login
Inicia sessió

register
Registra't

Senzillament, Música

Millor

Fa temps vaig trobar una versió d'aquesta peça que no em va desagradar -en el seu moment- perquè potser no havia trobada. Aqueasta. Té molt més nivell tot i quew la Maria Joao Pires no és una de les preferidies pianistes...

Però en aquesta peça de Schubert.....juntament amb un altre pianinsta que no n'he sabut res fins ara, m'han deixat corpresa.

Aquesta Fantasia en Fa menor, Op. 103, precisament és la meva preferida i el gaudi és superior a qualsevol altre.

[https://www.youtube.com/watch?v=UruWMxY2OF4]

Comentaris (2)21-06-2015 21:16:51INTÈRPRETS

Moments musicals

Schubert.

Moments musicals. D. 780

Interpretats per Alfred Brendl que teòricament és especialista en Beethoven però aquesta versió m'agrada.

Moments musicals, moments conteplatius...

[https://www.youtube.com/watch?v=0WDQL_X7Euk]

Comentaris (1)20-06-2015 13:25:14COMPOSITORS

Cànons

Classe didàctica del que és un cànon, en Música.

Una mica d'història, en la música occidental va ser molt popular entre els segles XV i XVII.

El més conegut d'aquesta època és el de Pachelbel,

Composició polifónica en que s'utilitza el contrpunt -el geni en aquesta tècnica era Bach-.

Diferents veus entren per separat, a diferent altura, fent la mateixa melodia. Cànons a la segona o la tercera. Intervals Comencen en Do, la primera veu i la segona, en mi fent una tercera comptant do,re, mi. O quartes: do-fa (do, re, mi, fa) o quintes, Do-Sol (do, re, mi,fa, sol). Bach ho utilitza a les variacions Goldberg.

En el cànon de Pachelbel i el tots, comença la peça amb el baix continu, normalment el violoncel i llaüt o tiorba i clavecí o orgue positiu, que és l'Harmonia. Fan les notes o acords en que es basa tota la composició, la part veritcal. A la "Passacaglia" de Händel també ho podem escoltar, per exemple. La resta d'instruments, aquí són tres violins, fan la melodia que pot ser contínua i a mesura que es desenvolupa, afegeixen més notes. Com un tema amb variacions: és la part horitzonal. El cànon de Pachelbel és un cànon a l'octava. Fa # a Fa#, etc.

[https://www.youtube.com/watch?v=JvNQLJ1_HQ0]

I la partitura amb so artificial que podreu seguir les entrades de cada instrument. A l'octava.

[https://musescore.com/user/13337/scores/23021]

Per a més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0non_(m%C3%BAsica)

Comentaris (2)14-06-2015 21:59:54CURIOSITATS

Les fonts...

He trobat la font d'un tema i variacions que se'n fet moltes versions: Violí/viola; violí/ violoncel; 2 violoncels, etc.

El tema que també són variacions, és el d'una Suite de Händel, en Sol Menor.

Un compositor que va morir el 1935 en va fer un arrenjament, s'ha fet molt popular.

Hom en diu Passacaglia Händel- Halvorsen. Fins els 32 segons, a través de notes soltes, que serien el tema -com si fos d'una fuga-, després s'hi afegeix, amb acords la primera variació, o resposta i així fins trobar el tutti complet. La part de la Suite de Händel és curta però les variacions que en fa Halvorsen s'allarguen una mica més.

La Suite (parcial) número 7 en sol Menor de Händel:

[https://www.youtube.com/watch?v=xcbqdjNgGiA]

Jo posaré la més coneguda: Violí-Viola.

[https://www.youtube.com/watch?v=yMkMja88DGA]

Comentaris (4)11-06-2015 21:38:07CURIOSITATS

Motatu i Bach

Diumenge a les 18:30 tindrà lloc al "Teatre la Violeta" al carrer Maspons, núm. 6 de Gràcia, un concert del violoncelista Motatu per oferir-nos una integral Suites de Bach. L'entrada no és gratuïta, el preu és baix, per pagar el lloguer de la sala.

Jo hi aniré.

Comentaris (0)29-05-2015 13:04:57INTÈRPRETS

Qui ho diria...

15 anys.

Coreans del sud.

I sense partituta.

Millor que els intèrprets consumats tipus Jansen o Rachlin per posar un exemple... POtser massa tècnics, però impecables.

[https://www.youtube.com/watch?v=nnOoAnLL7vY]

Comentaris (2)21-05-2015 20:48:42CURIOSITATS

Glenn Gould

Deien que aquest pisnista podia tenir la Síndrome d'Asperguer, un trastoirn d'espectre autista.

Era molt bon pianista i sobretot, un gran entès en Bach.

És divertit veure'l tocant perquè fins i tot, ressegeix la melodia amb la veu.

És curiós.

[https://www.youtube.com/watch?v=uzJsfZHssIs]

La sonata de Bach és molt mecànica tot i que Menuhin és de l'escola "romàntica"....

* perdoneu els talls, però va inclòs amb el vídeo...

Comentaris (18)19-05-2015 14:51:05CURIOSITATS

360 anys del seu inventor

Ahir feia exactament 360 anys del neixement de l'inventor del Pianoforte, http://ca.wikipedia.org/wiki/Bartolomeo_Cristofori

l'antecessor del Piano de cua actual.

I com a mostra de l'efemèride, això:

[https://www.youtube.com/watch?v=bVJjdl2Dxkc]

Així sona...

Comentaris (3)05-05-2015 21:42:34CURIOSITATS

Bell exemple

I Romàntic, per a la posteritat.

Jacqueline du Pré i Daniel Baremboim.

Brahms. Sonata per a Piano i violoncel Op. 38 en MI menor.

[https://www.youtube.com/watch?v=9XiYrzsgWto]

Comentaris (1)19-04-2015 20:32:15MÚSICA

OCNE

És diferent i vol assemblar-se amb Hogwood però és millor que la versió de Paavo Järvi.

Moltes Felicitats per a L'Orquestra de Cambra Nova d'Europa. De ben segur que al temps de Mozart no era una gran orquestra sinó una orquestra de cambra amb vent i, això és el que més s'hi acosta.

[https://www.youtube.com/watch?v=LS-xGqiIGlg]

Comentaris (1)13-04-2015 22:10:17INTÈRPRETS

Du Pré

La sempre estimada Jacqueline Du Pré.

Almenys no és escola Pau Casals o Rostropovich. És, era ella.

Les seves Suites de Bach per a violoncel sol són una delícia. No hi ha vibratos tan típics de l'escola antiga com Rostropovich i Motatu.

Ella NO. Amb 17 anys ja tocava així... com hauria estat si no hagués mort d'esclerosi múltiple?

[https://www.youtube.com/watch?v=p0PU5RsMEeU]

Comentaris (2)05-04-2015 14:23:22INTÈRPRETS

Un exemple...

de joventud de Gheorghe Valeriu Motatu, però de l'any 1988.

[https://www.youtube.com/watch?v=mN0p3q_la-A]

El violoncelista que vaig escoltar diumenge a Gràcia.

Comentaris (1)31-03-2015 21:24:58CURIOSITATS

Gheorghe Motatu

És un nom propi del violoncel.

Nascut a Romania però fa anys que viu a Catalunya, traduint-se el nom per Jordi Motatu.

Va estudiar amb Rostropovicht, de l'escola antiga. Diríem com nét de Pau Casals ja que amb les Suites de Bach hi posa molts vibratos i l'escola "antiga" actual com Harnoncourt intenta fer-ho com ho devia fer Bach. Ell no. Però tot i així sap interpretar el caràcter de les diferents peces que componen les Suites de Bach.

Ahir vaig anar amb el meu germà a un concert que feia a Gràcia de Barcelona per celebrar els seus 75 anys. És molt vital; camina molt i intenta riure molt. És jovial, rialler i molt expeditiu musicalment.

Va ser molt variat. Ell també és molt personal. Millor que Rostropovicht.

Té algunes composicions per a violoncel sol molt millors que la resta de compositors comtemporanis els quals ell ens va fer un tast o fins i tot que Max Reger, un compositor post-romàntic.

No disposo res com a exemple però si voleu una prova, haureu de venir al carrer Maspons, 6 del barri de Gràcia el dia 31 de Maig. Hora sense concretar per escoltar-li les 6 Suites de Bach, senceres.

No me'l vull perdre. I vosaltres?

Comentaris (2)30-03-2015 23:33:49INTÈRPRETS

"Ma non tanto minuten"...

L'altre post em queixava que hi ha directors d'escola antiga solen relentir algunes obres o fer-les massa ràpides en d'altres.

Ara he trobat una obertura de Glinka, Ruslan i Ludmila dirigida per Paavo Järvi (5:13 minuts) i per Tennstedt (5:03). Ma non tanto minuten. No difereixen en gaires minuts de diferència la seva interpretació. (10 segons).

Crec que en la de Tennstedt sembla més àgil. Més solemne. Més russa.

Potser la gravació de Järvi no és millor i els detalls es perden en l'atmosfera global. I l'altra està molt ben feta. I fins i tot diria que molt més ràpida. Són caràcters diferents, compositors diferents i sentiments diferents. Sense dubte em quedo amb Tennstedt.

[https://www.youtube.com/watch?v=sSkEGU4m_vY]

[https://www.youtube.com/watch?v=Hav8ui3OyJA]

Comentaris (7)27-03-2015 14:32:19DIRECTORS

Comparacions odioses

Ja coneixem Rienzi, una de les òperes primerenques de Wagner.

Darrerament estic descobrint un director que va dirigir London Sinfony Orchester: Klaus Tennstedt, amb diverses obertures de Wagner.

Tot i que en general és bastant lent, com l'escola antiga de Solti, Szell o Maazel, amb Wagner m'ha semblat adient però, gratant òperes ja escoltades, altres versions, m'ha semblat massa homogeni musicalment.

Obertura Rienzi. La introducció i en general, és molt feixuga, sembla que no acaba d'enllestir el fraseig. Massa mastegada.

No m'agraden haver de fer comparacions, per a mi són odioses sobretot en persones que es mostren altives i crfegudes com en Paavo Järvi. En ell, nou de trinca i nova era de directors, la versió de Rienzi, sap donar a la música allò que li correspon a cada moment. És harmoniosa i equilabrada.

Solemne.

O sinó, compareu.

[https://www.youtube.com/watch?v=M2JjnB45D34]

[https://www.youtube.com/watch?v=rPocVpMieP4]

Comentaris (6)25-03-2015 16:10:49DIRECTORS

Pàgines: 1234567826  <>