Mai m'hi havia fixat com ara. Des que escolto o vaig descobrir Paavo Järvi al juliol del 2012.
Aquest home m'ha donat profunditat i criteri musical que abans no tenia quan escoltava música interpretada amb criteris històrics.
Vaig escoltar una versió de Harnoncourt de la Simfonia 25 de Mozart i em va agradar molt perquè és tal com jo l'hauria dirigida.
Hogwood té una visió diferent de la simfonia, no tant accentuada, amb menys sforzzatos, és més suau...mentre que en Harnoncourt és més quadrada i les trompes se senten més...
De fet, ja n'havia escoltada feia molts anys, però ara té més rellevància.
Aquesta simfonia que us presento té una característica important. El ritme. L'accentuació.
Mozart la va escriure en SOL menor, que segons l'època deien que era la tonalitat de les dones. La va escriure perquè va voler, igual que la 40, també en la mateixa tonalitat.
També es diu que és la simfonia de les trompes perquè si hem de fer cas a criteris historicistes, s'han de fer servir trompes naturals i moltes perquè cada una ha de tenir una tonalitat diferent. Abans les trompes no tenien pistons com les d'ara i s'havien de bufar de manera natural -com les trompetes que ja n'heu vist amb les interpretacions de Järvi-.
Primer us presento un primer moviment de la 25 de Mozart interpretada per Harnoncourt i una segona versió per Hogwood -sencera.
[[https://www.youtube.com/watch?v=mcA-EWAGZ-0]
----
[https://www.youtube.com/watch?v=OyNi19dceMo&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog]
[https://www.youtube.com/watch?v=UGwRzbQM9os]
Disculpeu aquest 3er mov. porta publicitat...