Ja em va passar una vegada i diria que la Música està relacionada amb el nostre estat anímic.
En el concert de comiat a Paavo Järvi moments abans vaig estar tocant el clarinet i estava eufòrica i, tot escoltant la simfonia de Messiaen no sé què em va passar però...em va fer caure els ànims a terra. Vaja: em feia mal de cap, estava neguitosa i l'article que li'n vaig dedicar va ser catastròfic.
Un altre dia que em van tractar malament per telèfon i que em van deixar els ànims arrossegant-se per les clavagueres, la vaig tornar a escoltar i, sorpresa, SUBLIM.
Des de la galleda d'aigua freda d'ahir de la neuròloga de Cognitius (diagnòstic de ma mare), que no estic fina perquè ella no es vol deixar operar i ens diu moltes barbaritats...
A un grup de Facebook dedicat exclusivament a Bach, han penjat una peça per a orgue -a mi no m'agrada l'instrument- però l'he trobat Sublim, tant... que ara ja em trobo molt millor.
Vosaltres mateixos.
Ton Koopman.