login
Inicia sessió

register
Registra't

Senzillament, Música

Opus pòstum

[https://www.youtube.com/watch?v=yeo2WFpF0e8&index=5&list=FLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog]

Chopin. Uns diuen que va néixer entre el 22 de febrer i 3 de març.

No hi ha gaires veus pel 3 març, per tant, pel seu aniversari que devia ser per aquestes dates ja passades, l'homenatjo.

Comentaris (0)24-02-2016 16:47:15COMPOSITORS

Primer, el Piano

després ja ho veurem.

Això era sentència de Johannes Brahms abans d'estrenar una obra, sobretot simfonies. Primer les feia per Piano i després les orquestrava.

Això és una mostra de la 4a simfonia, a dos pianos. Aquestes reduccios servien com a tall de mostra als seus amics.

És tan sols el 1er mov.

[https://www.youtube.com/watch?v=PK7VhyhfKng]

Comentaris (1)08-02-2016 16:16:23CURIOSITATS

El mort va fora

És un acudit de la mala fama dels violistes, els instrumentistes que toquen la viola.

Segons diuen, són mediocres i si hem de fer cas a Carl Stamitz o Ditersdorff tenen concerts per aquest instrument i es diuen de tu, de tan semblants i alhora dolents.

Fent zapping per la xarxa en vaig trobar un compositor rus que és per treure's el barret. Aquest compositor se'l coneix per Òperes: Ruslan i Ludmila, per exemple.

L'intèrpret de viola és un "mort" que toca molt bé; a més hi ha molt poques obres per a viola sola. Aquesta sonata ha estat pur atzar. També en té Max Bruch, val a dir-ho o Vuixtemps o Teleman, però la del músic barroc no aporta res.

Aquesta de Glinka, sí!

[https://www.youtube.com/watch?v=CL-EHjpPDrw]

Comentaris (0)13-01-2016 01:19:02CURIOSITATS

Bons "Reis"!!!

El pare de Mozart es va abocar la seva vida des que va néixer el seu full a la seva educació musical i això va ser el llegat que se li coneix més. La simfonia de les joguines. Amb instruments originals i tothom dret.

De Leopold Mozart.

[https://www.youtube.com/watch?v=A3BPROHYQIk]

Comentaris (0)06-01-2016 14:35:45CURIOSITATS

Només a la Música

La crisi ha abocat gent al carrer, sobretot pobres remenant els contenidors o esperant-se quan les botigues d'alimentació, per recollir les restes que han sobrat.

Si dono alguna almoina prefereixo fer-ho al músic que s'ho mereix; res de pidolaires grenyosos. Només a la Música.

A Sabadell, davant del Banc Sabadell hi ha un home que toca la guitarra clàssica, la de Narciso Yepes. El dia que me'l vaig trobar feia l'adagio del concert d'Aranjeuz de Rodrigo, un compositor espanyol, cec. Tot un mèrit afegit.

I avui he pensat treure la pols d'aquest concert i oferir-vos-el.

[https://www.youtube.com/watch?v=hCCSDAtDMyo]

Un bis.

[https://www.youtube.com/watch?v=y_goHl-GuNk]

Comentaris (3)23-12-2015 20:31:33CURIOSITATS

Plega

Això no vol dir, mort.

És vell, té problemes físics que li fa incompatible la salut i la direcció orquestral.

Parlo de Harnoncourt. L'iniciador de les interpretacions antigues i instruments originals, de les aventures de tempos ràpides i, la entranyable classe de direcció amb els nois i noies de lOrquestra Bolivariana de Dudamel que han eliminat. De com interpretar els clàssics com Mozart i els pre-Romàntics com Beethoven.

Pel que es veu és de les darreres aparicions.... N'hi ha mes, al nostre 2015 pero seria massa llarg.

[https://www.youtube.com/watch?v=AyDVcW22tb4]

No suportava les intervencions "romàntiques" d'altres epoques de quan era jove que eren fofes, les preferia concretes, tallants; el vibrato n'era una característica antiga i ell la desterra en cello sol.

[https://www.youtube.com/watch?v=7M4I-c9kV0o]

Que ho gaudiu....

[http://cultura.elpais.com/cultura/2015/12/06/actualidad/1449434858_738724.html]

Comentaris (2)15-12-2015 19:09:10DIRECTORS

Cant Fúnebre

De Brahms.

L'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt, lloc on Paavo Järvi s'hi va estar 5 anys, amb la direcció i cor de Gant de Philippe Herreweghe, interpretava fa un parell d'anys, una peça molt bonica i desconeguda per a mi. BEGRÄBNISGESANG.

Era un programa sobre la mort. El Cant del Destí; sobre les Parzes: Gesang der Parzen, una Rapsòdia del mateix tema a la seva primera part.

I ara us la volia compartir amb tots. Aquest director és especialista en corals però li vinguis amb obres orquestrals. A la segona part hi havia la 3a Simfonia de Brahms i no aporta res. Com molts d'altres. Sosa.

[https://www.youtube.com/watch?v=o88_ZEPhO6U]

Comentaris (1)10-11-2015 20:53:37DIRECTORS

Nicolas Krauze i OCNE

És un director jove, polonès que es fa càrrec de l'Orquestra de Cambra Nova Europa.

Va començar fent concerts de Vivaldi, Serenata per cordes de Dvorak, de corda majoritàriament, però després, després d'assentar-se com a una nova Orquestra fent Mozart (un concert i altres simfonies, com la Júpiter), ara s'arrisca amb la 7a de Beethoven.

No és un Gardiner, ni Hogwood ( en pau descansi) o Harnoncourt ni molt menys un Järvi, però el seu resultat final, m'agrada prou per tenir-lo al capdamunt.

La introducció del primer mov., la fa durar més que la resta de directors, amb retardants, com si fos amb càmera lenta per explotar amb tota la força i potència a un tutti exhuberant i rítmic, amb ordres consises, curtes sense fer-ne, una comèdia.

El segon moviment, lento, lúgubre s'expandeix amb sotto vocce fins a un melodisme suau on augmenta cap a altres registres sonors, primer cordes sobretot violoncels i després violes i violins, mentre que els contrabaixos van resseguint el neguit que explotarà amb el vent i les timbales fent el tema que comença com un fugato.

El final del segon mov. hi ha una fuga amb un dels elements més importants que ha desenvolupat i que l'acabarà fent explotar però aquí li falla ja que, potser per la gravació masssa centralitzada, les masses sonores se sobreposen cosa que Järvi no fa....

ta-ta-ta-tàa ta, ta-ta ta-tàa ta, ta-ta-ta-tàa ta, ta-ta-ta-tàa (esquema rítmic, però amb l'accent canviat tenim la 5a: ta-ta-ta-taa)

El tercer moviment, ja de per si rítmic, un scherzzo, fa una incidència als greus, que en moltes altres versions, els contrabaixos no se senten, com també les timbales que per l'ocasió miren de ser de l'època. I el tutti del tercer mov. segueix l'esquema amb més floritures que el segon temps, el lento; un de tants, perquè n'hi ha d'altres.

El quart, és el més enèrgic i contundent de tots, on la corda fa de coixí al vent.

Trobo un mov. massa ràpid. Els cops són secs, contundents. L'accentuació beethoveniana ben aconseguida.

L'accentuació rítmica és al revés, aquí és esdrújula Tàa-ta-ta-ta, tàa-ta-ta-ta...

Jutgeu vosaltres mateixos i us la deixo perquè la gaudiu.

[https://www.youtube.com/watch?v=V78-UbTZ3-g]

Comentaris (5)02-11-2015 18:27:14INTÈRPRETS

Es va fent gran

En Nathan... Fantasia escocesa de Max Bruch.

[https://www.youtube.com/watch?v=fIAqXM0NwCE]

Comentaris (3)17-10-2015 20:37:46INTÈRPRETS

Ádám Fischer

Director d'orquestra hungarès. Actualment dirigeix l'orquestra Cambra Nacional de Dinamarca però sobretot, la seva obra està emmarcada al seu país d'origen: Hungria. Orquestra austriohungaresa Haydn i l'Orquestra de la Ràdio Hungaresa.

És un gran coneixedor de Haydn el qual ha gravat totes les seves simfonies. Cal recordar que Haydn va treballar molts anys amb els Esterhazy, família hungaresa aristocràtica. Ha interpretat les simfonies de Haydn al Palau dels Esterhazy.

https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81d%C3%A1m_Fischer

Normalment l'arbre -Paavo Järvi- no ens deixa veure el bosc. Amb Haydn, és molt millor Fischer que Järvi, tot i que de tant en tant ens pot sorprendre.

També Fischer és sorprenent amb Mozart posant-se a l'altura de Hogwood o Krivine amb la seva simfonia "Júpiter", molt equilibrada.

Pel que fa a Beethoven i la seva Heroica és més de tall clàssic i, en aquest sentit prefereixo Järvi...

Però ja que hem citat Mozart i la seva Júpiter amb directors diferents, Järvi, Hogwood i Fischer, us posaré aquests tres exemples perquè afineu l'orella. Hogwood toca més baix, mentre que els altres, no.

Fischer.

[https://www.youtube.com/watch?v=yy2osABdZbM]

Järvi.

[https://www.youtube.com/watch?v=6RbKWhr0o1c&list=FLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog&index=53]

Hogwood.

[https://www.youtube.com/watch?v=ihgSU2n5x3I]

Comentaris (5)16-08-2015 14:43:34DIRECTORS

Warum?

Warum? Per què? en alemany.

Una fantasia o una peça curta de Schumann interpretada per una gallega Rosalía Gómez Laheras que va guanyar un premi de piano amb 16 anys, en un certamen entre conservatoris de Música.

La van convidar a Holanda a tocar per un programa de la Ràdio 4....al novembre quan al maig va guanyar. Tot un mèrit.

I això us porto. Una pregunta. Per què és tan bona?

[https://www.youtube.com/watch?v=EDyfcoj0Wss]

Comentaris (0)09-08-2015 23:15:35INTÈRPRETS

Compareu veus

Òpera representada. Flauta Màgica. Drei Knaben- 3 genis.

[https://www.youtube.com/watch?v=zJ5zjtQy8pI]

Cor de nens, veus blanques.

[https://www.youtube.com/watch?v=6nrvaKJx5AA]

Comentaris (3)07-07-2015 23:24:14INTÈRPRETS

Núria Rial

Una veu lírica, soprano, 1975, catalana perquè arreu hom diu espanyola, però ningú pot dir que és CATALANA.

Ha hagut de trobar la fama a l'estranger.

Espercialista en música antiga. Antiga: barroc i classicisme.

Exultate jubilate. Mozart. 1780. Dedicat a un castrat.... És la millor versió que he escoltat.

[https://www.youtube.com/watch?v=vbwoVkOxayc]

Comentaris (2)06-07-2015 22:49:04INTÈRPRETS

Matisant

A ma mare li agrada un "comunicador" que abans de comprar-lo RTVE havia fet un programa semblant a C33 "Òpera en texans", Ramon Gener.

A Espanyya de La2 com que són molt suyos, aquest estiu fan un programa d'Òperes de temàtica "espanyola". Aquest diumenge crec van fer el Barber de Sevilla de Rossini.

Va parlar d'una part de la "coloratura". (Però al mateix temps es van deixar de la Cavatina i haurien mort 2 ocells d'un sol cop No sé si ell ho sabia o no, potser els espanyols tampoc ho haurien entès, co tampoc els intervals que va descobrir Pitàgores. secció de quintes i llur afinació....) En Marcel Gorgori i en Roger Alier la van definir com un galop del cavall quan l'ària arriba al seu clímax. L'ària de Rossina del Barber de Sevilla, hi ha les dues coses. Coloratura melísmàtica i Cavatina.

Jo entenc per la Coloratura, un registre de veu de la soprano per sobre de les notes agudes. En diuen Soprano de coloratura, i es caracteritxza per la seva extremat domini d'aguts. Do7. Una de les més conegudes és Diana Damrau...

Però aquell comunicador que en sap tant, va parlar d'una altra cosa. Coloratura com coloració o ornamentació melísmàtica d'una melodia. Ho defineixen a finals del S. XVIII i sobretot pren cos al bel canto del S. XIX. Abans però ja existia, amb Caccini, al Renaixement.

Uns exemples:

Coloratura renaixentista: Caccini.

[https://www.youtube.com/watch?v=_cxj7DallR4]

Barroc amb Händel, ària per a tenor.

[https://www.youtube.com/watch?v=jIkMIw1wz7A]

Classicisme. Mozart. Coloratura melísmàtica i d'aguts. Al·leluia. Originàriament per a Castrats. Amb Diana Damrau.

[https://www.youtube.com/watch?v=y2M5fz3jCN0]

Més Mozart. Flauta Màgica. La Reina de la Nit. Luciana Serra. Aguda i melismàtica.

[https://www.youtube.com/watch?v=rxGy83aipbY]

Els contes d'ETA Hoffman La nina Olympia. Luciana Serra. S. XIX.

[https://www.youtube.com/watch?v=sXK3pUdBRGA]

Rossini. L'ària de Rosina, hom la trobem com a Cavatina, allò que aquell saberut va ometre. Una voce poco fa....Amb Callas. Ell només en va parlar de "Coloratura". I la Cavatina és molt més evident....

[https://www.youtube.com/watch?v=NuEmJZzuG9U]

Normalment la coloratura va associada en sopranos, a l'agudesa sonora i melísmàtica. El melisme ja apareix a l'edat mitjana amb el cant gregorià.

:P

Comentaris (3)06-07-2015 15:33:49CURIOSITATS

Jacopo Fulimeni

Un talent italià d'11 anys....

[https://www.youtube.com/watch?v=hdsD3rNKetk]

Sense paraules...

Comentaris (6)02-07-2015 21:37:46INTÈRPRETS

Pàgines: 123456726  <>