Classe didàctica del que és un cànon, en Música.
Una mica d'història, en la música occidental va ser molt popular entre els segles XV i XVII.
El més conegut d'aquesta època és el de Pachelbel,
Composició polifónica en que s'utilitza el contrpunt -el geni en aquesta tècnica era Bach-.
Diferents veus entren per separat, a diferent altura, fent la mateixa melodia. Cànons a la segona o la tercera. Intervals Comencen en Do, la primera veu i la segona, en mi fent una tercera comptant do,re, mi. O quartes: do-fa (do, re, mi, fa) o quintes, Do-Sol (do, re, mi,fa, sol). Bach ho utilitza a les variacions Goldberg.
En el cànon de Pachelbel i el tots, comença la peça amb el baix continu, normalment el violoncel i llaüt o tiorba i clavecí o orgue positiu, que és l'Harmonia. Fan les notes o acords en que es basa tota la composició, la part veritcal. A la "Passacaglia" de Händel també ho podem escoltar, per exemple. La resta d'instruments, aquí són tres violins, fan la melodia que pot ser contínua i a mesura que es desenvolupa, afegeixen més notes. Com un tema amb variacions: és la part horitzonal. El cànon de Pachelbel és un cànon a l'octava. Fa # a Fa#, etc.
[https://www.youtube.com/watch?v=JvNQLJ1_HQ0]
I la partitura amb so artificial que podreu seguir les entrades de cada instrument. A l'octava.
[https://musescore.com/user/13337/scores/23021]
Per a més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0non_(m%C3%BAsica)
