login
Inicia sessió

register
Registra't

Senzillament, Música

Evocacions

Acaba de fer un super xàfec a Sabadell.

I el record llunyà m'ha evocat una música que tenia oblidada i que va sens dubte, va ser una de les que més em va agradar a la infantesa. No dic, xocar, sinó agradar.

La Suite del Grand Canyon de Ferdinand von Grofé, músic i compositor americà, d'origen belga. (1892-1972).

És una música que s'inspira, formalment, amb la Pastoral de Beethoven, amb 5 moviments que descriuen un paisatge.

I sembla que t'hi trobis, realment.

1. Albada.

2. Desert pintat.

3. En el camí.

4. Capvespre.

5. Xàfec.

Pels els agrada la percussió, la tempesta o xàfec està molt ben trobada. Per a mi és una de les millors que existeixen després de la simfonia Pastoral de Beethoven.

La versió que us presento està dirigida pel director ja mort, Leonard Bernstein. Tot un luxe pels sentits musicals.

[https://www.youtube.com/watch?v=N1l5vgY_3tw]

Comentaris (5)21-10-2012 17:25:14COMPOSITORS

Protesta Musical

Durant el Classicisme musical es van fer moltes aportacions a la Música.

No hem d’anar pas a cercar formes curioses del Concert per a solista al Romanticisme primerenc amb els concerts per a piano de Beethoven números 4 i 5 on el piano comença abans de l’orquestra perquè el concert nº 9 de Mozart ja es produeix.

Amb Haydn inventa moltes coses: La forma sonata i la protesta musical.

Sí ja ho heu entès bé: LA PROTESTA MUSICAL.

Hi ha una simfonia ben peculiar. La dels Adéus. La tonalitat també és anormal per una simfonia: Fa sostingut menor.

El compàs és ¾, 3/8, ¾, 2/2 i ¾., cosa que diuen els experts en Música i no pas jo, que dóna un aire incomplert ja que aquesta obra la va escriure Haydn per protestar contra el seu patró Príncep Nikolaus Sterhazy perquè va fer romandre els músics massa temps al palau d’estiu allunyats de les seves esposes.

En el darrer moviment amb un adagio final té la característica que, els músics, un per un abandonen la sala i marxen. Quan acaba la simfonia, només resten dos violins. El príncep en qüestió ho va entendre a la primera i al dia següent va posar fi a les vacances i tots van tornar cap a Eisenstdt.

Què hauria fet l’Esterhazy sense Els Músics? I sense la Música?

La versió que poso és lliure ja que qui hauria d’abandonar la sala haurien de ser els vents i no les cordes, com es pot veure a l’esquerra de la imatge.

Espero que us agradi.

Orquestra dirigida per Igor Gruppman.

Primer moviment:

[https://www.youtube.com/watch?v=PbzngS5RPVk&feature=relmfu]

Segon moviment:

[https://www.youtube.com/watch?v=-Qk-LYY-NFE&feature=relmfu]

Tercer Moviment:

[https://www.youtube.com/watch?v=S3jrypLEV9g&feature=relmfu]

Quart Moviment:

[https://www.youtube.com/watch?v=K0ligH6PCW0&feature=relmfu]

Comentaris (31)21-10-2012 15:00:04CURIOSITATS

Estils

Una vegada a Universitat em va passar un cas com un cabàs.

Al pla d'estudis que em va tocar pair fèiem Història de la Música. A la primera part estava dedicada al món antic i a la música medieval i, fèiem això, Història.

A la segona part de l'assignatura, vam tenir una professora que ens va acostar a la veritable música a través de les Formes Musicals, és a dir de la Forma Sonata a través de la Història de la Música.

Una composició estructurada en:

  1. Exposició: Format per un Tema A, un pont i, un tema B.
  2. Desenvolupament: Normalment desenvolupa un dels dos temes de l'exposició, sobretot el tema B, amb modulacions tonals.
  3. Reexposició:Aparició d'una variant del tema A -o de vegades el mateix tema A inicial-, un pont i el tema B. I finalment una coda, que és una recapitulació de tots els temes exposats.

L'assignatura es basava en audicions musicals.

En un moment donat, ens fa escoltar una obertura.

El primer que feia la dona, era preguntar-ho als "músics".

Un que estudiava violoncel va dir:

Això és Berlioz....

No això no és Berlioz...qui ho sap?

Jo no era pas músic, simplement m'agradava sentir-la i gaudir-la amb plenitud. Vaig aixecar la mà, indecisa per timidesa i vaig dir:

Obertura per un Festival Acadèmic de Johannes Brahms. Op. 80.

Molt bé.

L'estil de Brahms és molt característic al de Berlioz i aquest estil és molt diferent.

Com ja ho diu la paraula, són diferents harmonitzacions d'Himnes acadèmics/Universitaris.

Brahms:

[https://www.youtube.com/watch?v=YjsjQjOeW1o]

Compareu amb Berlioz.

[https://www.youtube.com/watch?v=GyAdFob0c0c]

Comentaris (18)18-10-2012 23:11:37MÚSICA

Intim i Sublim

Inicio aquest bloc dedicat a la Música en majúscules, amb la commemoració d’una mort.

Frederic Chopin. Zelazowa, prop de Varsòvia (Polònia) 22-febrer-1810. París, 17 d’octubre-1849.

Compositor i pianista polonès.

Als 6 anys comença a compondre poloneses i alguna Marcia (Marxa). Rep les primeres lliçons de piano de part de la seva mare, evidentment polonesa. El seu pare era professor de francès a l’Institut Varsòvia.

Va estudiar música i literatura, fet que el va apropar al món de la Cultura contemporània del seu entorn, el Romanticisme naixent. Es relacionà amb cantants i molts músics cosa que va familiaritzar-lo amb el repertori líric més modern i que va servir per modelar la seva futura música.

Va abandonar Polònia al 1830 per donar-se a conèixer arreu d’Europa. Al 1831 ja es trobava a París.

Al principi es de dedicava a fer recitals de la seva pròpia obra i també d’altres compositors. Es diu, que va descobrir les obres de Bach i no hi havia concert que no iniciés amb alguna peça d’aquest compositor tan prolífic del barroc alemany.

Més tard es dedicà a la composició i les classes de piano.

Es relacionà amb diversos compositors del seu temps i, en molts li van deixar empremta, com per exemple, John Field, creador de la forma pianística del “nocturn” i que Chopin en creà una bona col·lecció. Va conèixer Mendelssohn, Liszt, Berlioz –de qui deia no suportava la seva música-, Bellini, Rossini... i alguns escriptors com Balzac i Heine.

Del 1833 al 36 va estar de gira per Alemanya, Txèquia i Eslovàquia. El 1836 va trobar-se amb la novel·lista George Sand, una baronessa Dudevant, amb la qui va conviure durant 10 anys. Es diu, que un dels fills d’aquesta dona amb nom d’home, en Maurice, no suportava Chopin i que va ser el detonador de la seva separació.

El 1838 i part del 1839 va residir a la cartoixa de Valldemosa on la tuberculosi que patia des de la infantesa es va agreujar per haver de suportar un clima més a viat humit. D’allà en va sortir una de les composicions més conegudes, el Preludi nº 15 –Re bemoll major- inspirat amb el soroll que fa una gota d’aigua mentre cau repetidament. Al 1847 trenca la relació amb la baronessa i s’enfonsa anímicament i la Tuberculosi causa uns estralls del que ja no es recuperarà mai més, morint al cap de 2 anys a París. El seu cos està enterrat a Père-Lachaise de París i, el seu cor en un pilar de l’església de la Santa Creu de Varsòvia.

Igual que Beethoven, era un amant de la Llibertat ja que Polònia va caure a mans russes. En assabentar-se de la caiguda de Polònia va compondre l’estudi anomenat Revolucionari Op. 10, nº 12, en Do menor.

Nosaltres escoltarem el preludi Op. 28 nº 4 en Mi menor.

És un dels meus preferits. És molt senzill i destil·la un dolcesa intimista i la tristesa que desprenen les seves obres, totes, s’eleven fins a la Sublimitat més espiritual.

[https://www.youtube.com/watch?v=g7DIxguQkhE]

He escollit una versió de Claudio Arrau, un pianista xilè.

Per saber-ne més:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fr%C3%A9d%C3%A9ric_Chopin

http://es.wikipedia.org/wiki/Claudio_Arrau

Comentaris (30)17-10-2012 19:54:50COMPOSITORS

Pàgines: 12345626  <>