en 24 Juliol 2013
Sempre ens han inculcat que l'Oda a la l'Alegria ÉS l'himne a la llibertat.
No és cert.
La veritable oda a la llibertat es troba al final de l'acte II de Fidelio: En l'alliberament dels presoners i l'apologia a la fidelitat de Leonora que vestida d'home aconsegueix trobar el seu marit empresonat injustament per Don Pizarro, un alcaid castellà....
Quan Leonora canta amb el cor de fons és un dels moments més SUBLIMS de l'òpera. És un instant musical que ja utilitzar en la Cantata per la mort de Josep II. Va ser tan reeixida que l'usà més tard en la seva ÚNICA ÒPERA.
Espero que gaudiu d'aquest moment tan especial....
Publicat a: Música
moltes gràcies. no puc escriure articles però si escoltar meravelles com aquesta.