Ness
per en 25 D'octubre 2013
590 Vistes

Cant del Destí.

Solemne, majestuosa i molt dramàtica introducció de l’orquestra. El Cor, de veus mixtes, té una presència polifònica, molt quadrada. El tractament de la veu és molt acurada. El Collegium Vocale de Gant solia fer música historicista i ara Romàntica, fet que s’ha sabut adaptar a les exigències de la Música de Brahms. Herreweghe, també.

 El Cant de les Parques.

Les parques, unes deesses en la mitologia romana que controlaven els esdeveniments de la vida dels mortals i dels immortals: Nona, feia girar el fil de la Vida; Decima: mesurava la Vida amb una Roda i Morta: posava fi a la Vida i escollia com havia de morir cada individu.

Un programa molt en la mateixa línia. El Destí, les etapes de la vida, amanit amb una Música digna, solemne i lírica.

 Rapsòdia per a Mezzo.

Amb text de Goethe, és una peça molt recollida i espiritual.

Va ser un regal de Brahms a una de les filles de Schumann per les seves noces.

És una música molt intimista.

Un tractament orquestral molt operístic però alhora semblant a la cantata de Beethoven feta en la seva joventut, per la mort de Josep II. Que sap jugar amb les veus i l’orquestra, ben equilibrat.

Cant fúnebre.

Per a cor mixt.

Solemne, quadrat, espiritual, breu. Un ritme molt brahmsià percutit pels tímpanis tres corxeres i una negre: (ta ta ta tà) insisteix com un ostinato.

Res de l’altre món, allò que ja m’esperava trobar, a l’altura de Herreweghe.

Un aplaudiment sorollós i merescut al final de la primera part.

La disposició orquestral és la que podem trobar a la gran majoria de totes les orquestres del món. Primers violins i contrabaixos esquerra, al costat de les trompes; violoncels i violes centre i dreta, segons violins. I la resta el vent. Tímpanis al fons al centre.

 Tercera Simfonia de Brahms.

Com qualsevol director que no sigui Paavo Järvi.

Instrumentació molt plena. Crescendos molt tensos.

El fraseig melòdic està molt ben traçat. Tots els instruments s’entenen.

Tempo moderat a pausat però tot i així, sense la dinàmica de contrastos com la versió força innovadora de Paavo Järvi. Això sí, fa de bon escoltar. Molt planera.

[http://liveweb.arte.tv/de/video/Hallenberg_Collegium_Vocale_Gent_hr_Sinfonieorchester_Herreweghe/]

Publicat a: Música
Sigues el primer a qui li agrada això.
Ness
hahhahhahahha
2 Novembre 2013
miquel pubill
no et passa a tu?es veuen venir d´una hora lluny,estan fets d´una altre manera...
2 Novembre 2013
Ness
no.... però pels comentaris se'ls coneix. I depèn de com vesteixin, també. Les pijes porten arrecades de perla, perquè són unes perles de guardar!
3 Novembre 2013
miquel pubill
estan fets unes bones perles amb el seu amor a la pàtria...
3 Novembre 2013