login
Inicia sessió

register
Registra't

Senzillament, Música

Matisant

A ma mare li agrada un "comunicador" que abans de comprar-lo RTVE havia fet un programa semblant a C33 "Òpera en texans", Ramon Gener.

A Espanyya de La2 com que són molt suyos, aquest estiu fan un programa d'Òperes de temàtica "espanyola". Aquest diumenge crec van fer el Barber de Sevilla de Rossini.

Va parlar d'una part de la "coloratura". (Però al mateix temps es van deixar de la Cavatina i haurien mort 2 ocells d'un sol cop No sé si ell ho sabia o no, potser els espanyols tampoc ho haurien entès, co tampoc els intervals que va descobrir Pitàgores. secció de quintes i llur afinació....) En Marcel Gorgori i en Roger Alier la van definir com un galop del cavall quan l'ària arriba al seu clímax. L'ària de Rossina del Barber de Sevilla, hi ha les dues coses. Coloratura melísmàtica i Cavatina.

Jo entenc per la Coloratura, un registre de veu de la soprano per sobre de les notes agudes. En diuen Soprano de coloratura, i es caracteritxza per la seva extremat domini d'aguts. Do7. Una de les més conegudes és Diana Damrau...

Però aquell comunicador que en sap tant, va parlar d'una altra cosa. Coloratura com coloració o ornamentació melísmàtica d'una melodia. Ho defineixen a finals del S. XVIII i sobretot pren cos al bel canto del S. XIX. Abans però ja existia, amb Caccini, al Renaixement.

Uns exemples:

Coloratura renaixentista: Caccini.

[https://www.youtube.com/watch?v=_cxj7DallR4]

Barroc amb Händel, ària per a tenor.

[https://www.youtube.com/watch?v=jIkMIw1wz7A]

Classicisme. Mozart. Coloratura melísmàtica i d'aguts. Al·leluia. Originàriament per a Castrats. Amb Diana Damrau.

[https://www.youtube.com/watch?v=y2M5fz3jCN0]

Més Mozart. Flauta Màgica. La Reina de la Nit. Luciana Serra. Aguda i melismàtica.

[https://www.youtube.com/watch?v=rxGy83aipbY]

Els contes d'ETA Hoffman La nina Olympia. Luciana Serra. S. XIX.

[https://www.youtube.com/watch?v=sXK3pUdBRGA]

Rossini. L'ària de Rosina, hom la trobem com a Cavatina, allò que aquell saberut va ometre. Una voce poco fa....Amb Callas. Ell només en va parlar de "Coloratura". I la Cavatina és molt més evident....

[https://www.youtube.com/watch?v=NuEmJZzuG9U]

Normalment la coloratura va associada en sopranos, a l'agudesa sonora i melísmàtica. El melisme ja apareix a l'edat mitjana amb el cant gregorià.

:P

Comentaris (3)06-07-2015 15:33:49CURIOSITATS

Jacopo Fulimeni

Un talent italià d'11 anys....

[https://www.youtube.com/watch?v=hdsD3rNKetk]

Sense paraules...

Comentaris (6)02-07-2015 21:37:46INTÈRPRETS

Recolliment

El meu germà m'ha fet descobrir unes peces de Brahms -algunes val a dir que ja les coneixia- però m'ha sesconcertat la interpretació.

Sembla que com més endarrera anem, sembla que s'hagin d'assemblar al seu compositor.

Peter Rösel, pianista, 2 de febrer de 1945.

[https://www.youtube.com/watch?v=L_YrpZsyv8Y&feature=share]

Comentaris (1)24-06-2015 15:10:12CURIOSITATS

Millor

Fa temps vaig trobar una versió d'aquesta peça que no em va desagradar -en el seu moment- perquè potser no havia trobada. Aqueasta. Té molt més nivell tot i quew la Maria Joao Pires no és una de les preferidies pianistes...

Però en aquesta peça de Schubert.....juntament amb un altre pianinsta que no n'he sabut res fins ara, m'han deixat corpresa.

Aquesta Fantasia en Fa menor, Op. 103, precisament és la meva preferida i el gaudi és superior a qualsevol altre.

[https://www.youtube.com/watch?v=UruWMxY2OF4]

Comentaris (2)21-06-2015 21:16:51INTÈRPRETS

Moments musicals

Schubert.

Moments musicals. D. 780

Interpretats per Alfred Brendl que teòricament és especialista en Beethoven però aquesta versió m'agrada.

Moments musicals, moments conteplatius...

[https://www.youtube.com/watch?v=0WDQL_X7Euk]

Comentaris (1)20-06-2015 13:25:14COMPOSITORS

Cànons

Classe didàctica del que és un cànon, en Música.

Una mica d'història, en la música occidental va ser molt popular entre els segles XV i XVII.

El més conegut d'aquesta època és el de Pachelbel,

Composició polifónica en que s'utilitza el contrpunt -el geni en aquesta tècnica era Bach-.

Diferents veus entren per separat, a diferent altura, fent la mateixa melodia. Cànons a la segona o la tercera. Intervals Comencen en Do, la primera veu i la segona, en mi fent una tercera comptant do,re, mi. O quartes: do-fa (do, re, mi, fa) o quintes, Do-Sol (do, re, mi,fa, sol). Bach ho utilitza a les variacions Goldberg.

En el cànon de Pachelbel i el tots, comença la peça amb el baix continu, normalment el violoncel i llaüt o tiorba i clavecí o orgue positiu, que és l'Harmonia. Fan les notes o acords en que es basa tota la composició, la part veritcal. A la "Passacaglia" de Händel també ho podem escoltar, per exemple. La resta d'instruments, aquí són tres violins, fan la melodia que pot ser contínua i a mesura que es desenvolupa, afegeixen més notes. Com un tema amb variacions: és la part horitzonal. El cànon de Pachelbel és un cànon a l'octava. Fa # a Fa#, etc.

[https://www.youtube.com/watch?v=JvNQLJ1_HQ0]

I la partitura amb so artificial que podreu seguir les entrades de cada instrument. A l'octava.

[https://musescore.com/user/13337/scores/23021]

Per a més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0non_(m%C3%BAsica)

Comentaris (2)14-06-2015 21:59:54CURIOSITATS

Les fonts...

He trobat la font d'un tema i variacions que se'n fet moltes versions: Violí/viola; violí/ violoncel; 2 violoncels, etc.

El tema que també són variacions, és el d'una Suite de Händel, en Sol Menor.

Un compositor que va morir el 1935 en va fer un arrenjament, s'ha fet molt popular.

Hom en diu Passacaglia Händel- Halvorsen. Fins els 32 segons, a través de notes soltes, que serien el tema -com si fos d'una fuga-, després s'hi afegeix, amb acords la primera variació, o resposta i així fins trobar el tutti complet. La part de la Suite de Händel és curta però les variacions que en fa Halvorsen s'allarguen una mica més.

La Suite (parcial) número 7 en sol Menor de Händel:

[https://www.youtube.com/watch?v=xcbqdjNgGiA]

Jo posaré la més coneguda: Violí-Viola.

[https://www.youtube.com/watch?v=yMkMja88DGA]

Comentaris (4)11-06-2015 21:38:07CURIOSITATS

Motatu i Bach

Diumenge a les 18:30 tindrà lloc al "Teatre la Violeta" al carrer Maspons, núm. 6 de Gràcia, un concert del violoncelista Motatu per oferir-nos una integral Suites de Bach. L'entrada no és gratuïta, el preu és baix, per pagar el lloguer de la sala.

Jo hi aniré.

Comentaris (0)29-05-2015 13:04:57INTÈRPRETS

Qui ho diria...

15 anys.

Coreans del sud.

I sense partituta.

Millor que els intèrprets consumats tipus Jansen o Rachlin per posar un exemple... POtser massa tècnics, però impecables.

[https://www.youtube.com/watch?v=nnOoAnLL7vY]

Comentaris (2)21-05-2015 20:48:42CURIOSITATS

Glenn Gould

Deien que aquest pisnista podia tenir la Síndrome d'Asperguer, un trastoirn d'espectre autista.

Era molt bon pianista i sobretot, un gran entès en Bach.

És divertit veure'l tocant perquè fins i tot, ressegeix la melodia amb la veu.

És curiós.

[https://www.youtube.com/watch?v=uzJsfZHssIs]

La sonata de Bach és molt mecànica tot i que Menuhin és de l'escola "romàntica"....

* perdoneu els talls, però va inclòs amb el vídeo...

Comentaris (18)19-05-2015 14:51:05CURIOSITATS

360 anys del seu inventor

Ahir feia exactament 360 anys del neixement de l'inventor del Pianoforte, http://ca.wikipedia.org/wiki/Bartolomeo_Cristofori

l'antecessor del Piano de cua actual.

I com a mostra de l'efemèride, això:

[https://www.youtube.com/watch?v=bVJjdl2Dxkc]

Així sona...

Comentaris (3)05-05-2015 21:42:34CURIOSITATS

Bell exemple

I Romàntic, per a la posteritat.

Jacqueline du Pré i Daniel Baremboim.

Brahms. Sonata per a Piano i violoncel Op. 38 en MI menor.

[https://www.youtube.com/watch?v=9XiYrzsgWto]

Comentaris (1)19-04-2015 20:32:15MÚSICA

OCNE

És diferent i vol assemblar-se amb Hogwood però és millor que la versió de Paavo Järvi.

Moltes Felicitats per a L'Orquestra de Cambra Nova d'Europa. De ben segur que al temps de Mozart no era una gran orquestra sinó una orquestra de cambra amb vent i, això és el que més s'hi acosta.

[https://www.youtube.com/watch?v=LS-xGqiIGlg]

Comentaris (1)13-04-2015 22:10:17INTÈRPRETS

Du Pré

La sempre estimada Jacqueline Du Pré.

Almenys no és escola Pau Casals o Rostropovich. És, era ella.

Les seves Suites de Bach per a violoncel sol són una delícia. No hi ha vibratos tan típics de l'escola antiga com Rostropovich i Motatu.

Ella NO. Amb 17 anys ja tocava així... com hauria estat si no hagués mort d'esclerosi múltiple?

[https://www.youtube.com/watch?v=p0PU5RsMEeU]

Comentaris (2)05-04-2015 14:23:22INTÈRPRETS

Un exemple...

de joventud de Gheorghe Valeriu Motatu, però de l'any 1988.

[https://www.youtube.com/watch?v=mN0p3q_la-A]

El violoncelista que vaig escoltar diumenge a Gràcia.

Comentaris (1)31-03-2015 21:24:58CURIOSITATS

Pàgines: 1234567826  <>