És l'Única ària de Purcell que m'agrada i l'Òpera en en sí també està bé, però l'anglès no m'agrada.
És Didó i Aeneas.
La seva Obertura, sempre presentada com una suite de totes les parts perquè diuen que l'original està perduda, és parcialment en tonalitat menor.
Jo en tinc un record viu de quan anava a la Uni i a les 8 del matí, mentre em preparava per anar-me'n -mai sense la meva ràdio petita i portàtil, de piles-, un dia gris vaig escoltar la seva obertura me'n vaig enamorar de seguida.
Aquesta ària és preciosa.
És el Lament de Didó; el seu enamorat Aeneas, a qui no ha pogut retenir perquè viatjava de retorn cap a casa i era més important la seva llar que el que ella li pogués donar. Ella, es mor en trencar-se-li el cor. D'amor... (Se suïcida, diuen algunes fonts...).
he trobat una traducció aproximada:
Quan jegui sota terra/ els meus errros no hauran de produir-li problemes al teu cor (o pit)/ Recorda'm, però no oblidis el meu destí.
Origen Odissea d'Homer, filtrat per la cultura romana es transforma amb Dido i Aeneas de l'Eneida de Virgili.
No entenc res del què diu ella, m'importa poc, però la música és doblement bella i tràgica....té molt sentiment.
[https://www.youtube.com/watch?v=5jv-wscIZo4]
Ja miraré de trobar una bona versió sencera amb criteris originals, Hogwood....