login
Inicia sessió

register
Registra't

Senzillament, Música

De Dol!

Un 28 de juliol de 1750 va morir el Gran Compositor alemany Johann Sebastian Bach.

De la millor manera de recordar-lo és escoltant el Coral que obre la Passió segons Sant Joan, per alguns considerada menor, però per a mi, és SUBLIM, sobretot aquest Coral. Fa posar la pell de gallina.

Evidentment, Bach és el Nostre Senyor i no un altre....

[https://www.youtube.com/watch?v=rIcinMxNYBc]

Per sempre, seràs recordat en la nostra Memòria.

Comentaris (1)01-08-2014 23:34:05COMPOSITORS

Lorin Maazel

1930-2014.

Tràgica com la seva mort, l'Obertura Egmont, és una de les meves preferides.

Aquest any és un any trist perquè pel gener també va morir Claudio Abbado. Espero que no en caiguin més, els que ens agarada la Música no ens ho mereixem.

Senzillament Música també ret el seu particular homenatge.

Maazel sempre havia gaudit d'una bona fortuna crítica quan venia a Catalunya era molt apreciat com a director i d'acord amb el meu sentiment nacional, Egmont uneix la llibertat i l'admiració de Beethoven per les causes nobles i alhora, el sentiment més calorós per aquesta pèrdua immerescuda.

D.E.P. Maazel.

;(

[https://www.youtube.com/watch?v=YsI0yTC7bic]

Comentaris (3)14-07-2014 12:57:01DIRECTORS

Cap enigma

Mozart ho devia copiar, però l'original és del Gran Bach.

No sé perquè en diuen cànon enigmàtic... Potser per què Bach fa servir alguna notació simbòlica?

Recordem que va fer una fuga amb les seves lletres B A C H les quals en alemany són notes.

Però això sembla diferent. Molt millor que Mozart.

[https://www.youtube.com/watch?v=xUHQ2ybTejU&feature=player_embedded]

Comentaris (3)13-07-2014 13:48:39CURIOSITATS

Si ho escoltés Bach!

Escolteu-lo amb els ulls tancats perquè si no veus quin instrument es tracta, el confons.....

Queda bé, està molt ben ajustat de sonoritat.

No sé què pensaria Bach si ho escoltés perquè a la seva època encara no s'havien inventat aquests instruments...

[https://www.youtube.com/watch?v=STLf99Ou564]

Comentaris (5)09-07-2014 22:38:01CURIOSITATS

Jeremie Rhorer

Hi ha vida més enllà de Järvi, això tothom ho sap quan troba un altre director que sap extreure de la Música allò i millor.

Jeremie Rhorer. (París 1973). Clavecinista i orguenista i director francès. Ha estudiat anàlisi musical i composició al Conservatori de París. Està especialitzat en obres del Clacissisme i és el Funadador juntament amb el violonista Julien Chauvin del Conjunt Musical "El Cercle de l'Harmonia", dirigint obres de Mozart, principalment.

La simfonia Reforma de Mendelssohn amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt.

Té un aire molt contemplatiu i alhora punyent en el seu primer moviment. Sap alternar contrastos i modular-los com un terrissaire, una gerra.

Una orquestra de corda força reduïda de les que sol utilitzar Järvi, molt equilibrada tímbricament en el vent, en què en els solos de cada instrument, sobresurten i no queden eclipsats per un altre. Que ressalten...

[https://www.youtube.com/watch?v=otcrnrQAwD8&list=TL9E55VjtaOt2mvFFwzYE3nF9HZXiiDoLP]

Vosaltres mateixos. M'ha emocionat.

Comentaris (5)22-06-2014 13:43:40DIRECTORS

Buchbinder i Brahms

Avui ens ha penjat una interpretació històrica de l'any 1961, per ell mateix.

I he pensat de comparar-la amb un altre pianista també gran com ell o potser més.

De vegades els més grans tenen una visió més autèntica que els més joves.

També influeixen les escoles d'interpretació o la manera personal de cadascú.

A mi m'ha sobtat Buchbinder.

[https://www.youtube.com/watch?v=c5kpJpBUhAo]

Però alhora us la vull fer comparar amb un pianista força gran ja: Radu Lupu, romanès....

[https://www.youtube.com/watch?v=tp-DeAZmKOA]

Comentaris (5)04-06-2014 13:47:49CURIOSITATS

Langsam

En alemany significa, Lent.

És una peça de Schumann Op. 102 originalment per a violoncel però que el nostre contrabaixista estrella, Bozo Paradzik la interpreta molt bé.

És molt poètica, gairebé ratllant al Sublim, una cosa totalment inèdita amb Schumann.

[https://www.youtube.com/watch?v=pR2wGJSL0p0]

Comentaris (3)27-05-2014 19:08:32CONTRABAIX

Cal saber cercar

Francament, m'he quedat de pedra.

A part d'haver-hi pomes podrides, escòria assessina dels seus dirigents religiosos, entre mig de la població hi ha MÚSICS!!!!!!!

Al Facebook he vist un pianista amateur àrab interpretant Chopin, Beethoven, Mozart....

Té les seves interpretacions penjades al YOUTUBE.

Potser amb Chopin hi ha matisos personals -meus- que fa que m'agradi menys.

Beethoven, déu n'hi do... Llàstima del piano, un pèl desafinat, però la voluntat hi és i, per a mi n'hi ha prou!

Sonata núm. 21 Op. 53 en Do Major Waldstein de Beethoven, 1r. Mov.

[https://www.youtube.com/watch?v=WY-m3Gku_UM]

Sonata núm. 17 Op. 31 núm 2 en Re menor "La Tempesta" Beethoven. 3r. Moviment.

[https://www.youtube.com/watch?v=XJ-ModFla0g]

Té força qualitat. Chopin sembla ser el seu preferit -a qui no?-. Nocturn Op. 48 núm. 1

[https://www.youtube.com/watch?v=Zzp01qtqEFI]

A veure què en penseu....

Xucran (gràcies)


Comentaris (2)18-05-2014 22:51:44CURIOSITATS

I la lletra, on és?

Tal com vaig apuntar ahir a l'article "Sorpresos", la presentadora del concert -ara també en dirien conductora- que anava explicant l'obra i miracles del què interpretarien la coral o l'orquestra de cordes a 4cordes o tots plegats, tenia una cultrura musical típica del país. Nul·la.

Jo no sé quina cultura musical té l'Escola "Fundació Llor", però segur que el públic que hi assistia encara era més ignorant. Podia ésser molt ric perquè aquesta escola -sortosament NO és de l'OPUS- és per a qui se la pot permetre.

És una escola elitista en què el català, l'anglès i el castellà són vehiculars en segons quines matèries, un model bastant opusià però reconec que mirant per sobre el projecte educatiu, no toca vores amb una escola d'aquest tipus, on pagues molt per edificar una escena de cartró pedra. Sembla bona...

De fet, i ara tornant al concert i les mancances culturals, gairebé tot eren això cançonetes i en tota cançoneta hi ha d'haver una lletra sinó no seria una cançó.

  • "Dona Nobis Pacem", ens van dir que era d'autor anònim, però és de Mozart. I no és una simple cançó, és un cannon, cantat majoritàriament a Capella, sense instruments. El cor no estava preparat per cantar una peça tan elaborada d'entonació. la versió que us proposo, sí.

[https://www.youtube.com/watch?v=0TZPNfJfiQ0]

  • Heaven is wonderful place (gospel)
  • Hallelluyia (Leonard Cohen).
  • Stand by me (una cançoneta que la ballava en Travolta a no sé quina pel·lícula). (aquestes cançons estaven acompanyades per un baix elèctric, una guitarra, caixa flamenca i un saxòfon)

Deprés va venir la part "bona" però a mi em va tocar els collons quan la presentadora en va dir-ne "cançons", quan es tractava de dos moviments d'un concert per a 2 flautes -originalment de bec però en el concert era una de cada, traverso i bec- de Vivaldi. Hauria pogut dir: "És un concert barroc per a cordes on els dos solistes són 2 flautes, però per no estendre'ns gaire, només interpretaran 2 moviments dels tres de què consta". (Si és una escola de tan d'elit, una mica de cultura addicional no fa cap mal). RV 533. (I un clavecí de mentida).

[https://www.youtube.com/watch?v=1TgfqvR-GI0]

  • Puigsoliu de Joaquim Serra. Un Poema simfònic original per a Cobla però que ahir es feia amb un arranjament per a cordes. Francament quedava més apagat. El director de l'Orquestra Jove de La Selva és el mateix que va dirigir el concert i Director de A Quatre Cordes, Càndid Rodríguez. La versió que us presento el dirigeix ell mateix amb l'Orquestra Jove de La Selva, del 2012.

[https://www.youtube.com/watch?v=2n4R45lUzZ0]

He trobat la versió original per a Cobla de Puigsoliu, però amb una Cobla que no sona prou bé. La Mil·lenària, de la Catalunya Nord. Opineu...

[https://www.youtube.com/watch?v=RLdQrXs_640]

I per acabar una selecció de cançons de la pel·lícula "Els nois del cor", coneguda amb el nom en castellà "Los chicos del coro". Orquestra de Cambra A Quatre Cordes i la Coral de la Fundació Llor.

  • Signore della Cimme.
  • Himne a la niut ( una ària d'una òpera de Rameau, versionada per a cor).
  • Ave Maria (originalment de Caccini, però que la van registrar per un altre compositor més modern).
  • Vois sur ton Chemin.

El director, en Càndid Rodríguez va estudiar direcció amb Francesc Llongueres -alummne de Celibidache- i en va ser col·laborador des del 1989 fins el 2000 en el pla de formació Orquestral de Virtèlia Escola de Música.

Actualment és el director titular de La Jove Orquestra de Cambra de Sant Boi del Llobregat, de La Jove Orquestra de Banyoles i L'Orquestra Jove de La Selva. Ha estat cap d'estudis muiscals de l'Escolania de Montserrat i ara és el Director de les Orquestres de l'Escolania de Montserrat.

L'Orquestra de Cambra a Quatre Cordes és la consolidació del darrer esglaó de tot un projecte d'orquestres de l'Escola Blai Net de Sant Boi del Llobregat, que va néixer oficialment l'octubre de 2004.

Comentaris (5)12-05-2014 16:10:28CURIOSITATS

Un caramel

Quantes coses es poden dir amb un violí!!!!

Però no tots els compositors serveixen.

N'hi ha un de sol que no li calen comentaris afegits.

Només admiració i contemplació.

Bach.

[https://www.youtube.com/watch?v=RG7rx3BO6JY&feature=share]

Comentaris (23)14-04-2014 21:04:52MÚSICA

Com Brahms

En els ambients culturals entorn a la Música culta hom diu que Brahms va ser qui va animar a Dvorak a dedicar-se a la composició, mentre que amb Mahler, Brahms li va dir que era més bon director d'orquestra que compositor...i això no és cap llegenda urbana, hi ha moltes fonts al respecte. Mahler gran part de la seva vida la va dedicar a dirigir orquestres i a l'estiu, componia.

Tornem a Dvorak.

Avui he descobert aquesta peça. Un quintet per a piano. És a dir, el típic quartet de corda: 2 violins; 1 viola i 1 violoncel. Ara, suma-li el piano. Brahms en té un, de quintet. I si coneixem bé el llenguatge de Brahms podem dir que aquest quintet per a piano té un llenguatge musical molt brahmsià. A més a més, dels trets característics de Dvorak.

Molt íntim, sensible, emotiu, Romàntic...

Op. 81 en La major.

[https://www.youtube.com/watch?v=Xn7VmoJ7_AQ]

Comentaris (3)05-04-2014 20:19:27CURIOSITATS

Ara, en vent

Serenata per vent en re menor de Dvorak -però amb el suport d'un contrabaix i un violoncel-, Op. 44.

En aquest cas també es pot sentir els girs típics d'ell, del compositor, tics de la música nacional de Txèquia, presents en moltes obres posteriors, sobretot en simfonies.

No hi ha gaires textures o plans entre instruments; no es distingeixen, queden empastats, potser per la gravació....

[https://www.youtube.com/watch?v=NPd9ZMGyZEQ]

Comentaris (2)05-04-2014 20:01:23CURIOSITATS

Concerto per una notte di Natale

Hi trobeu alguna diferència amb Zani? Arcangelo Corelli.

[https://www.youtube.com/watch?v=lAboao_peJQ]

Comentaris (1)04-04-2014 14:54:48CURIOSITATS

Serenata per cordes

Una obra de Joventud de Dvorak, Op. 22.

No hi ha instruments de vent, només cordes.

Musicalment es percep el seu alt contingut melòdic d'influència eslava -se'l considera l'iniciador junatment amb Smetena, com a nacionalista misical de Txèquia-.

La versió que us proposo està molt bé ja que el fraseig és clar i les melodies i temes de què està composta l'obra s'entenen amb facilitat.

Orquestra de Cambra Nova Europa. Director, Nicolas Krauze.

[https://www.youtube.com/watch?v=c0ljQpFSO0c]

[https://www.youtube.com/watch?v=TFJjo0f2wkg]

[https://www.youtube.com/watch?v=F53qQwxDlz8]

[https://www.youtube.com/watch?v=C23d6BZBxRM]

[https://www.youtube.com/watch?v=6h6yTWoMCG0]

Comentaris (5)02-04-2014 16:01:51COMPOSITORS

Sonata da Chiesa

Normalment és una mena de concerti grosso -l'antecedent del concert per a solista- per a instrument evidenetment solista -habitualment violí-. Amb Vivaldi utilitzarà altres instruments: Violoncel, Guitarra o Mandolina o varis violins -2 o 4-, flauta de bec, oboè, etc.

Normalment coneixem els germans Alessandro i Marcello Corelli amb els seus Concerti per després de Nadal i després les famoses Sonates da Chiesa i, no serà fins el Barroc ple Alemany i Classicisme que es fixarà en la forma. 1. Allegro: Forma sonata. A-B-pont i desenvolupament. A-B-Coda o Cadença. 2. Adagio, normalment un tema amb variacions on el el solista exposa els temes i l'orquestra repetirà. 3. Rondó que pot ser forma sonata o no. I el solista també tindrà un paper important sobretot en els espais destinats al lluïment, a cada frase o repetició.

Us presento un compositor desconegut fins ara, Andrea Teodoro Zani. Italià nascut a Cremona (11de novembre 1696-8 de setembre 1729). Evidentment tal com mana la tradició, Zani l'instrument utilitzat és el Violí.

[https://www.youtube.com/watch?v=aW6KodoaLmk]

Comentaris (5)01-04-2014 18:54:54CURIOSITATS

Pàgines: 123456789101126  <>