Doncs, això és el que us deia...
Rossini no se'n sap estar de frases burletes típiques de les seves obres.
Originàriament és per a 2 violins 1 violoncel i 1 contrabaix, però per tenir més amplitud sonora, ho fan a la manera d'orquestra de corda. Com la la secció de cordes de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt. Aquí no és necessari cap director, tot rutlla sol. És una sonata en Do Major, Núm. 3.
Els alemanys ho fan molt bé les realitzacions. Aquí el contrabaix, sempre el més oblidat, se sent molt bé.
És una obra amb molts matisos i contrastos però sobretot molt melòdica; la melodia forma part de Rossini. Semblen àries d'opera. Són molt líriques. I cadascú té el seu moment de solista.
[https://www.youtube.com/watch?v=hBoRaT0L3Ck]
[https://www.youtube.com/watch?v=JfN8PUd5hGs]
[https://www.youtube.com/watch?v=NomSA4NHV70]
El tercer moviment, pels que ja sou una mica crescudets com jo i hagin escoltat un programa a Catalunya Ràdio de fa molts anys, a l'inici i final sortia aquest moviment, en versió quartet de corda: Postres de Músic, conduït pel Professor d'Història contremporània de la UAB: Josep Maria Solé Sabaté. Es va deixar de fer quan van entrar els socialistes al Parlament. Argumentaven que sempre arribava massa d'hora -com si hagués arribat a hora exacte-. Era massa catalanista i això els molestava molt.