login
Inicia sessió

register
Registra't

Senzillament, Música

Bach (II)

Aquesta és l'altra de les profanes.

Cantata del Cafè. BWV 211.

La direcció i interpretació al clave és a càrrec de Ton Koopman. El mateix que dirigeix el Magníficat.

És de les poques en què es Representa com si fos una obra teatral o pre-òpera.

Té narrador que fa de tenor, un baix i una soprano.

És una represntació curiosa perquè passa en un cafè d'època industrial, de principis del s.XX.

Resumint ens vol dir que el cafè no és bo per a la salut... (Al Romanticisme hi haurà un compositor alemany que farà un cànon contra el cafè, perquè el considera una beguda turca i ja sabem que els turcs van estar a les portes de Viena...)

Al final, tothom, els músics inclosos n'acaben bevent.

Que la gaudiu!

[https://www.youtube.com/watch?v=YC5KpmK6oOs&feature=my_liked_videos&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog]

Comentaris (8)29-10-2012 14:24:44MÚSICA

Bach (I)

Segurament quan es diu Bach tothom el relaciona en música sacra però també en té de profana, a part dels concerts o trios, suites o partites.

He seleccionat una cantata profana. Suposo que en deu tenir més però aquesta és de les meves preferides.

S'anomena cantata de la Cacera BWV 208 i va ser composta com a regal d'aniversari d'un príncep alemany.

És simbòlica però com sol passar, qui no sap alemany, no s'entén. Però no és important, la llengua, La interacció de la música i la lletra es complementen molt.

Està dividida en 4 parts.

[https://www.youtube.com/watch?v=-JiaUcRReGk]

[https://www.youtube.com/watch?v=q_KKnStxRl8&feature=relmfu]

[https://www.youtube.com/watch?v=evi2RFuGNBk&feature=relmfu]

[https://www.youtube.com/watch?v=YDEqL0WbU2A&feature=relmfu]

Comentaris (27)29-10-2012 14:17:31MÚSICA

Autocòpia (III)

Aquesta tarda he redescobert un altre concert per a piano de Mozart. Interpretat per la Mitsuko Uchida, concretament el núm. 25. K. 503.

M'ha sobtat que en el primer moviment m'ha recordat l'Ària del Papagueno, del qual demana tenir una companya.

El concert.

[https://www.youtube.com/watch?v=PMR5BCBYkfo]

La Flauta màgica.

[https://www.youtube.com/watch?v=EQbtqx-m_0k&feature=related]


Comentaris (10)28-10-2012 21:17:20CURIOSITATS

Brahms copia a Beethoven

Brahms té una simfonia, la núm. 4 que en el seu primer moviment recorda el tercer temps de la sonata Hammerklavier núm. 29 Op.106 de Beethoven.

Sí que sabem que Brahms estava atrapat per l'omba de Beethoven.

I no tan sols això. Copia de Schumann del qui eren amics i, de Mendelssohn. Però això ja ho deixarem per un altre dia...

Sonata Hammerklavier núm. 29 Op. 106, 3er moviment de Beethoven. És deliciós. Fixeu-vos a partir del minut 6:14 al 6:34.

[https://www.youtube.com/watch?v=WZOCQJppHsg]

Brahms. Simfonia núm. 4. El primer moviment ja que és el tema principal dela simfonia. Però jo us la penjo tota sencera perquè la gaudiu.

[https://www.youtube.com/watch?v=5CrzrmXQDV0]

Comentaris (2)27-10-2012 16:37:09CURIOSITATS

Autocòpia (II)

A l'autocòpia de Mozart és d'un ritme puntual però amb Vivaldi el repetiex una vegada i una altra a molts concerts.

Jo en posaré com a mínim dos exemples:

El Glòria RV 589 i el concert per 4 violins RV 580.

Glòria in excelsis Deo de Vivaldi. Observeu quin ritme fa l'acompanyament orquestral format per violins.

[https://www.youtube.com/watch?v=XQx2TWgxX14]

Amb el concert per a 4 violins, ja ho podem escoltar des del primer compàs del primer moviment. I continua al segon moviment, un ritme que sembla un motor incansable... Al tercer moviment, és el violí qui desenvolupa aquest ritme. Això ho trobarem en altres concerts. és el leiv motive de Vivaldi, la seva signatura.

[https://www.youtube.com/watch?v=GZG_nvV0es0&feature=my_liked_videos&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog]

Si algun dia per la ràdio escolteu per casualitat un concert que no sabeu de qui és i sentiu aquest ritme marcat, podreu dir amb tota seguretat: AIXÒ ÉS VIVALDI.

Aquest n'és un altre. RV 564

[https://www.youtube.com/watch?v=gnZ50nmR_5U&feature=relmfu]

"La Stravaganza" RV. 279.

[https://www.youtube.com/watch?v=Tqbv9cPyBfs&feature=related]

L'hivern de les 4 estacions. RV.297.

[https://www.youtube.com/watch?v=uC-USAB530A&feature=related]

L'estiu de les 4 estacions. RV. 315


La tempesta di mare RV. 253

I el segon temps d'aquesta obra, a què recorda? A l'Hivern de les 4 estacions.

I així fins a l'infinit.

Comentaris (10)27-10-2012 16:16:41CURIOSITATS

Autocòpia (I)

En Miquel Pubill encetava el tema dient que en un programa de ràdio havien dit que Haydn copiava de Bach.

Jo he contestat que en aquell època era molt habitual.

O s'autocopiaven o copiaven dels altres.

Ara us vull mostrar una autocòpia de Mozart. Una part del concert núm. 19 per a piano, concretament l'Allegretto (3er moviment) i l'ària de Papagueno i Papaguena de l'acte 2on de la Flauta Màgica.

El núm. de catàleg -K. 459- del concert és més primerenc que el de la Flauta Màgica K.620.

Allegretto del concert núm. 19, minut 7:13 al 7:15 i segon videu minut 2:55 fins al minut 2:58.

[https://www.youtube.com/watch?v=bXpPkAqHo-4]

[https://www.youtube.com/watch?v=Nle90SXko3A&feature=relmfu]

Duet de Papagueno i Papaguena del final del segon acte de la Flauta Màgica.

[https://www.youtube.com/watch?v=OL7YF0Djruk]

Comentaris (16)27-10-2012 15:28:22CURIOSITATS

Morgen

Després de la foscor que desprèn Malher ens convé una mica de llum.

Morgen és una bona proposta. Jo l'escolto cada vegada que acabo la Primera Simfonia de Malher. Em deixa nova. Significa "demà" o "matí".

És un lied dedicat a la seva dona. Un de 4 lieder. Els li va regalar pel seu aniversari.

És poesia pura i es considera el lied més bonic que s'ha escrit mai. Jo també hi estic d'acord.

En la Història de la música trobem diferents peces compostes coincidint amb un aniversari o com a regal amorós. Per exemple, Wagner li regalà a la seva primera dona "l'Idili de Sigfried" que més tard serviria per a l'Òpera Sigfried i que només m'agrada la seva marxa fúnebre perquè la resta es fa molt pesada: 5 hores i mitja.

Morgen, doncs...

[https://www.youtube.com/watch?v=WygHQwHHIsQ&list=FLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog&index=45&feature=plpp_video]

Comentaris (8)26-10-2012 18:09:12MÚSICA

Kindertotenlieder

És una composició de Gustav Mahler. Cançons als nens morts.

És un cicle de cançons per a Mezzosoprano o Baríton i orquestra escrita per Mahler un dels representants del moviment postwagnerià.

El cicle de cançons consta de 425 poemes de Rückert (1833-34) però que Mahler només en selecciona 5.

Es diu que el poeta va escriure aquests poemes quan va perdre un fill. La paradoxa d'aquests lieders de Mahler va ser que 4 anys més tard, se li va morir la seva filla Maria d'escarlatina.

1. Ara sortirà el sol radiant. (Negació de la Mort)

2. Ara entenc el per què d'aquestes flames obscures. (Obsessió).

3. Quan la teva mare. (Turment).

4. Sovint penso que només heu sortit. (Culpa).

5. Amb aquest temps! (Consol).

Mahler (1860-1911). Es diu que va viure els mateixos anys que Joan Maragall, el nostre poeta.

Té molta música orquestral, 10 Simfonies i 7 cicles de lieders.

Era de família jueva però es va convertir al catolicisme quan es va casar. Malgrat això la seva música va ser censurada pel partit Nazi. Richard Strauss, un altre representant del postwagnerisme, l'admirava i va tenir seriosos problemes amb els Nazis en voler una vegada i una altra, interpretar la seva música. Així mateix, en la Simfonia Alpina (1911) d'Strauss li'n fa un homenatge, coincidint amb l'any de la seva mort.

Brahms el considerava millor director d'orquestra que compositor.

[https://www.youtube.com/watch?v=rLyTeF8Q5c0]

Per a saber-ne més...

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gustav_Mahler

Comentaris (19)26-10-2012 16:34:30COMPOSITORS

Liebestod

No cal dir res més. Mort d'Amor, de Tristany i Isolda. Richard Wagner.

Només escoltar-ho i brollaran les llàgrimes.

[https://www.youtube.com/watch?v=4tgn511ceNQ]

Sublim....

Comentaris (5)25-10-2012 23:58:26MÚSICA

Dia rúful, Música bella

Ara va bé escoltar i deixar-se portar per una Música exquisida. Almenys a Sabadell fa un dia rúful i, intimista com és aquesta peça, està del tot indicada.

Fantasia en Fa menor D 940 per a piano a 4 mans. (Fantasia: és una forma musical lliure que es distingeix pel seu caràcter improvisatori i imaginatiu, més que per una estructua rígida dels temes. D'aquesta manera permet al compositor una major expressivitat musical).

Franz Schubert (1797-1828) n'és el seu autor. Va morir ben jove amb 31 anys, se suposa per una intoxicació alimentària.

Una pega d'aquest compositor és la seva extremada repetició de frases musicals, tan que pot acabar per avorrir.

Però, donem-li un vot de confiança ja que de ben segur, ell ens donaria un motiu ben bo.

Primera Part de la Fantasia:

[https://www.youtube.com/watch?v=hp41S7s-ifk&feature=related]

Segona part de la Fantasia.

[https://www.youtube.com/watch?v=PqaWEoxNjco&feature=watch_response]

Comentaris (8)25-10-2012 15:26:38MÚSICA

Magnífic

De vegades va bé desconnectar quan escoltes Música. Encara que sigui Bona Música, necessites un un període de temps per separar. Seria com beure un bon vi entre plat i pplat per tal de no embafar-te.

Després d'escoltar Beetehoven 4 vegades amb versions diferents, he decidit posar-me una mica de pau.

El Magnificat de Bach.

Música Antiga que m'impressiona i la gaudeixo tant com qualsevol obra del Romanticisme, sigui Beethoven o Brahms.

Té molta qualitat, no és fàcil de seguir, perquè Bach entrellaçava una veu per una banda i, un acompanyament, tan o més bo que la veu, per l'altra. Això mateix i més desenvolupat, ho fa Beethoven. I els que no els agrada aquesta música, Gran Música, es queden tan tranquils dient que Beethoven descobreix la sopa d'all.

Aquesta versió està feta segons criteris historicistes.

Espero que la gaudiu tant com jo. Llàstima que és una música religiosa...

[https://www.youtube.com/watch?v=r4zvjV4_sAY&feature=my_liked_videos&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog]

Comentaris (8)24-10-2012 21:53:12MÚSICA

Evocacions

Acaba de fer un super xàfec a Sabadell.

I el record llunyà m'ha evocat una música que tenia oblidada i que va sens dubte, va ser una de les que més em va agradar a la infantesa. No dic, xocar, sinó agradar.

La Suite del Grand Canyon de Ferdinand von Grofé, músic i compositor americà, d'origen belga. (1892-1972).

És una música que s'inspira, formalment, amb la Pastoral de Beethoven, amb 5 moviments que descriuen un paisatge.

I sembla que t'hi trobis, realment.

1. Albada.

2. Desert pintat.

3. En el camí.

4. Capvespre.

5. Xàfec.

Pels els agrada la percussió, la tempesta o xàfec està molt ben trobada. Per a mi és una de les millors que existeixen després de la simfonia Pastoral de Beethoven.

La versió que us presento està dirigida pel director ja mort, Leonard Bernstein. Tot un luxe pels sentits musicals.

[https://www.youtube.com/watch?v=N1l5vgY_3tw]

Comentaris (5)21-10-2012 17:25:14COMPOSITORS

Protesta Musical

Durant el Classicisme musical es van fer moltes aportacions a la Música.

No hem d’anar pas a cercar formes curioses del Concert per a solista al Romanticisme primerenc amb els concerts per a piano de Beethoven números 4 i 5 on el piano comença abans de l’orquestra perquè el concert nº 9 de Mozart ja es produeix.

Amb Haydn inventa moltes coses: La forma sonata i la protesta musical.

Sí ja ho heu entès bé: LA PROTESTA MUSICAL.

Hi ha una simfonia ben peculiar. La dels Adéus. La tonalitat també és anormal per una simfonia: Fa sostingut menor.

El compàs és ¾, 3/8, ¾, 2/2 i ¾., cosa que diuen els experts en Música i no pas jo, que dóna un aire incomplert ja que aquesta obra la va escriure Haydn per protestar contra el seu patró Príncep Nikolaus Sterhazy perquè va fer romandre els músics massa temps al palau d’estiu allunyats de les seves esposes.

En el darrer moviment amb un adagio final té la característica que, els músics, un per un abandonen la sala i marxen. Quan acaba la simfonia, només resten dos violins. El príncep en qüestió ho va entendre a la primera i al dia següent va posar fi a les vacances i tots van tornar cap a Eisenstdt.

Què hauria fet l’Esterhazy sense Els Músics? I sense la Música?

La versió que poso és lliure ja que qui hauria d’abandonar la sala haurien de ser els vents i no les cordes, com es pot veure a l’esquerra de la imatge.

Espero que us agradi.

Orquestra dirigida per Igor Gruppman.

Primer moviment:

[https://www.youtube.com/watch?v=PbzngS5RPVk&feature=relmfu]

Segon moviment:

[https://www.youtube.com/watch?v=-Qk-LYY-NFE&feature=relmfu]

Tercer Moviment:

[https://www.youtube.com/watch?v=S3jrypLEV9g&feature=relmfu]

Quart Moviment:

[https://www.youtube.com/watch?v=K0ligH6PCW0&feature=relmfu]

Comentaris (31)21-10-2012 15:00:04CURIOSITATS

Estils

Una vegada a Universitat em va passar un cas com un cabàs.

Al pla d'estudis que em va tocar pair fèiem Història de la Música. A la primera part estava dedicada al món antic i a la música medieval i, fèiem això, Història.

A la segona part de l'assignatura, vam tenir una professora que ens va acostar a la veritable música a través de les Formes Musicals, és a dir de la Forma Sonata a través de la Història de la Música.

Una composició estructurada en:

  1. Exposició: Format per un Tema A, un pont i, un tema B.
  2. Desenvolupament: Normalment desenvolupa un dels dos temes de l'exposició, sobretot el tema B, amb modulacions tonals.
  3. Reexposició:Aparició d'una variant del tema A -o de vegades el mateix tema A inicial-, un pont i el tema B. I finalment una coda, que és una recapitulació de tots els temes exposats.

L'assignatura es basava en audicions musicals.

En un moment donat, ens fa escoltar una obertura.

El primer que feia la dona, era preguntar-ho als "músics".

Un que estudiava violoncel va dir:

Això és Berlioz....

No això no és Berlioz...qui ho sap?

Jo no era pas músic, simplement m'agradava sentir-la i gaudir-la amb plenitud. Vaig aixecar la mà, indecisa per timidesa i vaig dir:

Obertura per un Festival Acadèmic de Johannes Brahms. Op. 80.

Molt bé.

L'estil de Brahms és molt característic al de Berlioz i aquest estil és molt diferent.

Com ja ho diu la paraula, són diferents harmonitzacions d'Himnes acadèmics/Universitaris.

Brahms:

[https://www.youtube.com/watch?v=YjsjQjOeW1o]

Compareu amb Berlioz.

[https://www.youtube.com/watch?v=GyAdFob0c0c]

Comentaris (18)18-10-2012 23:11:37MÚSICA

Intim i Sublim

Inicio aquest bloc dedicat a la Música en majúscules, amb la commemoració d’una mort.

Frederic Chopin. Zelazowa, prop de Varsòvia (Polònia) 22-febrer-1810. París, 17 d’octubre-1849.

Compositor i pianista polonès.

Als 6 anys comença a compondre poloneses i alguna Marcia (Marxa). Rep les primeres lliçons de piano de part de la seva mare, evidentment polonesa. El seu pare era professor de francès a l’Institut Varsòvia.

Va estudiar música i literatura, fet que el va apropar al món de la Cultura contemporània del seu entorn, el Romanticisme naixent. Es relacionà amb cantants i molts músics cosa que va familiaritzar-lo amb el repertori líric més modern i que va servir per modelar la seva futura música.

Va abandonar Polònia al 1830 per donar-se a conèixer arreu d’Europa. Al 1831 ja es trobava a París.

Al principi es de dedicava a fer recitals de la seva pròpia obra i també d’altres compositors. Es diu, que va descobrir les obres de Bach i no hi havia concert que no iniciés amb alguna peça d’aquest compositor tan prolífic del barroc alemany.

Més tard es dedicà a la composició i les classes de piano.

Es relacionà amb diversos compositors del seu temps i, en molts li van deixar empremta, com per exemple, John Field, creador de la forma pianística del “nocturn” i que Chopin en creà una bona col·lecció. Va conèixer Mendelssohn, Liszt, Berlioz –de qui deia no suportava la seva música-, Bellini, Rossini... i alguns escriptors com Balzac i Heine.

Del 1833 al 36 va estar de gira per Alemanya, Txèquia i Eslovàquia. El 1836 va trobar-se amb la novel·lista George Sand, una baronessa Dudevant, amb la qui va conviure durant 10 anys. Es diu, que un dels fills d’aquesta dona amb nom d’home, en Maurice, no suportava Chopin i que va ser el detonador de la seva separació.

El 1838 i part del 1839 va residir a la cartoixa de Valldemosa on la tuberculosi que patia des de la infantesa es va agreujar per haver de suportar un clima més a viat humit. D’allà en va sortir una de les composicions més conegudes, el Preludi nº 15 –Re bemoll major- inspirat amb el soroll que fa una gota d’aigua mentre cau repetidament. Al 1847 trenca la relació amb la baronessa i s’enfonsa anímicament i la Tuberculosi causa uns estralls del que ja no es recuperarà mai més, morint al cap de 2 anys a París. El seu cos està enterrat a Père-Lachaise de París i, el seu cor en un pilar de l’església de la Santa Creu de Varsòvia.

Igual que Beethoven, era un amant de la Llibertat ja que Polònia va caure a mans russes. En assabentar-se de la caiguda de Polònia va compondre l’estudi anomenat Revolucionari Op. 10, nº 12, en Do menor.

Nosaltres escoltarem el preludi Op. 28 nº 4 en Mi menor.

És un dels meus preferits. És molt senzill i destil·la un dolcesa intimista i la tristesa que desprenen les seves obres, totes, s’eleven fins a la Sublimitat més espiritual.

[https://www.youtube.com/watch?v=g7DIxguQkhE]

He escollit una versió de Claudio Arrau, un pianista xilè.

Per saber-ne més:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fr%C3%A9d%C3%A9ric_Chopin

http://es.wikipedia.org/wiki/Claudio_Arrau

Comentaris (30)17-10-2012 19:54:50COMPOSITORS

Pàgines: 12345625  <>