Muti al 1981. Joveníssim.

M'ha agradat molt.

I com a curiositat dir que els compositors operístics italians feien servir molt el clarinet. Pensava només amb Puccini però Verdi, deu n'hi do.

[https://www.youtube.com/watch?v=13Nx47h7MFc]

Comentaris (1)18-03-2015 22:32:26CURIOSITATS

Estils

Jo us volia posar un concert per a piano de Mozart com a tall de mostra de Fazil Say, pianista, i me n'he trobat un de concert, de Mozart evidentment però vull deixar de Parlar de Fazil perquè en aquest concert hi ha molts estils coneguts, sobretot, posteriors.

Uns estils que trobarem amb Rossini i amb Arriaga.

Abans també recorda vagament els estils que es portaven en el classicisme, abans de Mozart mateix. Haydn, per exemple.

És la part més galant d'un Mozart jove i innocent.

[https://www.youtube.com/watch?v=UEPpRAsNOU0]

A veure, què me'n podeu dir, quins compositors hi trobeu....

Comentaris (0)06-03-2015 17:44:33CURIOSITATS

Klezmer i Mahler

Curiosistats, música amb empenta!

[https://www.youtube.com/watch?v=-UjyI9cEg3M]

Comentaris (2)05-01-2015 17:10:30CURIOSITATS

Tal com hauria sonat

a l'època de Mozart.

Estava buscant una simfonia de Mozart, la 41 Júpiter dirigida per Hogwood i he trobat aquesta perla.

Mozart, el Concert 26 anomenat de la Coronació.

Filmació antiga i de so fluix.

Instruments de l'època de Mozart: Piano Forte que no és ben bé un clavicèmbal.

Fins i tot els arquets de la corda s'agafen diferent...

Sona diferent però si és Hogwood és una bona garantia....musical.

[https://www.youtube.com/watch?v=x3bBjaNhi-U]

Comentaris (3)04-11-2014 13:02:17CURIOSITATS

Un de molts,

Palla.

Steffani apareix al nou llibre de Donna Leon i el deixa com a una joia musical però com sol passar, per a mi sembla més aviat quelcom sensacionalista. Donar massa publicitat a un compositor que és com d'altres. Un compositor de música d'església, a Catalunya també en tenim i prou bons com Cererols -Renaixement-... o Carles Bagué, del Classicisme.

Amb Bach s'arriba a tocar el cel o el mateix Vivaldi i la seva música dinàmica.

Aquest sembla "contemplatiu" però cansa.

[https://www.youtube.com/watch?v=PBze8HkrQ70]

Comentaris (5)01-11-2014 14:43:06CURIOSITATS

La música no s'ho val

Ara està de moda que entre els intèrprets, posar cares mentre intenpreten la Música.

Primer ho vaig veure a fer i ho fa d'una manea ostensible, la violinista holandesa, Janine Jansen, massa exagerada la comèdia.

Ara qui no li està gens bé perquè la música parla sola i no necessita cap barroer que li posi imatges facials. Chiara Massini, una de les poques clavecinistes que toca Bach amb ànima. No sé si ho fa tal com ho hauria volgut Bach, però les variacions Goldberg, són milllors que les del mestre ja mort, Gustav Leonhardt.

La Música parla sola, les notes són melodies que van més enllà de les paraules. La música és l'ànima. I a sobre, Bach, no s'ho val.

I si Bach puc dir altres compositors, com ara Scarlatti.

[https://www.youtube.com/watch?v=gjA1bG4chcE]

Això us vull dir: (Bach...)

[https://www.youtube.com/watch?v=PruXW5a3Chk]

Comentaris (4)27-10-2014 18:14:40CURIOSITATS

La nit de Walpurgis

És una celebració pagana del foc. Se celebra entre la nit del 30 d'abril i la matinada de l'1 de maig. També és conegut com la Nit de les Bruixes.

És abastament conegut a tota Europa Septentrional i va esdevenir en el segle XIX una font d'inspiració literària i musical com el cas que us presento.

Mendelssohn va compondre un Oratori dramàtic, per a Orquestra, coral i solistes. Ell es va inspirar amb un text de Goethe.

Us la presento amb versió de l'Oquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt i el seu nou director, Andrés Orozco-Estrada.

[https://www.youtube.com/watch?v=RkH7hUVSDfQ]

No us puc dir gran cosa perquè no la coneixia però pel tarannà orquestral ja és d'una època prou avançada i d'una música prou assentada de Mendelssohn. Op. 60 (1830).

Comentaris (3)17-09-2014 19:58:03CURIOSITATS

El Pare

Durant molt temps els musicòlegs van donar l'autoria de la Simfonia de les Joguines a Haydn, però estudis posteriors, li han adjudicat definitivament al pare de Mozart. Leopold.

De què ve això? La primera simfonia del petit Mozart que us vaig posar vaig fer esment del seu estil precoç i proper al seu pare.

Aquí teniu una mostra d'aquesta peça desconeguda.

[https://www.youtube.com/watch?v=0wQoRTBg49M]


No en feu cas del Vídeo de YouTube, no és de Haydn, sinó del pare de Mozart.

Comentaris (5)13-09-2014 13:18:26CURIOSITATS

Com el seu pare...

Si agafeu la Simfonia més coneguda de Leopold Mozart, la de les joguines, hi trobareu certes reminiscències en la Primera Simfonia del seu fill Amadeus Mozart.

[https://www.youtube.com/watch?v=o8wVPquEPrA&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog&index=1]


Però ja se li veu el seu aire joganer, divertit i alhora solemne que li caracteritzaran totes les seves obres.

Comentaris (5)09-09-2014 21:34:37CURIOSITATS

El follet de l'aigua.

És un poema simfònic de Dvorak -Op. 107 (B.195). Molt poc conegut perquè l'acabo de descobrir ara mateix.

Un poema simfònic és l'explicació en notes d'un text escrit, normalment pot ser un poema o un conte; en aquest cas és la d'un poema de Karol Jaromir Erben. El follet del llac. Però se'l coneix pel títol en anglès: The Water Goblin ( en txec, Vodnik -voda, és aigua...).

Narra el futur casament d'un follet dolent que viu en un llac.

Una filla té un somni premonitori en que les aigües del llac se l'empassen. I així és. El follet del llac la segresta i s'hi casa. Del matrimoni en neix un nadó.

La filla està enyorada i li demana al follet poder anar a visitar sa mare. Però li posa tres condicions. L'ànima de la mare, que el seu fill resti amb ell i que ella, torni a les 24:00. Ella ho accepta.

El retrobament és trist entre mare i filla. A l'hora de marxar, la mare no li'n permet. El follet es torna furiós i fa que mati el fill d'amdós. Al cap de poc, apareix a la cabana on viu la mare de la seva esposa, el cos del nadó esquarterat i on li surt un riu de sang.

Això són a grans trets l'argument d'aquest poema simfònic.

La direcció d'aquesta joia de Dvorak és Harnoncourt. És una peça molt eslava de caràcter, com no potdria ser... L'orquestració és molt suggerent...

[https://www.youtube.com/watch?v=FIDTah3SvCU]

(S'assembla amb la llegenda de Proserpina. Mig any a l'infern i mig any a la Terra).

Comentaris (5)04-09-2014 23:54:11CURIOSITATS

Una troballa...

Tothom coneix les simfonies més interpretades de Mozart -25, 29, 30, 31 33, 35, 35, 37, 38, 39, 40 i 41- però ningú coneix les més simples i primerenques. Com la núm. 9 en Do Major KV. 73. I encara menys sota la batuta i criteri històric de Hogwood.

És una simfonia la núm. 9, molt contrastada, amb les parts de la simfonia; vaja, que les parts A, B, pont i desenvolupament són molt marcats, se senten perfectament. I no cal dir, la diferència entre moviments. Allegro, Adagio, Minuet i Allegro molto. Fins i tot hi ha clavicèmbal com si fos una obra barroca...

N'estava aprenent i jo gaudint amb aquesta troballa.

I vosaltres?

[https://www.youtube.com/watch?v=8nNJPxkFrO0]

Comentaris (4)03-09-2014 20:28:13CURIOSITATS

Cap enigma

Mozart ho devia copiar, però l'original és del Gran Bach.

No sé perquè en diuen cànon enigmàtic... Potser per què Bach fa servir alguna notació simbòlica?

Recordem que va fer una fuga amb les seves lletres B A C H les quals en alemany són notes.

Però això sembla diferent. Molt millor que Mozart.

[https://www.youtube.com/watch?v=xUHQ2ybTejU&feature=player_embedded]

Comentaris (3)13-07-2014 13:48:39CURIOSITATS

Si ho escoltés Bach!

Escolteu-lo amb els ulls tancats perquè si no veus quin instrument es tracta, el confons.....

Queda bé, està molt ben ajustat de sonoritat.

No sé què pensaria Bach si ho escoltés perquè a la seva època encara no s'havien inventat aquests instruments...

[https://www.youtube.com/watch?v=STLf99Ou564]

Comentaris (5)09-07-2014 22:38:01CURIOSITATS

Buchbinder i Brahms

Avui ens ha penjat una interpretació històrica de l'any 1961, per ell mateix.

I he pensat de comparar-la amb un altre pianista també gran com ell o potser més.

De vegades els més grans tenen una visió més autèntica que els més joves.

També influeixen les escoles d'interpretació o la manera personal de cadascú.

A mi m'ha sobtat Buchbinder.

[https://www.youtube.com/watch?v=c5kpJpBUhAo]

Però alhora us la vull fer comparar amb un pianista força gran ja: Radu Lupu, romanès....

[https://www.youtube.com/watch?v=tp-DeAZmKOA]

Comentaris (5)04-06-2014 13:47:49CURIOSITATS

Cal saber cercar

Francament, m'he quedat de pedra.

A part d'haver-hi pomes podrides, escòria assessina dels seus dirigents religiosos, entre mig de la població hi ha MÚSICS!!!!!!!

Al Facebook he vist un pianista amateur àrab interpretant Chopin, Beethoven, Mozart....

Té les seves interpretacions penjades al YOUTUBE.

Potser amb Chopin hi ha matisos personals -meus- que fa que m'agradi menys.

Beethoven, déu n'hi do... Llàstima del piano, un pèl desafinat, però la voluntat hi és i, per a mi n'hi ha prou!

Sonata núm. 21 Op. 53 en Do Major Waldstein de Beethoven, 1r. Mov.

[https://www.youtube.com/watch?v=WY-m3Gku_UM]

Sonata núm. 17 Op. 31 núm 2 en Re menor "La Tempesta" Beethoven. 3r. Moviment.

[https://www.youtube.com/watch?v=XJ-ModFla0g]

Té força qualitat. Chopin sembla ser el seu preferit -a qui no?-. Nocturn Op. 48 núm. 1

[https://www.youtube.com/watch?v=Zzp01qtqEFI]

A veure què en penseu....

Xucran (gràcies)


Comentaris (2)18-05-2014 22:51:44CURIOSITATS

I la lletra, on és?

Tal com vaig apuntar ahir a l'article "Sorpresos", la presentadora del concert -ara també en dirien conductora- que anava explicant l'obra i miracles del què interpretarien la coral o l'orquestra de cordes a 4cordes o tots plegats, tenia una cultrura musical típica del país. Nul·la.

Jo no sé quina cultura musical té l'Escola "Fundació Llor", però segur que el públic que hi assistia encara era més ignorant. Podia ésser molt ric perquè aquesta escola -sortosament NO és de l'OPUS- és per a qui se la pot permetre.

És una escola elitista en què el català, l'anglès i el castellà són vehiculars en segons quines matèries, un model bastant opusià però reconec que mirant per sobre el projecte educatiu, no toca vores amb una escola d'aquest tipus, on pagues molt per edificar una escena de cartró pedra. Sembla bona...

De fet, i ara tornant al concert i les mancances culturals, gairebé tot eren això cançonetes i en tota cançoneta hi ha d'haver una lletra sinó no seria una cançó.

  • "Dona Nobis Pacem", ens van dir que era d'autor anònim, però és de Mozart. I no és una simple cançó, és un cannon, cantat majoritàriament a Capella, sense instruments. El cor no estava preparat per cantar una peça tan elaborada d'entonació. la versió que us proposo, sí.

[https://www.youtube.com/watch?v=0TZPNfJfiQ0]

  • Heaven is wonderful place (gospel)
  • Hallelluyia (Leonard Cohen).
  • Stand by me (una cançoneta que la ballava en Travolta a no sé quina pel·lícula). (aquestes cançons estaven acompanyades per un baix elèctric, una guitarra, caixa flamenca i un saxòfon)

Deprés va venir la part "bona" però a mi em va tocar els collons quan la presentadora en va dir-ne "cançons", quan es tractava de dos moviments d'un concert per a 2 flautes -originalment de bec però en el concert era una de cada, traverso i bec- de Vivaldi. Hauria pogut dir: "És un concert barroc per a cordes on els dos solistes són 2 flautes, però per no estendre'ns gaire, només interpretaran 2 moviments dels tres de què consta". (Si és una escola de tan d'elit, una mica de cultura addicional no fa cap mal). RV 533. (I un clavecí de mentida).

[https://www.youtube.com/watch?v=1TgfqvR-GI0]

  • Puigsoliu de Joaquim Serra. Un Poema simfònic original per a Cobla però que ahir es feia amb un arranjament per a cordes. Francament quedava més apagat. El director de l'Orquestra Jove de La Selva és el mateix que va dirigir el concert i Director de A Quatre Cordes, Càndid Rodríguez. La versió que us presento el dirigeix ell mateix amb l'Orquestra Jove de La Selva, del 2012.

[https://www.youtube.com/watch?v=2n4R45lUzZ0]

He trobat la versió original per a Cobla de Puigsoliu, però amb una Cobla que no sona prou bé. La Mil·lenària, de la Catalunya Nord. Opineu...

[https://www.youtube.com/watch?v=RLdQrXs_640]

I per acabar una selecció de cançons de la pel·lícula "Els nois del cor", coneguda amb el nom en castellà "Los chicos del coro". Orquestra de Cambra A Quatre Cordes i la Coral de la Fundació Llor.

  • Signore della Cimme.
  • Himne a la niut ( una ària d'una òpera de Rameau, versionada per a cor).
  • Ave Maria (originalment de Caccini, però que la van registrar per un altre compositor més modern).
  • Vois sur ton Chemin.

El director, en Càndid Rodríguez va estudiar direcció amb Francesc Llongueres -alummne de Celibidache- i en va ser col·laborador des del 1989 fins el 2000 en el pla de formació Orquestral de Virtèlia Escola de Música.

Actualment és el director titular de La Jove Orquestra de Cambra de Sant Boi del Llobregat, de La Jove Orquestra de Banyoles i L'Orquestra Jove de La Selva. Ha estat cap d'estudis muiscals de l'Escolania de Montserrat i ara és el Director de les Orquestres de l'Escolania de Montserrat.

L'Orquestra de Cambra a Quatre Cordes és la consolidació del darrer esglaó de tot un projecte d'orquestres de l'Escola Blai Net de Sant Boi del Llobregat, que va néixer oficialment l'octubre de 2004.

Comentaris (5)12-05-2014 16:10:28CURIOSITATS

Com Brahms

En els ambients culturals entorn a la Música culta hom diu que Brahms va ser qui va animar a Dvorak a dedicar-se a la composició, mentre que amb Mahler, Brahms li va dir que era més bon director d'orquestra que compositor...i això no és cap llegenda urbana, hi ha moltes fonts al respecte. Mahler gran part de la seva vida la va dedicar a dirigir orquestres i a l'estiu, componia.

Tornem a Dvorak.

Avui he descobert aquesta peça. Un quintet per a piano. És a dir, el típic quartet de corda: 2 violins; 1 viola i 1 violoncel. Ara, suma-li el piano. Brahms en té un, de quintet. I si coneixem bé el llenguatge de Brahms podem dir que aquest quintet per a piano té un llenguatge musical molt brahmsià. A més a més, dels trets característics de Dvorak.

Molt íntim, sensible, emotiu, Romàntic...

Op. 81 en La major.

[https://www.youtube.com/watch?v=Xn7VmoJ7_AQ]

Comentaris (3)05-04-2014 20:19:27CURIOSITATS

Ara, en vent

Serenata per vent en re menor de Dvorak -però amb el suport d'un contrabaix i un violoncel-, Op. 44.

En aquest cas també es pot sentir els girs típics d'ell, del compositor, tics de la música nacional de Txèquia, presents en moltes obres posteriors, sobretot en simfonies.

No hi ha gaires textures o plans entre instruments; no es distingeixen, queden empastats, potser per la gravació....

[https://www.youtube.com/watch?v=NPd9ZMGyZEQ]

Comentaris (2)05-04-2014 20:01:23CURIOSITATS

Concerto per una notte di Natale

Hi trobeu alguna diferència amb Zani? Arcangelo Corelli.

[https://www.youtube.com/watch?v=lAboao_peJQ]

Comentaris (1)04-04-2014 14:54:48CURIOSITATS

Sonata da Chiesa

Normalment és una mena de concerti grosso -l'antecedent del concert per a solista- per a instrument evidenetment solista -habitualment violí-. Amb Vivaldi utilitzarà altres instruments: Violoncel, Guitarra o Mandolina o varis violins -2 o 4-, flauta de bec, oboè, etc.

Normalment coneixem els germans Alessandro i Marcello Corelli amb els seus Concerti per després de Nadal i després les famoses Sonates da Chiesa i, no serà fins el Barroc ple Alemany i Classicisme que es fixarà en la forma. 1. Allegro: Forma sonata. A-B-pont i desenvolupament. A-B-Coda o Cadença. 2. Adagio, normalment un tema amb variacions on el el solista exposa els temes i l'orquestra repetirà. 3. Rondó que pot ser forma sonata o no. I el solista també tindrà un paper important sobretot en els espais destinats al lluïment, a cada frase o repetició.

Us presento un compositor desconegut fins ara, Andrea Teodoro Zani. Italià nascut a Cremona (11de novembre 1696-8 de setembre 1729). Evidentment tal com mana la tradició, Zani l'instrument utilitzat és el Violí.

[https://www.youtube.com/watch?v=aW6KodoaLmk]

Comentaris (5)01-04-2014 18:54:54CURIOSITATS

El Cant del Cigne

És un cicle de poemes en què la nota dominant és la Tristesa, Melanconia, El Desamor, l'Enyorança cap l'Amor llunyà, La Desgràcia personal, la Solitud, Les Aparicions Oníriques de l'Estimada Perduda, El reflex d'un mateix en una vida passada i per tant, enyorada i, sobretot, un cant a la Natura, un tret del Romanticisme....

Musicalment ens recorda altres cicles de Lieders de Schubert: La Bella Molinera on la música descriu els elements de la natura viva. I amb el Viatge d'Hivern, pels girs musicals d'alguns dels seus liders, sobretot del primer.

L'expressió "Cant del Cigne" es diu a la darrera obra que fas, sigui de teatre, dansa, poesia, etc. La llegenda diu que els cignes, abans de morir, entonen un cant trist i lúgubre. Aquest és el cicle de Schubert, el darrer. PÒSTUM. D. 957.

La versió que us presento és la que van fer a Amsterdam el 17 de juliol de 2013, Thomas Oliemans -baríton holandès- i Malcolm Martineau -pianista nascut a Edimburg-.

[https://www.youtube.com/watch?v=EsYrZmEJHlk]

Comentaris (5)01-04-2014 14:16:45CURIOSITATS

Tenia raó!

La peça en sí és d'una bellesa extremada.

Si a més ve avalada per Clara Wieck -Schumann- encara més.

Quintet per Clarinet de Joahnnes Brahms.

Clara deia que els moviments més bells eren els que estaven escrits amb les tonalitats de Si menor i Re Major.

Tot el quintet és genial.

[https://www.youtube.com/watch?v=rcoapTF0yHI]

Comentaris (23)23-03-2014 13:31:30CURIOSITATS

Les criatures de Prometeu

Un ballet.

Música de Beethoven.

Es diu que Prometeu és qui entrega a la Humanitat el Foc que després li servirà per fer els sacrificis.

Per a Beethoven té un significat de Llibertat.

Aquí hi trobareu el Beethoven més clàssic i a l'hora el més conegut. Una Marxa triomfal la coneixereu, segur.

[https://www.youtube.com/watch?v=JCW2QdChR1k]

Comentaris (15)16-03-2014 14:56:20CURIOSITATS

Ambigüitats tonals

Als qui no hi estem gaire ficats amb teoria musical i jo en sóc una, ens expliquen que Liszt comença a divagar amb la tonalitat, que no la defineix.

Ens trobem amb un Mozart que ens interpreta un quartet, la seva manera de jugar l'ambigüitat tonal amb un quartet anomentat "de la dissonància" i és cert, es nota amb la sev introducció però la idea no va ser seva...

Haydn té la simfonia núm. 81 que en el seu primer moviment té un pedal que fa distorsionar la resta de la melodia. A més, té uns acords que semblen no estar "afinats". Sonen malament. Al minuetto també.

I això és un joc... i en aquella èopca n'eren molt de bromistes.

Scordatura és una manera de dir Desafinat i no apareix justament al classicisme sinó al Renaixement amb von Biber, violinista, autor de la Missa Salis Burgensis que fa temps us vaig posar.

Però ara toca Haydn i Hogwood, amb la simfonia núm. 81 amb instruments originals i una afinació més baixa que la faria servir Järvi, per exemple.

[https://www.youtube.com/watch?v=Qr_eBn83ms0]

Comentaris (3)05-03-2014 20:35:12CURIOSITATS

Dijous gras

Ahir em vaig adonar que érem Dijous Gras -dijous llarder- i en música hi tenim una òpera de Donizetti titulada així: Il Giovedi Grasso. Se la podria catalogar com a "bufa". Sé que jo la vaig escoltar fa temps pels alumnes d'òpera del Liceu a un dels claustres de la Universitat de Barcelona. L'entrada era lliure i a més, el meu germà tocava el contrabaix. De fet, era una orquestra feta de bolos, una orquestra per a l'ocasió. Els comentaris operístics els feia en Roger Alier.

He tingut sort i he trobat una versió feta per catalans i no m'estranyaria que fos la que jo vaig escoltar fa molts anys.... És una versió en viu....un juliol de finals dels 90...97! Segur que l'és!!!!

[https://www.youtube.com/watch?v=wDGlHMqB6Cs]

Comentaris (2)28-02-2014 13:19:50CURIOSITATS

L'esposa virtuosa

És una música incidental de Henry Purcell.

S'entén per Música Incidental tota aquella música composta per un esdeveniment teatral. És la música que s'escolta de fons i on fins i tot hi poden haver cançons o dances. que els mateixos actors interpreten dins del guió.

Aquesta "L'esposa virtuosa" és una comèdia de Thomas D'Urfey que Henry Purcell hi va posar la música.

Des de sempre hi hem trobat músiques incidentals: Beethoven té Egmont; Schubert té Rosamunda o Grieg té Peer Gynt...

L'esposa virtuosa és una comèdia però per la música sembla ben seriosa i solemne. Els seus acords tràgics recorden una de les òperes del mateix Purcell "Didó i Enees". La intepretació és a càrrec de Christopher Hogwood i l'Acadèmia de música antiga, amb criteris històrics.

[https://www.youtube.com/watch?v=0zY8ZCurGNg]

Comentaris (3)11-02-2014 17:12:05CURIOSITATS

"Per golejada!"

Abans us he fet descobrir a la Nathalie Stutzmann, contralt i quan s'avorreix, directora.

Però he volgut regalar-me una versió de Bach, de la Passió segons Sant Mateu amb aquesta cantant i després amb von Otter.

Són dues veus molt diferents. Una sembla més encoixinada i l'altra més clara i m'agrada més, MOLT MÉS, per "golejada".

[https://www.youtube.com/watch?v=_4STcUOOShM]

I pels entesos com el nostre lutier sabrà apreciar, el violí de l'ària és tocat amb arquet barroc i suposo que l'instrument també deu ser-ho.

Comentaris (12)08-02-2014 14:27:31CURIOSITATS

Rareses

Nathalie Stutzmann és una contralt francesa però pel cognom, sembla alemanya.

Especialitzada en música antiga en sol dirigir agrupacions musicals amb altres cantants contratenors però també, canta.

Té una veu vellutada, penetrant, suau, dolça.

La prefereixo com a cantant que com a directora que per cert, no fa res que no surti del normal.

En aquest vídeo hi ha les dues coses: Direcció i allò que sap fer tan bé: Cantar.

[https://www.youtube.com/watch?v=Nmxi4IQ3d4U]

Comentaris (13)08-02-2014 14:10:53CURIOSITATS

Lluna dels creadors

El signe d'aquari, diuen, és el signe dels Creadors, Músics, Visionaris, Inventors, etc.

Mozart i Arriaga eren del 27 de gener; en Miquel Pubill amb moltes dots pel dibuix és del 25 de gener; Schubert, el 31 de gener; Mendelssohn el 3 de febrer; un dels ortopèdics que em va fer unes sabates és del 9 de febrer; el meu pare, fotògraf, és del 10 de febrer, etc.

I aprofitant que Mozart és compositors més propers a l'aniversari d'en Miquel Pubill, dedico públicament, una mica de Música de Mozart, un concert per a piano interpretat per Rudolf Buchbinder, especialista amb aquest compositor. D'Escola Vienesa -igual que la japonesa Mitsuko Uchida-.

El núm. 22 en MI bemoll major. KV. 482

[https://www.youtube.com/watch?v=8qI-_tUDEO8]

Comentaris (6)26-01-2014 14:04:30CURIOSITATS

Romança

Beethoven va ser l'iniciador de les Romances. Ell les feia per a violí i orquestra; després va venir Mendelssohn i les feu sense paraules i finalment, Dvorak en fa una per a violí i piano.

Un núm. d'opus ben baix, l'11. Devia ser molt jove....

Una melodia ben simple però no per això dolenta.

[https://www.youtube.com/watch?v=XZTeavJ9frA]

Comentaris (11)22-01-2014 18:09:43CURIOSITATS

Inacabada

També de Schubert.

Amb l'antiga numeració era coneguda per la núm. 8 però ara li han donat una de nova i és la 7a. La INACABADA.

És la més dramàtica i alhora la més bella.

Però vull acabar la Schubertíada amb una simfonia que m'agrada molt i alhora l'he escoltada en viu, ja fa molts anys, amb el meu germà feia de Contrabaix amb una orquestra de joves "Gèrminans" on hi feia de director, una dona, Isabel Costes.

La versió torna a ser de Harnoncourt.

Preciosa!!!!

[https://www.youtube.com/watch?v=wrCnXdA69BU&list=FLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog&index=5]

Comentaris (3)16-01-2014 21:04:55CURIOSITATS

No us ho pensàveu, eh?

Beethoven també va escriure per altres instruments.

Mandolina....Només un trosset: Adagio...

[https://www.youtube.com/watch?v=OWxqrBZfyik]

Comentaris (40)12-12-2013 22:19:29CURIOSITATS

Les variacions

Els temes amb variacions des de Bach, passant per Haydn i Beethoven era un tema o melodia principal que s'exposava al principi de l'obra, principalment la mà dreta o aguda i després es desenvolupava fent múltiples melodies -sempre i normalment amb la dreta-, i la mà esquerra sempre mantenint el tema principal fent diversos acords en la mà esquerra o baix. De vegades, s'intercanvien els motius, l'agut i el greu... -ma dreta i esquerra-.

He trobat una peça de Beethoven molt coneguda, d'ell mateix, feta amb variacions.

A veure si sabeu de què es tracta....

[https://www.youtube.com/watch?v=F1uUf8oIkqs]

Comentaris (7)12-12-2013 21:55:43CURIOSITATS

Un document

Una amiga del facebook ha penjat un document històric. Szpilman ja vell tocant el piano. Sí l'autor de les memòries que van ser immortalitzades amb la pel·lícula "El Pianista".... Amb errors de notes i un pèl massa ràpid. És el mateix nocturn que tocava de jove quan el 39 van tancar la Ràdio Nacional de Polònia amb motiu de l'ocupació alemanya.

[https://www.youtube.com/watch?v=n9oQEa-d5rU]

Comentaris (13)16-11-2013 22:02:08CURIOSITATS

"El Fantasma"

Existeix un trio amb piano de Beethoven anomenat així. "Trio del Fantasma", Op.70 Núm. 1. Per cert, molt apropiat per aquestes dates, no trobeu?

El sobrenom li ve per l'obra dramàtica de Macbeth. I és en el segon moviment és on apareix la visió de bruixes d'aquest trio de Beethoven. Piano, Violí i Violoncel.

Jo en coneixia l'existència però MAI no l'havia escoltat.

[https://www.youtube.com/watch?v=Q7XqmUdOecI]

Comentaris (21)02-11-2013 11:50:27CURIOSITATS

Viola, des d'antic

La clavecinista Chiara Massini va penjar una peça per a 2 violins i 2 violes d'un compositor poc conegut del Barroc.

Va ser en el Barroc quan la viola de braç la que s'anomenava de Braccia en italià, va començar a prendre forma. Abans hi havia primer la de Gamba, precedent del violoncel actual i, la d'Amore...

És més grossa que el violí, d'entre 38 a 45 cm la caixa harmònica. Té un so profund i alhora molt dolç.

Des del Barroc, passant per l'Estil Galant d'un dels fills de Bach, pels compositors de l'Escola de Mannheim -una orquestra que va revolucionar la música orquestral del classicisme, protagonitzat per la dinastia de músics Bohèmia dels Stamitz-, Mozart i, els Romàntics com Max Bruch o el rus Glazunov, el so profund de la viola ens ha arribat fins a nosaltres. Deixant un bon testimoniatge d'aquest gran instrument. cal dir que moltes peces inicialment escrites per a viola també són factibles amb Clarinet. Diguem-ne que és l'instrument que més se li assembla per tessitura.

[https://www.youtube.com/watch?v=R-tL2sE1Mvk]

[https://www.youtube.com/watch?v=Ei4cEn0m3bA]

[https://www.youtube.com/watch?v=NW6k8WyynTw]

I per acabar un bis.... Txaikovski. Piano i viola. Jo no la coneixia!

[https://www.youtube.com/watch?v=JauIAxqDrrw]

Comentaris (6)24-10-2013 19:07:31CURIOSITATS

Un Mendelssohn desconegut

Avui he descobert unes peces per a concert de Mendelssohn per a 2 clarinets -un de baix i el soprano, més conegut en Si bemoll, el que tinc jo-.

Tenia el coneixement que existia una sonata per a clarinet i piano, igual que Schumann, però unes peces per a concert, és a dir, amb orquestra i clarinets solistes, NO.

Té un estil, sobretot la segona peça, que recorda Rossini...També cal dir que el nerviosisme de Mendelssohn li ve d'haver fet un viatge a Itàlia i haver-se-li enganxat un estil d'un compositor de tercera...

Són dues peces genials. Els solistes són argentins. El del Clarinet en Si Bemoll és un altre cregut....

Peça Núm. 1.

[https://www.youtube.com/watch?v=5gMtz4ycVx8]

Peça Núm. 2.

[https://www.youtube.com/watch?v=qf7VwE1OVws]

Comentaris (7)16-10-2013 14:50:10CURIOSITATS

Així ho feia Beethoven?

Avui he descobert una Simfonia Heroica de Beethoven que m'ha deixat perplexa.

La que coneixia i que era la que m'agradava -Paavo Järvi- la tenia per dubtosa coneixent els tics d'inventor, però ara, em veig obligada a posar en dubte les meves paraules.

Per YouTube han penjat una recreació històrica de com Beethoven podria haver dirigit o escrit la Tercera simfonia.

Els músics abillats a la manera de 1803; distribució molt diferent. Cordes a la dreta i vent a l'esquerra, creant un passadís central i, evidentment, instruments originals.

L'ambient també l'han tingut en compte a l'hora de posar en escena aquesta simfonia, amb figurants vestits amb roba de 1803, també.

És molt solemne, i crec que està a l'altura de Järvi malgrat ell només doni alguns tics d'historicitat amb alguns instruments i a l'hora d'articular la direcció.

El director en qüestió és Sir John Eliot Gardiner.

[https://www.youtube.com/watch?v=7xmteww3jrM]

(Com de l'Heroica es tracta, i Heroic va ser el nostre President assassinat, és la millor manera de fer-li un Homenatge.).

Comentaris (3)15-10-2013 21:29:54CURIOSITATS

La Simfonia

de Bruckner.

Encara no entenc la funcionalitat dels "bateigs" de les simfonies.

Per què "Romàntica", la Quarta Simfonia de Bruckner? Potser és més "Romàntica" la Primera o la Tercera -anomenada Wagner-, tal com bé sabeu la va compondre en honor a aquest compositor.

El que no podem negar d'aquesta simfonia és la seva extensió -depèn del director-; la grandiositat instrumental, la potència magistral de l'orquestració del vent, la melodiositat de la corda i la "corda" dels motius o temes a desenvolupar, els quals en són molts durant toa la simfonia.

Per què us proposo aquesta, justament? Estàvem analitzant quintes amb el meu germà i de sobte em posa un exemple l'inici d'aquesta simfonia, la qual comença amb quintes de la trompa.

A partir d'aquí he volgut saber més d'aquesta simfonia tan "Romàntica"...

També he descobert, potser massa tard, que Bruckner li agradava fer infinitat d'esbossos o versions. Amb la Tercera que li vaig escoltar a Järvi a l'Agost, possiblement era una versió de les tantes que tenia, no va ser que ell l'hagués retallat al seu gust, que moltes vegades ho fa, sinó tot el contrari....-quanta ignorància, la meva!!!-. Amb la quarta també li passa una cosa semblant. Dic això perquè en Paavo Järvi l'ha gravat amb els de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt, composant una mena de collage amb totes les versions o trossos escampats d'aquesta simfonia.

Cada director, pel que es veu, la dirigeix o se l'amaneix al seu gust perquè el mateix compositor va donar llibertat en aquest aspecte de la fragmentació....

Jo he triat com a director en Sergiu Celibidache. Un director que no li agradava gens que li enregistressin els concerts perquè deia que cada Concert era ÚNIC. Però gràcies a gent que no li va fer cas, tenim aquestes joies. A més Celibidache era especialista en Bruckner.

Ja m'ho sabreu dir...

[https://www.youtube.com/watch?v=BjFk8w9MY2o]

Comentaris (7)04-10-2013 22:00:17CURIOSITATS

Regenlied

És la meva sonata preferida. Brahms, òbviament.

Regenlied. La cançó de la PluJa. (Regen, és pluja i regnet, plou)

Com solia fer Schubert i la resta de compositors Romàntics, de transformar les pròpies cançons en temes per a música de cambra o simfònica, Brahms utilitza una cançó ja existent, seva -lletra del poeta (Klaus Groth 1819-1899)- per una sonata per a violí i piano.

El tema de la cançó que dóna nom a la sonata es troba en el tercer moviment.

Primer el lied.

Ara, la Sonata. Itzaq Perlman, violí i Vladimir Ashkenazy, piano.

[https://www.youtube.com/watch?v=YxpEa6U2ccI]

Ja em direu alguna cosa....

Comentaris (9)23-09-2013 23:16:23CURIOSITATS

Un miracle...

per l'època.

79 anys. (A you tube, l'edat entre parèntesi, està malament....)

Un compositor francès del barroc, contemporani de Marin Marais i per tant, Sainte de Colombe.

Jordi Savall interpreta una peça per a viola de gamba que per aquestes hores prèvies a la tardor, és molt adient.

[https://www.youtube.com/watch?v=tgS7_NrGRzU]

Comentaris (3)21-09-2013 15:27:52CURIOSITATS

Concert comentat

He descobert per youtube un fet inusual. El director que ha de dirigir el concert, comenti les obres, una a una, abans de començar-les.

Harnoncourt ho fa, amb un alemany perfecte -dialecte austríac- que sembla ser el més pur i conservador.

Pels que no ho entengueu, teniu la sort de subtítols en italià.

Emocionant. Obertura Egmont i la 5a. Simfonia de Schubert. Orquestra de Cambra d'Europa.

[https://www.youtube.com/watch?v=aXeVsbPPm8Q]

Comentaris (2)13-09-2013 20:00:11CURIOSITATS

Cantata de la cacera

És una cantata de Bach escrita per l'aniversari d'un noble i és de tema mitològic, molt característic en la cultura barroca de l'aristocràcia: Sobretot en l'Art i en la música operística ja que els Déus greco-llatins i el seu poder representaven sempre els grans senyors...per això Mozart té la seva Simfonia Júpiter -encara molt contaminat d'aquesta tradició barroca-.

La versió que us presento és excepcional ja que està feta amb CRITERIS HISTÒRICS: Instruments de l'època. Trompes naturals. És sobre la Cacera, no? Però els oboès tenen un matís diferent i usa flautes de bec. Sona diferent. Tot i que trobo que hi ha àries massa lentes.

Nikolaus Harnoncourt.

Diuen que avui és l'aniversari de les sàvies paruales de Luther King: Tinc un somni. Per aniversari, una cantata per celebrar un aniversari.

[https://www.youtube.com/watch?v=yc_btdk-_d4]

Comentaris (6)28-08-2013 12:51:15CURIOSITATS

Un concert conegut

He estat escoltant algunes obres interpretades per Emanuel Ax i he trobat aquest Concert per a piano núm. 22 de Mozart.

És un de tants que té, d'un total de 27... Però aquest té premi.

Els que seguiu o seguíeu Catalunya Música us sonarà el 3er. Moviment. pQerquè era una sintonia que obria un programa nocturn comú amb la ràdio clàssica estoniana els quals ells ho titulen igual que nosaltres. Es feia a les 22:00 hores -ells a les 20:00 perquè tenen menys llum que nosaltres-.

A veure si l'endevineu....

És un concert poc vistós. Bastant gris.

El director, un vell conegut perquè a Cat-Música ràdio, el feien sonar molt: Charles Dutoit....

[https://www.youtube.com/watch?v=ztOWYogykbA&list=WLEB32BF4BC701C5B8]

Comentaris (2)25-08-2013 15:42:48CURIOSITATS

Qui ho diria...

Una sonata del fill de Bach. En C. Ph. E. Bach.

Ben diferent del pare, oi? Diuen que ell iniciaria l'Estil anomenat "Galant" a Alemanya, ja que aquest estil tindria seguidors arreu d'Europa, -principalment a França on prové la paraula "Galant"- i que és una reacció al Barroc, que seria una mena de frontissa cap al Classicisme musical.

La intèrpret és la clavecinista italiana Chiara Massini.

[https://www.youtube.com/watch?v=2go9_fB8PwY]

Comentaris (13)06-08-2013 22:46:38CURIOSITATS

Així ho interpretava el Mestre

Gravació històrica, 1929.

[https://www.youtube.com/watch?v=1fTexStjP_A]

Comentaris (23)02-08-2013 14:07:43CURIOSITATS

Per a 2 contrabaixos...

Des de no fa gaires dies només sabia que el Gran duo concertant de Bottesini per a violí i contrabaix era la versió original però, algú del youtube, arran d'una pregunta, em va dir que "la versió de violí i contrabaix que coneixem no és la original, que Bottesini la feu per a 2 contrabaixos".

Aquesta versió encara que que per a piano acompanyant, és l'autèntica i lleugerament diferent.

Vosaltres mateixos. La podeu comparar. Versió original:

[https://www.youtube.com/watch?v=wVbCzwhWIMk]

Violí i contrabaix que ja us vaig posa fa temps...

[https://www.youtube.com/watch?v=lm8W8jMtQyA]

Potser és més brillant...

Comentaris (0)28-07-2013 22:15:13CURIOSITATS

Silenci

[https://www.youtube.com/watch?v=FRaOJUVArWE

No calen paraules davant del Silenci que pot oferir la Música quan és SUBLIM.

Antonín Dvorak (obra de joventut) i Božo Paradžik.

Comentaris (3)28-07-2013 20:43:48CURIOSITATS

Orgue a 4 mans

No és Bach.

Un Mozart jovenet ja que el Núm. de KV és molt baix: 19 d.

Una sonata.

Chiara Massini i Daniele Boccaccio.

Sorprenent. Un estil juganer com el trobaríem anys més tard juntament amb la solemnitat de l'orgue. Sembla que no pugui ser...

[https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=L14ksQlC7lI]

Comentaris (16)26-07-2013 14:49:02CURIOSITATS

Clavicèmbal i orgue

Concert per clavicèmbal i orgue.

A primera vista em va semblar estrany o simplement que m'estaven enredant, que era una una invenció contemporània.

Doncs no.

Chiara Massini i Daniele Boccaccio, cadascú amb el seu instrument: Clavicèmbal i orgue ens demostren que no és ben bé així. Preciós. Un compositor contemporani de Mozart que va viure més que ell.

Espero que us sorprengui.

[https://www.youtube.com/watch?v=hkihHYlHdNI]

Comentaris (27)24-07-2013 14:36:45CURIOSITATS

Troballa

Estava a la Biblioteca Petrucci, una mena de recopil·lació de compositors i llurs composicions, gratuïta, que es troba per intertent.

Cercava compositors americans contemporanis de Mozart -de moment no n'he trobat cap- però si una sorpresa.

Una dona, compositora força interessant.

Amb un caràcter romàntic molt propi i molt sentit, d'una bellesa lluminosa...

Ho interpreten unes coreanes. La violinista és un pèl justa d'afinació però se'n surt força bé.

És una peça que supera a qualsevol Schumann. Preciosa.

[https://www.youtube.com/watch?v=KoFhZmywUPk]

Comentaris (0)22-07-2013 20:38:39CURIOSITATS

415 Hz

Aquesta xifra és el diapsó que utilitzava Bach per a l'afinació dels clavicèmbals i se suposa que la Música profana i alguna de religiosa, també l'usava.

L'anomenada Música antiga i que alguns ho farien a 442 Hz que seria l'afinació natural de les orquestres, a partir de 1969. Se suposa que a l'època de Mozart no havia canviat tant....

Fantasia i Fuga en LA menor BWV 904 de Bach. Daniel Boccaccio.

Comentaris (4)21-07-2013 13:29:45CURIOSITATS

Cant dels esperits...

He trobat una peça per a orquestra de corda i cor masculí de Schubert.

Cant dels esperits sobre les aigües.

Perquè no us vicieu amb l'anglès us poso la versió original en alemany perquè pogueu seguir la lletra tot i que, amb una joia com aquesta serà difícil...

http://www.literaturwelt.com/werke/goethe/gesanggeister.html

[https://www.youtube.com/watch?v=a1UfJGorEc0]

Comentaris (0)28-06-2013 14:00:39CURIOSITATS

La Sibil·la catalana

Amb Jordi Savall amb els Músics de la Capella Reial de Catalunya.

Hi ha fotos sobre els instruments antics i un d'ells és la Viola de Gamba, el precedent del violoncel, d'una banda i la Viola d'Amore o Viola actual.

La viola de gamba -de cames- tenia trasts com les guitarres actuals. Era més fàcil afinar. Els antics contrabaixos, també en duien.

Això és un tros, per veure uns quants instruments...

[https://www.youtube.com/watch?v=htcQj1U8WL0]

Però aquí és per escoltar-ho tota sencera.

[https://www.youtube.com/watch?v=uiBiEcxLqsY]

Comentaris (4)26-06-2013 15:29:13CURIOSITATS

Sona millor....

Amb Clarinet.

És una sonata de Johannes Brahms, escrita originalment per a Clarinet i Piano, però com que la tessitura és força similar, hom pot canviar l'instrument. I com sempre molt apassionada...

Tal com la versió de luxe que us mostro.

Piano: Daniel Barenboim i Viola: Pinchas Zukerman.

Sonata Núm. 1 Op. 120 per a clarinet i piano; aquí, versió per a Piano i Viola.

[https://www.youtube.com/watch?v=Vi8q54R7ObA]

Comentaris (22)23-06-2013 15:30:02CURIOSITATS

Això és el que us deia

Doncs, això és el que us deia...

Rossini no se'n sap estar de frases burletes típiques de les seves obres.

Originàriament és per a 2 violins 1 violoncel i 1 contrabaix, però per tenir més amplitud sonora, ho fan a la manera d'orquestra de corda. Com la la secció de cordes de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt. Aquí no és necessari cap director, tot rutlla sol. És una sonata en Do Major, Núm. 3.

Els alemanys ho fan molt bé les realitzacions. Aquí el contrabaix, sempre el més oblidat, se sent molt bé.

És una obra amb molts matisos i contrastos però sobretot molt melòdica; la melodia forma part de Rossini. Semblen àries d'opera. Són molt líriques. I cadascú té el seu moment de solista.

[https://www.youtube.com/watch?v=hBoRaT0L3Ck]

[https://www.youtube.com/watch?v=JfN8PUd5hGs]

[https://www.youtube.com/watch?v=NomSA4NHV70]

El tercer moviment, pels que ja sou una mica crescudets com jo i hagin escoltat un programa a Catalunya Ràdio de fa molts anys, a l'inici i final sortia aquest moviment, en versió quartet de corda: Postres de Músic, conduït pel Professor d'Història contremporània de la UAB: Josep Maria Solé Sabaté. Es va deixar de fer quan van entrar els socialistes al Parlament. Argumentaven que sempre arribava massa d'hora -com si hagués arribat a hora exacte-. Era massa catalanista i això els molestava molt.

Comentaris (2)20-05-2013 15:24:44CURIOSITATS

Un Rossini més íntim

Tots estem més o menys acostumats a escoltar un Rossini d'Òperes bufes, i d'unes Obertures fetes a córrer-cuita perquè tenia tanta fama que no permetia que ningú se les copiés.

Però estic segura que això que us presento....ni de broma.

També té algunes sonates per a 2 violins, cello i contrabaix, fetes quan era jove. Però és una formació estranya i hom hi afegeix un conjunt instrumental de cordes, com un quartet ampliat.

Jo la primera vegada que vaig escoltar el duet va ser per un violoncel i un contrabaix de la Berliner Philarhomie i, després a casa, amb el meu germà i un company músic que tocava el violoncel.

Música en directe és la millor cosa del món.

Aquesta gravació està molt ben feta. El contrabaix se sent molt bé ja que normalment has de fer orelles per localitzar-lo.

Rossini es diu que va manllevar tics mozartians melòdics.

Pot ser seriós però en el fons sempre li surt la faceta del bromista.

[https://www.youtube.com/watch?v=3ZXvA-VhQro]

Comentaris (2)20-05-2013 14:58:31CURIOSITATS

Les entranyes de "Tità".

Cercant com explicar un cicle sobre Mahler, la seva història simfònica, m'he trobat amb un fil: La cançó del lament. Una de les primerenques obres de Mahler que li serviren per compondre la seva Primera Simfonia.

En un principi, l'obra fou concebuda com un gran poema simfònic inspirada sobre una novel·la de Jean Paul, però Mahler sempre ho va desmentir. En comptes d'això, va usar uns fragments d'una òpera abandonada per ell mateix a més, de la cançó del Lament. La cançó del Lament és una mena de cantata que només tenia 3 parts, composta entre 1878-80, amb múliples revisions al llarg dels anys.

Quan es va estrenar la Primera simfonia va rebre moltes crítiques perquè desafiava totes les lleis de la música.

Un cop havent escoltat, fa temps la primera simfonia de Mahler per Järvi, no us farà res escoltar les entranyes de Tità.

Allò que es diu en el cinema "com es va fer"....

La Cançó del Lament està fragmentada en 9 parts al You Tube.

[https://www.youtube.com/watch?v=_q82hXE-QmM]

[https://www.youtube.com/watch?v=KFt5SGwbHtA]

[https://www.youtube.com/watch?v=jiTfcgcvCKA]

[https://www.youtube.com/watch?v=c5kIY7eKcy8]

[https://www.youtube.com/watch?v=-4IsIota3Xk]

[https://www.youtube.com/watch?v=u3B5odSs08I]

[https://www.youtube.com/watch?v=NU0kgy0E-nI]

[https://www.youtube.com/watch?v=XTU2RNLMid4]

Comentaris (2)12-05-2013 20:20:01CURIOSITATS

Tres moviments

El que ens té acostumants la cultura musical actual és fer-nos creure que les simfonies tenen 4 moviments.

Doncs no.

Segons he pogut esbrinar TRES Moviments era fer-ho a la manera antiga. I Mozart té algunes simfonies a la manera antiga, com ja hem vist amb la París i ara mateix, La Praga, Núm. 38 i també, en RE Major. KV . 504.

Aquesta també la dirigeix Hanrnoncourt però amb instruments originals i disposició "Järvi": Contrabaixos de 5 cordes de budell -fan servir uns arquests molt especials, amples, fixeu-vos-hi- a l'esquerra, i les timbales a la dreta; trompetes naturals així com, trompes sense pistons, les flautes són de fusta, els oboès i fagots sense modificar, amb les claus justes sense sofisticacions actuals. Oi que sona bé?

(En uns discs que volten per casa vaig trobar un llibret que explicava les característiques de l'obra però normalment mai me'ls llegeixo fins haver acabat la simfonia. I vaig dir: La seva introducció recorda la d'una obertura d'una Òpera i, evidentment, la crítica que en feia el llibret, així ho especificava).

Una altra curiositat que m'ha semblat important perquè en alguna simfonia de Beethoven com la 4ª, ho plasma és començar una simfonia amb un Adagio, amb una introducció lenta i després desenvolupa els temes -normalment A-B-A-B -pont i desenvolupament.

Se'n diu Praga perquè allà la va estrenar. Allà hi tenia una Troupe de seguidors més important que a Àustria mateix.

[https://www.youtube.com/watch?v=13cqJrYZAL0&list=PLEGKOC7mvop8dfp_md9TW9Yg5790BNwfR]

[https://www.youtube.com/watch?v=b8WXbO2x5ME&list=PLEGKOC7mvop8dfp_md9TW9Yg5790BNwfR]

[https://www.youtube.com/watch?v=0yyrLkTaDNs&list=PLEGKOC7mvop8dfp_md9TW9Yg5790BNwfR]

[https://www.youtube.com/watch?v=iPfU5Yj-b7Y&list=PLEGKOC7mvop8dfp_md9TW9Yg5790BNwfR]

Comentaris (16)03-05-2013 21:40:55CURIOSITATS

"Concerts Spirituels"

Mozart amb 22 va anar-se'n a París a buscar feina, acompanyat per sa mare.

Va presentar-se a LeGros, l'encarregat de compondre música pels anomenats "Concerts Spirituels". Com que Mozart era molt bo, li van encarregar una simfonia.

Mozart la va fer. Era la Primera simfonia que hi introduïa el Clarinet, -clarinets en LA-. Cal dir que quan es va estrenar Orfeo i Eurídice de Gluck a París, va ser la primera vegada que van fer sonar l'Òpera amb clarinets en comptes de Chalumeaux, un instrument d'origen popular que només podia arribar fins el Si Bemoll.

El que dèiem. La Simfonia París Núm. 31 amb RE Major.

És una simfonia atípica perquè la majoria tenen 4 moviments -ja en tindrà de més avançades que també en tindran 3 moviments-. Mozart que no era ximple musical, la va fer de manera que el "famós Primier coup d'archet" de l'Orquestra de París, se sentís ben bé a l'inici de la simfonia, però la resta a la manera de l'Escola de Manheim -que tenien una formació especialitzada per tocar la música que componien i era una revolució musical a Europa -França, no-. Va suprimir l'Andantino per l'Andante com a temps lent i- no faltaria més, els francesos rarillus com són, el van trobar massa llarg i el volien més curt... -. I hi havien massa modulacions -passos a diferents tonalitats és a dir, major/menor/major/menor, etc., molt característic de l'Escola de Manheim-.

Mozart se n'enfot del famós primer cop d'arc de la corda, al començament d'una peça. Diu que entre un grup d'esquellots i els cops d'arquet del començament de l'Orquestra de París no hi trobava cap diferència. Bé podríem dir que, entre una realització espanyola i d'una francesa no hi ha cap diferència. Són dolentes ambues.

L'estada a París no va ser fructuosa ja que va morir la seva mare i per tant, se li van acabar les existències monetàries. Ell va començar a flirtejar amb una cantant i no va aconseguir cap més encàrrec.

Però això sí, la simfomia va tenir molt d'èxit i es va repetir en altres ocasions -en els Concerts Spiriutels-.

La simfonia és molt majestuosa i brillant. El segon moviment va captar el galanteig francès.

Vosaltres mateixos. Jo us la deixo amb la versió de 1984, Wienner Philharmonie sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt. Dura 19 minuts, és curteta...

[https://www.youtube.com/watch?v=NNQuYPGdqiI]


Comentaris (19)03-05-2013 15:35:57CURIOSITATS

Saber escoltar

En una entrevista que li van fer a Paavo Järvi sobre les diferents interpretacions musicals que dónen les diferents orquestres la va encertar de mig a mig. I jo ho he comprovat en la meva pròpia carn auditiva.

Ahir a la nit TV3 va oferir cançonetes veneçolanes interpretades per Juan Diego Flórez (peruà de repertori rossinià) per la Philarmònica de los Angeles, on Gustavo Dudamenl n'és l'actual director.

Gairebé totes les orquestres no europees s'esforcen al màxim per oferir perfectament el repertori del Vell Món d'una manera impecable. Si interpreten Txaikovsky no hi hauria d'haver, en principi, cap diferència amb un d'Europea. Segons Järvi, segur que és capaç de trobar-ne. Ell és molt BO.

Ahir doncs, vaig trobar el concert començat.

Aquella música no em deia res. Sabia que era de Veneçolana pels aires, els ritmes caribenys, etc.

Però hi va haver una cosa que sí que vaig notar una diferència cabdal.

El Danzón Núm. 2 d'Arturo Márquez -i que una vegada ja ens el va presentar la Republicana i que ella l'havia de tocar al piano....

Quina Diferència!!!!

La simfònica de Los Angeles no tenia color. La música que interpretava era freda. Sí, tocaven les notes que hi havia a la partitura i ja està. No tenien el ritme que portaven l'Orquestra Sinfónica Bolivariana de Venezuela. Aquests americans NO TENIEN ÀNIMA. Feu l'intent....

Això sí, la música de Rossini o Donizzetti, com qualsevol altra....

La música és ètnica i amb aquesta premisa, s'ha de saber escoltar.

Comentaris (29)13-04-2013 15:01:04CURIOSITATS

Sense èxit, en vida

Com la majoria d'obres de compositors més o menys menors, aquesta peça va passar sense pena ni glòria, però de petita va ser una de les meves preferides. Té molta força i sembla com si fossis dintre l'aquelarre. Una nit en una muntanya pelada.

És un poema simfònic de Modest Mussorgsky, addicte per l'època a fer-ne. Liszt en va ser l'iniciador. Aquest tipus d'obres s'encabien dintre el moviment Nacionalista de cada país i Modest Mussorgsky pertanyia al grup del 5, a Rússia.

Mussorgsky era més conegut com a pianista. D'ell en coneixem els Quadres d'una exposició, que fa temps us la vaig posar amb l'exhibició fantàstica del joveníssim Ilya Maximov...

M'ha costat trobar una versió amb cara i ulls...crec haver trobat la versió de la meva infantesa, que sempre escoltava en un "cassette" gastat de tant que el feia girar....Quants records!

[https://www.youtube.com/watch?v=PhXiPdJ6Z-8]

Comentaris (3)06-04-2013 21:08:43CURIOSITATS

Bach, el Genial...

Passió segons St. Mateu de Johann Sebastian Bach. BWV 244.

Manual d'instruccions realitzat per Josep Miquel Serra, provinent de la pàgina web dedicada en exclusiva a l'Obra magistral de Bach.

Jo m'he emocionat.

Afegeixo un apunt. L'estructura musical, diu està composta per dos corals amb els seus músics i solistes. Això és un antecedent del primer barroc: La Missa Salisburgensis que un dia us vaig posar.

Que gaudiu de la lectura.

http://www.catabach.com/passio-mateu-bwv-244.html

Comentaris (3)26-03-2013 22:19:31CURIOSITATS

Dos Músics

Remenant per youtube m'he trobat amb una veritable joia.

Dic joia perquè el que fa de director era un compositor que componia música per a contrabaix, ell era contrabaixista -fins i tot té el concert per a contrabaix que tantes vegades li he sentit al meu germà estudiar!-.

Serge Koussevitzky. Rus d'origen jueu i nacionalitzat americà.

L'altre fet interessant és el violinista.

Un lituà d'origen jueu. Jascha Heifetz. Ja en vaig parlar una mica, l'altre dia.

La peça que interpreten junts, el concert per a violí de Brahms. Històric. 1939.

[https://www.youtube.com/watch?v=LeWCQ9HiN7o]

Comentaris (6)13-03-2013 23:11:44CURIOSITATS

País sense Música

Visc a Catalunya com si visqués a l'estranger.

Sé més concerts dels que es fan a fora que totes les programacions de dins.

La informàció musical, DE LA MÚSICA, és gairebé innexistent. Avui m'he assabentat per TVE a Catalunya, com si fos una anècdota que Zubin Mehta havia estat a Barcelona. Com a tall de mostra, d'haver passat amb unes de les orquestres "millors del món" -segons el criteri periodístic actual-, la Simfònica de Baviera... Només he percebut dos acords d'una peça que encara és hora de saber què era -que en sóc molt bona endevinant-les- ja que s'hi caguen a sobre, vull dir, parlen a sobre per tal de minimitzar-ne l'aprofundiment de la notícia.

La seva altra "Música" és la de la ignorància. La NO-MÚSICA. La que fan quatre drogates i alcohòlics, amb grenyes -i no parlo de la Republicana amb la bateria i de les músiques de "Sapalastres" que no em semblen malament perquè tenen certa originalitat diferent a la propaganda abusiva dels mitjans catalans-. D'aquesta n'omplen hores i hores; setmanes. Te la fan menjar per força...i no parlem del flamenkillu, allò és espanyolisme pur -potser en WERT ho hauria imposar al currículum acadèmic-.... Tots els que s'hi dediquen saben menys música -música de la de veritat- que les meves gates. Almenys elles tenen gust: Bach i Beethoven!

Catalunya és el país sense Música i com m'agradaria exiliar-me en un país on la Música es visqui plenament.

Comentaris (19)03-03-2013 14:51:43CURIOSITATS

Música, Músic i Llengua!

Un músic fent la seva feina amb una llengua molt musical: L'estonià.

Orquestra sinfònica d'Estònia (de joves, però n'hi han de grans...).

La peça és la 41 de Mozart, la Júpiter....

http://etv.err.ee/index.php?05659407&video=5057

Comentaris (5)13-02-2013 21:06:59CURIOSITATS

Saludeu, solistes!

Quan ho veus per primera vegada al continent -europeu- de la mà de segons qui, Paavo Järvi, sembla que descobreixis la sopa d'all. I penses, "caram quin detall té amb els músics, sobretot els solistes que en un moment determinat de l'obra els toca fer un solo, destacant-se de la resta de components de l'orquestra...".

Divendres al vespre, pel canal 33 van fer la 4a. Simfonia de Txaikovsky dirigida per un director americà: Tison Thomas.

Quan va acabar i per clamor del públic, va fer aixecar els músics que van fer solos: Trompes, trombons, clarinets, oboès i flautes. I després la resta de la corda.

El concert data del 2004.

I el nostre director, ho fa des del 2010 a Frankfurt.

Ah, per cert, deu ser una tradició americana. Ell hi va està des de ben jove al Nou Món... i ho devia aprendre d'allà.

La versió no em va agradar gens.

Comentaris (8)11-02-2013 13:45:37CURIOSITATS

Aniversari "musical"

Buscant música que interpretés en Julian Rachlin, viola i violí lituà establert a Viena, vaig trobar una curiositat musical.

Un regal públic al MIQUEL PUBILL.

PER MOLTS ANYS....

A veure quantes músiques de compositors per a violí trobes en aquest "assajant el happy birthday".

(Compte amb la publicitat!... d'abans de començar...)

[https://www.youtube.com/watch?v=Fz8o1zsj3RY]

Comentaris (16)25-01-2013 13:55:25CURIOSITATS

La Tempestat

És una sonata de Beethoven. Op. 31 núm. 2, en RE menor.

El mateix Beethoven, a través del seu biògraf, Anton Felix Schindler, deia que si volíem trobar algun significat calia mirar la Tempesta de Shakespeare, una obra segons diuen, la darrera del dramaturg anglès i on hi deixa el seu pensament en forma de Testament ideològic. Però, alguns estudiosos de Beethoven creuen que aquesta versió no és creïble.

BAremboim. Primer i segon Moviments.

[https://www.youtube.com/watch?v=sgub-BaTQvs]

[https://www.youtube.com/watch?v=5tAB0YRxzOA]

Andras Schiff. Tercer Moviment.

[https://www.youtube.com/watch?v=qrTX0J6G4-Q]

Totes les Tempestes tenen algun misteri. La Tempestat de Giorgione, un pintor venecià del Cinquecentto -1500-, li han escrit rius de tinta sobre el seu quadre i encara és avui dia que hi hagi una lectura encertada iconogràficament.

El que sí sabem de Beethoven era que quan la va compondre al 1802 ja estava sord i havia escrit el testament de Heiligenstadt on expressa la injustícia d'un músic davant la sordesa.

Un Tercer moviment amb la interpretació de Fazil Say, aquell turc de formació alemanya. A veure quina versió us agrada més.

[https://www.youtube.com/watch?v=7U5if44LYKs]


Comentaris (21)19-01-2013 17:44:08CURIOSITATS

A discreció!!!

És una obertura o peça muiscal que Beethoven no li agradava gaire però que en vida seva va gaudir de molt èxit.

És la Victòria de Wellington, una victòria de les tropes angleses contra França.

En Modest comentava que la música amb molta percussió és més bonica.

Ara ho podrà gaudir perquè en aquesta peça s'escolten 193 canonades i molta percussió. És la descripció d''una batalla.

[https://www.youtube.com/watch?v=mczvfByofiw&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog]

Comentaris (21)11-01-2013 14:32:30CURIOSITATS

No serà això?

Trompa dels alps?

Comentaris (8)07-01-2013 14:14:55CURIOSITATS

Bach l'IMMORTAL

He trobat una entrevista al PUNTAvui sobre música. Sobre una violoncelista...

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/605326-la-musica-es-la-millor-arma-contra-la-guerra.html

A veure que us sembla....

Comentaris (8)28-12-2012 20:51:46CURIOSITATS

Chopin i la Música de Cambra.

Chopin només el relacionem amb el piano i la música per a piano.

Però també va escriure algunes peces per a més intruments, com ara els Trios. Piano, violí i violoncel.

Té un estil molt particular semblant al que trobarem amb Mendelssohn o Brahms...

Molt apassionat i bastant clàssic...

[https://www.youtube.com/watch?v=ycO5llSOhrc]

[https://www.youtube.com/watch?v=lJ4zMHoM560]

[https://www.youtube.com/watch?v=58hkPKg-Tbo]

[https://www.youtube.com/watch?v=dBCRMihGDPA]

Comentaris (12)26-12-2012 14:24:45CURIOSITATS

Em va enganxar...

Quan estudiava, tenia una mena d'al·lèrgia a la música religiosa però, aquesta Missa de Mozart em va enganxar des d'un primer moment. I l'escoltava dia sí dia també...

La classifico a "Curiositats" perquè parteix d'una anècdota rítmica a Sanctus, en què els violins recorden el cantar dels pardals. La missa brevis, amb molta marxa -tal com diríem avui dia- s'anomena, LA MISSA DELS PARDALS: SPATZENMESSE. K. 220, en Do Major.

[https://www.youtube.com/watch?v=XATBP_VWGoQ]

Comentaris (21)25-12-2012 16:40:49CURIOSITATS

Inclassificable

Concert per a piano núm. 2 Op.83 en Si bemoll Major.

Normalment els concerts per a solista estan estructurats en 3 moviments però Johannes Brahms ens reserva una sorpresa. 4 moviments.

Els 4 moviments els solen tenir les simfonies. Llavors aquest concert per a piano, se'l podia anomenar simfonia per a piano.

Segons sembla va ser un concert amb una gran acceptació pel públic i la crítica, molt milor que el seu primer concert per a piano, en el qual el piano queda ofegat pel gran tarrabatall de l'orquestra; en canvi, amb el segon, la massa orquestral i el piano, estan més equilibrats, però això no vol dir que sigui més fàcil.

Malgrat totes les diferències que manté amb la resta de concerts clàssics o amb les altres obres de Brahms, SEMPRE ens apareix el Lema -el segell o signatura-, unes notes o acords distintius. En aquest cas, només és un distintiu rítmic... Atenció al minut 3:35-40; 8:27-30; 16:40-46.

El director que ens dirigeix el concert inclassificable i enormement preciós -sempre tractant-se de Brahms- és Sergiu Celibidache. Un director molt peculiar que estudià matemàtiques i filosofia i que no li agradava que el gravessin ja que conseiderava la música com una experiència Única per ésser viscuda en el moment que s'interpretava.

[https://www.youtube.com/watch?v=TJnpsuv3E7s]

Comentaris (2)16-12-2012 19:04:00CURIOSITATS

Terra Negra

Ahir estava de descoberta per you tube. Em vaig passejar per les penjades recents de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt i vaig trobar una peça per a piano sol d'aquell turc de formació alemanya: Fazil Say.

No sé fins a quin punt durarà poder-lo gaudir però em va fer gràcia per la metodologia interpretativa.

Ja ho veureu.

Terra negra "Black Earth".

[https://www.youtube.com/watch?v=Q6rRMyQpdTg&feature=g-hist]

Comentaris (9)07-12-2012 13:37:21CURIOSITATS

El fill del Pare

Carl Philipp Emmanuel Bach era fill de Johann Sebastian Bach, pare de la Música.

Bach pare, té una invenció a tres veus o dita també, Simfonia, en Fa menor.

El fill, en el segon moviment del seu concert per a violoncel, en pren unes quantes notes. Només unes quantes.

Ara ja l'he localitzat en una versió per a piano d'Andras Schiff .

[https://www.youtube.com/watch?v=LRyS2eVANOA]

Us en recordeu?

A partir del minut 7 fins el 7:05, són les notes manllevades del Pare. (No us faria res tornar-lo a sentir, oi? No he trobat una versió del segon moviment solta amb cara i ulls...).

[https://www.youtube.com/watch?v=w3EGPbty26o&feature=my_liked_videos&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog]

Comentaris (29)06-11-2012 17:13:53CURIOSITATS

Mozart, primer.

El concert per a piano núm. 9 K.271en Mi bemoll major, de Mozart s'anticipa al Romanticisme.

Ho trobem amb Beethoven en els seus concerts per a piano i orquestra núms. 4 i 5; més endavant amb Mendelssohn amb el seu concert per a violí; o amb Schumann amb el de piano molt abans que Txaikovski i Rakhmaninov ho facin a la seva manera els seus...

Sempre quan parlem de concert clàssic, ens parlen d'una introducció de l'orquestra amb tots els temes que el piano o violí desenvoluparà, però en aquest núm. 9 tret d'un parell d'acords de l'orquestra, la introducció inicial la fa el piano com a un instrument més de l'orquestra. Després sí, que s'espera i entra quan ha d'entrar...

Maria Joao Pires al piano, amb Gardiner com a director.

[...] Vídeo suprimit per youtube.

Comentaris (34)04-11-2012 22:24:46CURIOSITATS

Sorpresa!

Sempre m'havia preguntat quin era l'instrument que va estudiar Zubin Mehta, director actual de la Filharmònica d'Israel.

He trobat una filmació històrica d'una peça de Schubert "La Truita" en què apareixen 5 noms de la música ben coneguts.

Piano: Daniel Baremboim; Violí: Itzaq Perlman; Viola: Pinchas Zukermann; Violoncel: Jacqueline Du Pré (morta amb 42 anys d'Esclerosi Múltiple) i Contrabaix: Zubin Mehta.

Ah Caram, Zubin Mehta, contrabaix. Ha estat una gran i agradable sorpresa descobrir-ho.

Tal com he dit en alguna vegada, Schubert repeteix fins a l'extenuació i en aquesta obra no és cap excepció. Sobretot el darrer moviment.

Aquest quintet està inspirat en un Lied de Schubert anomenat "La truita" i, aquí l'utilitza com a Tema i variacions.

És un tema descriptiu: Un peix -La Truita- es desplaça per dintre l'aigua. Un ritme oscil·lant amb arpegis de la corda sembla veure-ho. Està molt ben trobat. Està molt inspirat. De petita era un dels meus quintets preferits...

Espero que ho gaudiu. (Tal com era i és típic d'alguns d'aquests músics -Zukermann, Perlman, Baremboim i Mehta, la lentitud és marca de la casa).

[...] Vídeo suprimit....

Comentaris (32)01-11-2012 21:27:40CURIOSITATS

El Pare Bach

Més bell impossible de crear.

Beethoven amb el seu concert per a violí o el de Brahms mateix, però la bellesa sublim i simple que desprèn aquest moviment, supera a TOT.

Diuen els crítics que aquest segon moviment, el concert per a 2 violins de Bach, és un diàleg entre Déu i l'Home.

Per a mi, Bach, el Pare de la Música, reuneix en una mateixa persona: Déu i l'Home.

[https://www.youtube.com/watch?v=qa-z7WTk5Ig&feature=related]

Una versió històrica a càrrec d'Itzaq Stern i Xlomo Mintz, dirigit per Zubin Metha.

Comentaris (18)01-11-2012 19:39:29CURIOSITATS

Carl Philipp Emmanuel Bach

Avui estava cercant pel youtube un concert per a violoncel d'un fill de Bach que em sonava i no l'he trobat -encara.

Carl Philipp Emmanuel Bach (1714-1788).

Però n'he trobat un altre que el seu tercer moviment, si escoltes habitualment Catalunya Música, et pot sonar ja que és una de les seves sintonies monogràfiques d'un dels seus programes....

Concert per a violoncel i orquestra en La Major Wq. 172.

[https://www.youtube.com/watch?v=7OdOabG8lMM&feature=related]

A veure si t'agrada....

Comentaris (19)01-11-2012 19:20:18CURIOSITATS

Autocòpia (III)

Aquesta tarda he redescobert un altre concert per a piano de Mozart. Interpretat per la Mitsuko Uchida, concretament el núm. 25. K. 503.

M'ha sobtat que en el primer moviment m'ha recordat l'Ària del Papagueno, del qual demana tenir una companya.

El concert.

[https://www.youtube.com/watch?v=PMR5BCBYkfo]

La Flauta màgica.

[https://www.youtube.com/watch?v=EQbtqx-m_0k&feature=related]


Comentaris (10)28-10-2012 21:17:20CURIOSITATS

Brahms copia a Beethoven

Brahms té una simfonia, la núm. 4 que en el seu primer moviment recorda el tercer temps de la sonata Hammerklavier núm. 29 Op.106 de Beethoven.

Sí que sabem que Brahms estava atrapat per l'omba de Beethoven.

I no tan sols això. Copia de Schumann del qui eren amics i, de Mendelssohn. Però això ja ho deixarem per un altre dia...

Sonata Hammerklavier núm. 29 Op. 106, 3er moviment de Beethoven. És deliciós. Fixeu-vos a partir del minut 6:14 al 6:34.

[https://www.youtube.com/watch?v=WZOCQJppHsg]

Brahms. Simfonia núm. 4. El primer moviment ja que és el tema principal dela simfonia. Però jo us la penjo tota sencera perquè la gaudiu.

[https://www.youtube.com/watch?v=5CrzrmXQDV0]

Comentaris (2)27-10-2012 16:37:09CURIOSITATS

Autocòpia (II)

A l'autocòpia de Mozart és d'un ritme puntual però amb Vivaldi el repetiex una vegada i una altra a molts concerts.

Jo en posaré com a mínim dos exemples:

El Glòria RV 589 i el concert per 4 violins RV 580.

Glòria in excelsis Deo de Vivaldi. Observeu quin ritme fa l'acompanyament orquestral format per violins.

[https://www.youtube.com/watch?v=XQx2TWgxX14]

Amb el concert per a 4 violins, ja ho podem escoltar des del primer compàs del primer moviment. I continua al segon moviment, un ritme que sembla un motor incansable... Al tercer moviment, és el violí qui desenvolupa aquest ritme. Això ho trobarem en altres concerts. és el leiv motive de Vivaldi, la seva signatura.

[https://www.youtube.com/watch?v=GZG_nvV0es0&feature=my_liked_videos&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog]

Si algun dia per la ràdio escolteu per casualitat un concert que no sabeu de qui és i sentiu aquest ritme marcat, podreu dir amb tota seguretat: AIXÒ ÉS VIVALDI.

Aquest n'és un altre. RV 564

[https://www.youtube.com/watch?v=gnZ50nmR_5U&feature=relmfu]

"La Stravaganza" RV. 279.

[https://www.youtube.com/watch?v=Tqbv9cPyBfs&feature=related]

L'hivern de les 4 estacions. RV.297.

[https://www.youtube.com/watch?v=uC-USAB530A&feature=related]

L'estiu de les 4 estacions. RV. 315


La tempesta di mare RV. 253

I el segon temps d'aquesta obra, a què recorda? A l'Hivern de les 4 estacions.

I així fins a l'infinit.

Comentaris (10)27-10-2012 16:16:41CURIOSITATS

Autocòpia (I)

En Miquel Pubill encetava el tema dient que en un programa de ràdio havien dit que Haydn copiava de Bach.

Jo he contestat que en aquell època era molt habitual.

O s'autocopiaven o copiaven dels altres.

Ara us vull mostrar una autocòpia de Mozart. Una part del concert núm. 19 per a piano, concretament l'Allegretto (3er moviment) i l'ària de Papagueno i Papaguena de l'acte 2on de la Flauta Màgica.

El núm. de catàleg -K. 459- del concert és més primerenc que el de la Flauta Màgica K.620.

Allegretto del concert núm. 19, minut 7:13 al 7:15 i segon videu minut 2:55 fins al minut 2:58.

[https://www.youtube.com/watch?v=bXpPkAqHo-4]

[https://www.youtube.com/watch?v=Nle90SXko3A&feature=relmfu]

Duet de Papagueno i Papaguena del final del segon acte de la Flauta Màgica.

[https://www.youtube.com/watch?v=OL7YF0Djruk]

Comentaris (16)27-10-2012 15:28:22CURIOSITATS

Protesta Musical

Durant el Classicisme musical es van fer moltes aportacions a la Música.

No hem d’anar pas a cercar formes curioses del Concert per a solista al Romanticisme primerenc amb els concerts per a piano de Beethoven números 4 i 5 on el piano comença abans de l’orquestra perquè el concert nº 9 de Mozart ja es produeix.

Amb Haydn inventa moltes coses: La forma sonata i la protesta musical.

Sí ja ho heu entès bé: LA PROTESTA MUSICAL.

Hi ha una simfonia ben peculiar. La dels Adéus. La tonalitat també és anormal per una simfonia: Fa sostingut menor.

El compàs és ¾, 3/8, ¾, 2/2 i ¾., cosa que diuen els experts en Música i no pas jo, que dóna un aire incomplert ja que aquesta obra la va escriure Haydn per protestar contra el seu patró Príncep Nikolaus Sterhazy perquè va fer romandre els músics massa temps al palau d’estiu allunyats de les seves esposes.

En el darrer moviment amb un adagio final té la característica que, els músics, un per un abandonen la sala i marxen. Quan acaba la simfonia, només resten dos violins. El príncep en qüestió ho va entendre a la primera i al dia següent va posar fi a les vacances i tots van tornar cap a Eisenstdt.

Què hauria fet l’Esterhazy sense Els Músics? I sense la Música?

La versió que poso és lliure ja que qui hauria d’abandonar la sala haurien de ser els vents i no les cordes, com es pot veure a l’esquerra de la imatge.

Espero que us agradi.

Orquestra dirigida per Igor Gruppman.

Primer moviment:

[https://www.youtube.com/watch?v=PbzngS5RPVk&feature=relmfu]

Segon moviment:

[https://www.youtube.com/watch?v=-Qk-LYY-NFE&feature=relmfu]

Tercer Moviment:

[https://www.youtube.com/watch?v=S3jrypLEV9g&feature=relmfu]

Quart Moviment:

[https://www.youtube.com/watch?v=K0ligH6PCW0&feature=relmfu]

Comentaris (31)21-10-2012 15:00:04CURIOSITATS