Max Bruch és un compositor alemany (1838-1920).
Era violinista i també va ser director d'orquestra; però té obres per a viola i clarinet -concert i duets amb piano-, tema jueu "Kol Nidrei" variacions orquestrals amb violoncel, la Fantasia Escocesa per a violí i orquestra i, sobretot el seu concert per a violí en Sol menor Op. 26 -que va ser dedicat al violista jueu Joseph Joachim per qui Brahms també li'n dedicà el seu seu concert per a violí-, vaja, el més conegut dels dos que té.
Xafardejant pel Facebook a la pàgina oficial de Janine Jansen, ha penjat el concert més famós de Bruch interpretat a Tòquio, ahir. M'ha sorprès. Deu ser el concert en sí que s'ho deu valdre; modera algunes pallassades tot i que no pot deixar de fer-les, ella és així-; que va més seriosa sense ànim de provocar al director -com sol passar amb segons qui-, potser el meu estat d'ànim...no sé.
Pel que fa l'orquestra és força normal tot i que els orientals són una mica artificials en interpretació occidental. Però sembla que els japonesos vagin una mica més endavant que coerans i xinesos. El director és occidental, Edo de Waart, holandès com ella.
Ja m'ho direu vosaltres....
[https://www.youtube.com/watch?v=EHeBlpSz2yk]
[https://www.youtube.com/watch?v=_FtOT8mpf-Q]
[https://www.youtube.com/watch?v=MmjwwC90sNc]
Sempre el podeu comparar amb una jove japonesa Akiko Suwanai i el director israelià Eliahu Inbal.
A veure si jo tinc raó o no.
