Aquesta és l'altra de les profanes.
Cantata del Cafè. BWV 211.
La direcció i interpretació al clave és a càrrec de Ton Koopman. El mateix que dirigeix el Magníficat.
És de les poques en què es Representa com si fos una obra teatral o pre-òpera.
Té narrador que fa de tenor, un baix i una soprano.
És una represntació curiosa perquè passa en un cafè d'època industrial, de principis del s.XX.
Resumint ens vol dir que el cafè no és bo per a la salut... (Al Romanticisme hi haurà un compositor alemany que farà un cànon contra el cafè, perquè el considera una beguda turca i ja sabem que els turcs van estar a les portes de Viena...)
Al final, tothom, els músics inclosos n'acaben bevent.
Que la gaudiu!
[https://www.youtube.com/watch?v=YC5KpmK6oOs&feature=my_liked_videos&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog]