He trobat una joia, Toscanini dirigint la 9a. de Beethoven.
Deu ser caps a l'any 1937 més o menys, amb la recent creada Orquestra Simfònica de la NBC.
Dirigeix la 9a. de Beethoven. Per què us la poso, deveu pensar?
2 motius.
1. Disposició dels músics: Contrabaixos esquerre i timbales dreta igualet que els actuals "historicistes" que coneixem: Järvi, Harnoncourt, Krevine, etc. I parlo de 1937 aproximadament.
2. Per la durada i com sona la Simfonia. No hi ha gaires diferències amb les que ens pot oferir Paavo Järvi. De fet Järvi i Toscanini els dura igual.
També tenen resultats semblants ja que ambdós directors usen gran orquestra i malgrat Järvi posi més èmfasi amb el vent, en aquesta simfonia, li surt menys reeixida. Les quintes de l'inici del primer movient, on el vent s'ha de sentir clarament, gairebé no són audibles.
Ambdós directors quadren molt el compàs i solemnitzen molt el tempo. Els cantants solistes estan disposats idènticament.
Al darrer moviment, baix i clarinet, en un diàleg entretixit, el clarinet se sent llunyà, mentre que amb Järvi, molt més. (Realització). Hi ha molt més contrast amb Toscanini que amb Järvi. Alenteix en la "marxa a la turca" i els fa quadrar el compàs a tempo di marchia cosa que en Järvi no fa. -A partir de minut 50: 23 fins al 51: 07- fa sonar una mini orquestra: flautí, bombo, platets i sobretot fagot baix, fagots, clarinets, flautes com si fos una Banda, gairebé a "soto voce"... amb el tenor i el cor de fons.
Potser Järvi té uns sforzatos més evidents .
Per tant, Järvi no descobreix la sopa d'all. Simplement ha estudiat els que l'han precedit i ha fet un mix.
