És un cicle de poemes en què la nota dominant és la Tristesa, Melanconia, El Desamor, l'Enyorança cap l'Amor llunyà, La Desgràcia personal, la Solitud, Les Aparicions Oníriques de l'Estimada Perduda, El reflex d'un mateix en una vida passada i per tant, enyorada i, sobretot, un cant a la Natura, un tret del Romanticisme....
Musicalment ens recorda altres cicles de Lieders de Schubert: La Bella Molinera on la música descriu els elements de la natura viva. I amb el Viatge d'Hivern, pels girs musicals d'alguns dels seus liders, sobretot del primer.
L'expressió "Cant del Cigne" es diu a la darrera obra que fas, sigui de teatre, dansa, poesia, etc. La llegenda diu que els cignes, abans de morir, entonen un cant trist i lúgubre. Aquest és el cicle de Schubert, el darrer. PÒSTUM. D. 957.
La versió que us presento és la que van fer a Amsterdam el 17 de juliol de 2013, Thomas Oliemans -baríton holandès- i Malcolm Martineau -pianista nascut a Edimburg-.
